Principals tècniques d'investigació quantitativa

Procés pel qual s’extreu informació d’una mostra amb la finalitat de generalitzar els resultats a tota la població. L’eina (instrument) més habitual de recollida d’informació en una enquesta és el qüestionari.

Les podríem classificar segons els seus objectius en:

• Enquesta ad-hoc: S’anomenen enquestes ad-hoc a aquelles que es fan a mida per una investigació concreta.

• Omnibus: El qüestionari d’un omnibus està format per preguntes multitemàtiques, que corresponen a investigacions diferents. La intenció és que els investigadors comparteixin els costos de l’enquestació.

• Panell: En un Panell hi ha una mostra fixa que s’enquesta periòdicament. És molt útil per veure variacions de comportament (estudis longitudinals).

Si les classifiquem segons la via de contacte amb l’individu a estudiar tenim:

• Enquesta personal: L’enquesta és realitzada en persona i en directe.

• Enquesta postal: L’enquesta s’envia per correu. L’enquestat ha de contestar-lo i enviar-lo.

• Enquesta telefònica: L’entrevista es realitza per telèfon.

• Enquesta per Internet: Al qüestionari s’hi accedeix per un enllaç que el subjecte pot rebre per correu-e.

Parlem d’observació quantitativa quan l'investigador apareix en l'espai definit on realitzar les observacions, i mitjançant l’observació metòdica recull una informació que es pot quantificar i recollir de manera objectiva. Ex: observar quants cotxes vermells passen per la A2 (en un dia i una hora concreta).