El tio Pep (Moreira)

L’atzar va fer que, a un curs anomenat La cançó i el cicle de la terra, coneguera el cançoner Quan lo pare no té pa, on Joan Moreira recull les cançons i tocades populars de la ciutat de Tortosa, datat de 1908. Gràcies a la URV, em vaig poder fer amb una reedició actual, a cura de Joan F. Vidal i Albert Aragonés.

Em vaig endur una gran sorpresa quan vaig veure que la primera cançó que s’exposa al recull és una versió lleugerament diferent de la que coneixia d’El Tio Pep. Analitzant-la observem ràpidament que coincideix la melodia, no obstant això presenta diferències rítmiques i d’estructura. Moreira comenta, al mateix cançoner, que el seu interés no és localitzar cada cançó en una zona concreta, sinó fer un recull de les obres vocals que la gent de Tortosa i voltants cantava a principis del segle XX.

Respecte a la classificació, ens comenta l’obra com una cançó de marxa i gresca, on una persona deia la primera frase i la resta contestaven amb “tio Pep”. Als manuscrits (annexats més avall) trobem moltes indicacions d’articulació, accentuació i caràcter (les anàlisis actuals comenten que va ser l’única cançó amb aquest excés de concreció i comenten que són qüestionables).

Lo tio Paco de l’horta, tio Pep.
Lo tio paco de l’horta, tio Pep.
N’ha comprat un tomatà, tio Pep, tio Pep, tio Pep.

Les tomates per a vendre, tio Pep.
Les tomates per a vendre, tio Pep.
I’ls dinés per a fumà, tio Pep, tio Pep, tio Pep.

• Extracte del manuscrit del Tio Pep, per Joan Moreira.

• Els manuscrits de J. Moreira presenten, davant de moltes cançons, la lletra G i la T, que indica que estava escrit per a ser tocat amb la gaita i el tabal.

Quan lo pare no té pa (reedició per Vidal i Aragonés)