UNITAT DIDÀCTICA 3 L'EDAT MITJANA

1. Europa i la Mediterrània cap a l’any 800

Al segle IX, després de la caiguda de l’Imperi romà (476), de les diverses onades invasores dels pobles germànics (s. V – VIII), i de l’expansió de l’islam, la situació al voltant de la Mediterrània era la següent:

L’Imperi bizantí havia quedat reduït a la zona oriental;
Tot el nord d’Àfrica i la península Ibèrica es trobaven sota control musulmà;
L’oest d’Europa havia estat ocupat per diversos pobles germànics, entre els quals destacaven els francs, que havien fundat un imperi amb Carlemany, que no obstant desaparegué a la mort d’aquest (814); i
Al centre d’Europa hi vivien els pobles eslaus que creaven diversos regnes.

a decadència europea

Des de la caiguda de l’Imperi romà, l’Europa occidental havia entrat en una etapa de decadència. La nova situació contrastava força amb l’esplendor dels imperis islàmic i bizantí. Aquesta etapa de retrocés, però, va començar a canviar pels volts de l’any 1000.

ivisió de l’Edat Mitjana

L’Alta Edat Mitjana comprèn des dels s. V fins a mitjan s. XIII; la seva denominació procedeix de la paraula alemanya alt, que vol dir “vell”.

El període que va del s. XI al XIII es va caracteritzar per un cert progrés: l’Europa occidental experimentà tres tipus d’expansió:

· una demogràfica (augment de població);

· una econòmica (augment de terres conreades i de la productivitat); i

· una cultural (floriment de l’arquitectura romànica i gòtica).

ACTIVITATS

Explica amb paraules teves què vol dir decadència.
Per què es diu que el període que va del s. V al X és un temps de retrocés o decadència?
Quines reaccions et sembla que pot provocar el fet de viure en una situació social insegura?
Quants segles inclou el període conegut com Alta Edat Mitjana? I el de la Baixa Edat Mitjana?

emografia a l’Alta Edat Mitjana

Les invasions i la progressiva decadència de l’Europa occidental va comportar:

Una disminució de naixements; i

· Un augment de la mortalitat.

Es calcula que la mitjana anual de naixements era d’unes 40 persones per cada 1000 habitants. Però, la mitjana de morts també era de 40 a més per 1000, cada any. Per aquesta raó, la població no podia augmentar. La majoria de les persones que superaven els primers anys de vida no solien viure més de 40 o 45 anys.

auses de la mortalitat

L

D

C

· Epidèmies de malalties infeccioses (pesta, malària, tuberculosi...);

· Períodes de fam; i

· Guerres i altres violències.

La mortalitat afectava sobretot les dones que emmalaltien sovint, com a conseqüència dels parts o de la duresa del treball en el camp. Per això hi havia més homes que dones. Molts es quedaven solters i era freqüent es fessin monjos.

anvi de tendència

Cap a l’any 1000 aquesta situació va començar a canviar i es produí un augment progressiu de la població, tant a les ciutats com al camp.

Els motius d’aquesta expansió foren:

les invasions s’havien acabat i per tant, disminuí força el factor d’inseguretat, tot i que alguns pobles del nord d’Europa, com ara els víkings i els normands, continuaven assolant les terres més septentrionals del continent;
es van estendre els conreus a costa de la tala de boscos, cosa que va fer que la producció augmentés considerablement;
es van introduir millores tècniques en l’agricultura, com ara el molí d’aigua, l’arada i altres estris de ferro, la rotació de conreus, etc.; i
es van recuperar, lentament, el comerç i l’artesania a les ciutats, les quals van començar a créixer amb barris construïts fora de les muralles.

ACTIVITATS

C

D’aquesta font, com pots deduir que el període de les invasions és una època de decadència?
Quan comença a augmentar la població a Europa?
Per què no augmentava la població a Europa occidental, abans del l’any 1000?
Per què la població de l’Alta Edat Mitjana va començar a augmentar pels volts de l’any 1000?
Explica que s’entén per una fam.
Les dones, ¿creus que havien de tenir gaires fills si volien que sobrevisqués algun? Quines conseqüències podia tenir aquest fet per a la salut femenina?
A les esglésies medievals es pregava sovint perquè déu alliberés els humans del “flagell de la pesta, la fam i la guerra”. Per quina raó et sembla que ho feia això, la gent? Quina relació creus que poden tenir aquests fets amb l’augment o la disminució del nombre de persones, en aquella època?
Explica amb les teves paraules què és un molí d’aigua i la rotació de conreus. Per què creus que van ser millores?

