Vals

Ja mon anem, on anem tots els anys,
a cel·lebrar la temporà dels banys.
Què bé se viu, què bé s’està,
a la barraca a la vora del mar.

Una fa arròs i ceba, l’altra caldero fa.
L’altra fa teronjetes, l’altra una gaspatxà.
Què bé que se disfruta quan estem per allí.
No compten els empeños que mos deixem aquí.

(Altra possible estrofa)

Ja estem aquí, la barraca plantà,
què bé se viu, que bé s’està.
Saca un panet que no he almorzat,
una tomata i farem ensalà.

Saca un tros de bonitol d’eixe que has arreglat,
saca un tros de saltxixa i un tros de bacallar.
Saca la catalana, que postres no en tenim,
saca el platet xiqueta que ja passa el raïm.

Perquè visc en la Teulera,
a lo últim del Raval,
diuen que sóc un qualquiera
i gent de got i punyal.

Si visquera en La Glorieta,
i vestit de senyoret,
encà fora un gran borratxo
se guardaría el secret.

(Tornada)

Xe que agust! Xe que agust! Xe que agust!
El ratet que estem passant!
Xe que agust! Xe que agust! Xe que agust!
Que m’esteu matant de fam!

Perquè me faig quatre copes,
borratxo diuen que sóc,
jo no faig cas de les llengües
i vaig a tope de tot.

La gent és molt criticona,
en tot lo que calfa el sòl,
i encara que tu no begues
eres lo que la gent vol.

(Tornada)

Entre Maria i Jacinto,
dos novios de cap molt dur,
han format un laberinto
en un puesto prou oscur.

I no li troben la ixía,
després de tant de buscar,
jo dic que al passar nòu mesos
el assumpte ja estarà clar.

(Tornada)

Perquè visc allà en les coves,
al fondo d’un barranquet,
enfront del molí Ferrandes,
diuen que sóc un pobret.

Jo tinc una vedriola,
forrà de llanda i de cinc,
en dos quinzets d’aluminio
i dos duros de Negrin.

(Tornada)

Se va casar una dona,
en un home molt baixet,
que tots es amics li diuen
Pasqualet el “Rejolet”.

La primera nit de novis,
ell no aplegava al coixí,
i passaren mils agobios
Pasqualet i el seu “cosí”.

(Tornada)

La meua xocolatera,
ja fa el xocolate clar,
no se de quina manera
me la podran arreglar.

El metge de cabessera,
que es d’ofici llanterner,
diu que axó es mal de vellea
i que ja no hi ha res que fer.

(Tornada)

El dilluns jo no treballe,
el dimarts p’a descansar,
el dimecres p’a fer novia,
i el dijous p’a festejar,
el divendres faig es contes,
i el dissabte p’a cobrar,
i el diumenge que tinc ganes
no me deixen treballar.

(Tornada)

M’he de casar en la xica més guapa del poble,
m’he de fixar en les coses que porta en la cara,
li voràs les galtetes molt roges, labios també,
no la voràs amb les celles grosses.

Si vols fer-te rica, corre i posa’t botiga de pinturetes
i voràs a totes les xiques comprar caixetes, comprar caixetes.