2. Grups socials

l clergat

A partir de la caiguda de l’Imperi romà, l’únic lligam d’unitat a Europa occidental era la religió cristiana. D’acord amb aquesta creença, totes les persones batejades formaven una gran assemblea: l’Església, que era regida pel bisbe de Roma (el papa).

L’Església disposava d’una doble xarxa formada pels:

bisbats, a les ciutats; i
monestirs, que aplegaven comunitats d’homes o de dones (monjos i monges), sota l’autoritat d’un abat o abadessa, d’acord amb unes normes que constituïen la regla. La més important d’aquestes regles era la de sant Benet (s. VI).

Tots els membres d’aquestes comunitats religioses complien el mateix horari. La feina dels monjos podia ser manual (al camp) o bé intel·lectual (a la biblioteca on es dedicaven a copiar o escriure llibres).

El centre de l’edifici del monestir era un pati quadrat (el claustre), al voltant del qual s’organitzaven totes les dependències: l’església (on els monjos pregaven set cops al dia), la sala capitular (lloc de reunió), el menjador, la cuina i l’accés als dormitoris. També hi havia una infermeria i altres dependències (celler, hostatgeria per als pelegrins, estables, etc.).

a noblesa

Estava constituïda majoritàriament pels amos de les terres.

Dins de la noblesa hi havia diversos rangs:

Magnats, els més importants: ducs, marquesos, comtes. Eren propietaris de grans extensions de terres;
Noblesa de segon rang: vescomtes, barons, varvassors... Senyorejaven extensions de terres més petites dins dels dominis dels magnats, o bé n’administraven un castell; i
Cavallers, posseïen un cavall i un arnès (arnès, armadura, etc.). Vivien amb un noble de rang superior i en constituïen la guàrdia personal (l’host).

Els nobles vivien desvagats en els castells i la seva principal ocupació era la caça. Sovint, a partir de la primavera, feien la guerra contra altres nobles o s’entretenien en violents tornejos.

Els castells alt medievals es limitaven a una torre encerclada per una muralla. Al principi aquests castells eren de fusta, però de mica en mica es van anar construint en pedra.

l braç reial: els qui treballen

La pagesia constituïa la major part de la població. Els camperols treballaven durament la terra des que sortia el sol fins a la posta, i la seva vida era monòtona.

La majoria dels conreus eren de secà (blat, ordi, sègol i civada) i llegums (mongetes, cigrons, llenties). Aquests productes constituïen la base de l’alimentació. També es cultivaven la vinya i l’olivera, juntament amb alguns arbres fruiters (nogueres, pomeres, cirerers, magraners, figueres...). A la vora dels rierols o dels recs hi havia petites parcel·les d’horta on es conreaven alls, cebes, cols i altres hortalisses.

La ramaderia era un bon complement de l’agricultura. Els bens, a més, proporcionaven llana, primera matèria per elaborar vestits.

La feina de filar era realitzada sobretot per les dones. Per les imatges de l’època es pot deduir que les dones també tenien cura de la casa i que compartien amb els homes algunes d eles feines dures del camp.

ivisió de la pagesia

D

pagesos aloers, que posseïen un alou o parcel·la, eren lliures;
pagesos de remença i els serfs, lligats a la terra i no la podien abandonar sense permís del senyor, o si no pagaven una quantitat determinada de diners (la remença); i
esclaus, tot i que cada vegada hi havia menys.

Els pagesos vivien molt miserablement, en cabanes d’una sola habitació que sovint compartien amb el bestiar.

conomia d’autosuficiència

Tant la pagesia com el clergat i la noblesa vivien pràcticament del que es produïa al seu entorn, ja que el comerç a penes existia.

ACTIVITATS

1. Qui constituïa el grup social del clergat?

2. Quina diferència hi ha entre un monjo i un capellà de parròquia?

3. Quina diferència hi ha entre l’Església i una església?

4. Quins rangs hi havia entre els nobles? D’on ve el nom de cavaller?

5. Quins eren els conreus principals de l’Edat Mitjana?

3. El feudalisme

L’organització de la societat a l’Alta Edat Mitjana rep el nom de feudalisme (de la paraula feu, que vol dir “territori”).

El feudalisme es fonamentava en dos tipus de relacions socials: la que s’establia entre noble i la que mantenien tots els nobles, del rang que fossin, amb la pagesia.

es relacions entre els nobles

Les monarquies sorgides arran de les invasions germàniques no van ser capaces de mantenir la pau i la seguretat. Els reis van encarregar l’administració d’àmplies zones o districtes (comtats o marques) a diversos delegats (comtes o marquesos), que vivien dels impostos que els pagaven els pagesos de la zona que administraven. L’actual comarca d’Osona, per exemple, al s. IX era un comtat.

Els comtes i els marquesos, al seu torn, no podien administrar tot un comtat (de vegades en tenien més d’un). Per això donaven part del territori del comtat a una altra persona (un familiar o un amic, que rebia el títol de vescomte o baró), la qual havia de jurar fidelitat; és a dir, ajuda militar i consell sempre que li fos demanat.

l pacte

El comte (el senyor) oferia una terra (investidura) a perpetuïtat a un altre noble de rang inferior perquè en visqués i l’administrés; a més, es comprometia a protegir-lo sempre que en tingués necessitat.

Qui rebia la terra (vassall) es comprometia a ser fidel al seu senyor (li feia homenatge) i prestar-li ajut militar i consell sempre que l’hi demanés.

Aquesta relació entre nobles es consagrava en una cerimònia.

El senyor agafava entre les seves mans les del vassall, que s’agenollava davant seu (com a símbol de l’homenatge, de reconèixer-lo com a senyor).

A continuació el vassall jurava fidelitat al senyor.

Finalment, el senyor li assenyalava una direcció amb una vara o li donava un saquet de terra (símbol de la investidura o donació de terres.)

Cada noble, senyor o vassall, tenia els seus cavallers i vivia a costa dels pagesos del districte del qual tenia el domini.

es relacions dels nobles amb la pagesia

Tots els nobles, fins i tot els bisbes i els abats dels monestirs, vivien dels impostos i els serveis de la pagesia.

Els pagesos vivien en viles i masos dins de la propietat d’un senyor, que s’anomenava senyoria.

Les terres de conreu es dividien en dos grans blocs: la reserva senyorial i les tinences.

Constituïen la reserva senyorial les terres del senyor que els pagesos havien de treballar gratuïtament (obligació que s’anomenava jova). Tots els rendiments d’aquestes terres anaven als graners del noble.

Les tinences, en canvi, eren terres que el senyor cedia als pagesos, els quals, però, li havien de pagar anualment un cens (quantitat fixa, en diners o en espècies). També havien de pagar les anomenades banalitats per poder usar el molí o el forn del senyor.

La pagesia, a més, estava obligada a prestar serveis de franc al castell del senyor, i fins i tot seguir-lo a peu amb els estris del camp com a única arma si anava a la guerra. Els pagesos que no eren lliures (els serfs) estaven adscrits a la terra i no la podien abandonar.

Una altra potestat dels senyor era jutjar les malifetes i els delictes que es cometien dins la senyoria que administrava.

ACTIVITATS

1. Un pagès, podia ser vassall? Per què?

2. Què devia un vassall al seu senyor? ¿li havia de pagar alguna cosa per explotar la terra que li donava?

ACTIVITATS

E

1. Identifica en aquestes tres fonts primàries l’homenatge, el jurament de fidelitat i la investidura. A què comprometia cada un d’aquests actes?

2. Quin dels moments d’aquest cerimonial feudal està representat en les imatges.

3. Quines de les fotografies següents creus que fan referència al pacte de vassallatge?

4. Els orígens de Catalunya

Davant les invasions del s. VIII, molts pobladors hispànics es refugiaren a les valls dels Pirineus i de la Serralada Cantàbrica.

Quan, a causa de l’excés de població, la vida en els indrets muntanyosos esmentats comença a fer-se difícil, aquests pobladors comencen a baixar cap el pla per ocupar terres de conreu i pastura que eren a mans dels musulmans.

Com a conseqüència d’aquest procés d’ocupació, van anar sorgint diferents regnes (Lleó, Castella, Navarra, Aragó) i un seguit de comtat: els comtats catalans.

a formació de la Catalunya Vella (s. VIII-IX)

Cap el 714 els exèrcits musulmans van arribar a l’Ebre i van creuar les terres catalanes. Després van travessar els Pirineus i van entrar a l’actual territori francès, ocupat aleshores pels francs, els quals van aconseguir aturar-los, el 732, prop d’on hi ha ara la ciutat de Poitiers.

Els sarraïns, doncs, al s. VIII, havien ocupat ja tota la península Ibèrica i una part del territori franc. Cap a finals de segle, els francs van decidir protegir-se dels musulmans. Per això van projectar una zona de frontera o marca al sud dels Pirineus. Amb aquesta intenció, van travessar la serralada pirinenca i van ocupar Girona (785) i Barcelona (801).

a marca hispànica

Des del s. IX els francs van establir la frontera en la línia formada pel riu Llobregat, el Cardener i les muntanyes del Montsec. El territori situat al nord d’aquesta línia és conegut amb el nom de Catalunya Vella, per diferenciar-lo del de la resta de la Catalunya actual (l’anomenada Catalunya Nova), que va continuar sota dominació sarraïna fins el s. XII.

El rei dels francs, Carlemany (768-814) va cedir els territoris conquerits a uns comte del país, és a dir, nobles descendents dels visigots, els quals com a contrapartida van prometre

fidelitat al rei franc i esdevingueren vassalls seus.

aula cronològica de la formació de Catalunya

uifré el Pelós (878-897) i els seus successors

Al s. IX, el comte català Guifré va convertir-se en senyor de bona part dels comtats (Cerdanya, Urgell, Barcelona, Girona i Besalú). En el seu testament els va deixar en herència als seus fills, sense demanar autorització al rei dels francs. Els comtes que el van succeir van seguir el seu exemple.

Durant el s. X es van intensificar els atacs islàmics de Còrdova contra terres cristianes. El 985 un exèrcit musulmà a les ordres del poderós cabdill àrab al-Mansur va atacar la ciutat de Barcelona.

Davant d’aquest fet, el comte Borrell II va demanar ajut militar al rei franc, que era el seu senyor. Aquest, però, no hi va acudir.

A causa d’aquesta negativa, el lligam que s’havia establert entre els rei dels francs i els comtes catalans es va trencar. A partir d’aquell moment els comtes van prescindir de llur senyor feudal i no li van renovar mai més el vassallatge. Per això hom pot afirmar que al final del s. X, la Catalunya Vella esdevingué independent.

a Catalunya Nova i la Corona d’Aragó

El 1137 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV es va casar amb Peronella, l’única filla del rei d’Aragó. Anys després va conquerir definitivament els sud de Catalunya: el 1148 ocupà Tortosa i el 1149 Lleida.

Amb el matrimoni de Ramon Berenguer IV i Peronella, el regne d’Aragó i els comtats catalans es van unir i van formar l’anomenada Corona d’Aragó o Corona catalano-aragonesa.

Cada un dels territoris va mantenir llur independència, però ambdós van compartir l’autoritat del mateix comte-rei. Els futurs comtes de Barcelona passarien a tenir els títols de reis d’Aragó i comtes de Barcelona.

ACTIVITATS

1. Elabora un mapa dels regnes hispànics al s. IX, identificant el que s’explica en el text sobre la formació de diferents regnes i comtats a les terres hispàniques.

2. Elabora un mapa dels comtats catalans al s. IX, identificant els noms dels comtats que constituïen la Catalunya Vella i assenyalant les terres que formaven part de l’anomenada Catalunya Nova.

3. Qui va conquerir les terres de la Catalunya Vella?

4. Per què va ser important el comte Guifré el Pelós? De quin rei era vassall?

5. Consulta una enciclopèdia i resumeix els fets més rellevants de la vida de Guifré el Pelós.

6. La mort de Guifré el Pelós va donar origen a una famosa llegenda referida a un dels símbols de Catalunya: quina?

7. De qui es van independitzar els comtats catalans el s. X?

8. Explica com s’arribà a la independència dels comtats catalans en temps de Borrell II.

5. La ciutat medieval

A l’Edat Mitjana, la majoria de la gent vivia al camp i treballava de pagès. Amb tot, ls ciutats medievals van ser importants per llur activitat econòmica i cultural.

Entre els s. V i X les antigues ciutats romanes havien quedat reduïdes a petits nuclis fortificats que no superaven el 3000 habitants. Però a partir de l’any 1000, les velles ciutats van començar a créixer i se’n van crear de noves.

l creixement de les ciutat medievals (s. X-XIV): els burgs

Com a conseqüència de la revifalla del comerç i de l’augment de la població, les ciutats d’Europa occidental van començar a créixer. Aquest creixement es va produir mitjançant la construcció de nous barris fora de les primeres muralles: aquest barris s’anomenaven burgs.

Al final del s. XIII aquests burgs ja havien doblat l’espai dels nuclis antics de les ciutats i va caldre construir noves muralles al seu voltant. I com que la població continuava creixent, al s. XIV encara es van haver de bastir noves línies de muralles, algunes de les quals es mantindrien fins gairebé la revolució industrial.

També van sorgir ciutats noves: a redós d’un castell (Montblanc) o d’un monestir (Breda, Amer), o bé de nova planta, com ara Aigüesmortes, Sangüesa (Navarra), Briviesca (Castella), etc.

orfologia de la ciutat medieval

El plànol de la ciutat medieval era diferent segons el seu emplaçament. Tanmateix, es poden establir alguns trets comuns:

· les muralles, que dibuixaven el contorn de la ciutat;

· el mercat, de primer situar fora del recinte de la muralla romana i més tard a la plaça, sovint el centre de la vila medieval;

· l'església (catedral si a la ciutat hi residia un bisbe), construïda generalment a la vora del mercat;

· el castell, la fortalesa o el monestir, a la part més alta; i

· la casa de la vila, edifici destinat a l’Administració de la ciutat.

Al voltant d’aquests punts bàsics es dibuixava un laberint de carrers estrets sense cap ordre aparent: eren els barris de la menestralia i els mercaders, les cases dels quals es barrejaven amb les residencials i els palaus de les famílies més riques. També hi solia haver, dins d’alguns d’aquests barris, hospitals, convents i esglésies.

Els carrers, tot i ser estrets i irregulars, eren plens de vida. Durant el dia les cases dels menestrals i els mercaders eren obertes al carrer i els productes es venien directament als vianants.

Les cases, els palaus i els convents tenien també horts i patis interiors. No hi mancava doncs, l’espai, encara que avui dia els nuclis antics de les ciutats ho facin pensar.

L’aturada del creixement (s. XIV)

Durant el s. XIV el creixement de les ciutats es va aturar com a conseqüència d’un seguit d’epidèmies que van assolar Europa. La més coneguda va ser l’anomenada Pesta Negra (1347), però n’hi va haver d’altres. A tot plegat s’hi van afegir i les caresties d'aliments.

A Catalunya, les epidèmies –iniciades el 1333- van coincidir amb altres desastres naturals, com ara les plagues de llagosta i els terratrèmols.

Es calcula que Europa va perdre en pocs mesos un terç de la població. Les epidèmies van afectar tant el camp com la ciutat, on els estralls van ser encara més forts com a conseqüència de la manca d’higiene pública: no hi havia clavegueres, per exemple, i les deixalles i aigües brutes s llençaven al mig del carrer.

Per aquesta raó se sol parlar de la crisi de la Baixa Edat Mitjana (s. XIV i XV) per remarcar el contrast amb l’expansió dels segles anteriors (els de l’Alta Edat Mitjana).

ACTIVITATS

G

L

1. Què t’indiquen aquestes xifres sobre l’evolució demogràfica?

2. Quin element d’aquesta font et permet entendre l’aturada en el creixement de les ciutats?

ACTIVITATS

1. Per què van créixer les ciutats a l’Alta Edat Mitjana?

2. Quins elements defineixen la ciutat medieval?

3. Dibuixa un plànol inventat d’una ciutat medieval on apareguin els elements principals i els barris.

4. Per quines raons es va interrompre el creixement de les ciutats, al s. XIV?

5. Si la proporció de morts d’aquest any a la població on vius fos la mateixa que la de 1347 a Europa, quanta gent moriria? Quins problemes s’hi plantejarien?

6. Els grups socials de la ciutat

Al conjunt de les persones que vivien a la ciutat se’ls va anomenar burgesos perquè eren els habitants dels burgs.

rups socials urbans:

ciutadans honrats o prohoms. Els més rics eren els mercaders, que finançaven el gran comerç (especialment el marítim), i els banquers. No solien superar el 5% dels habitants. També eren coneguts com a mà major.
mà mitjana, composta per altres mercaders no tan rics, pels drapers (dedicats al comerç de teixits a l’engrós), els notaris i els artesans d’oficis importants. No eren més nombrosos que els prohoms.
Poble menut. La immensa majoria d ela població urbana. Gent d’estrats socials molt diversos. Hi havia els menestrals o mà menor, que eren els qui practicaven un ofici; llurs tallers s’establien al mateix carrer al qual, a la llarga, donarien nom (carrer dels Boters, de la Tapineria, etc.)

l gremi

Cada taller era regit per un mestre que tenia sota les seves ordres oficials i aprenents.

Els artesans de la ciutat s’agrupaven per oficis, i els de cada ofici formaven un gremi. D’aquesta manera controlaven la qualitat dels productes que feien i fixaven els preus de la venda. Cada gremi tenia un local on es reunien els seus membres, i un sant patró al qual s’encomanaven.

Per obtenir la categoria de mestre calia passar un examen en el qual l’aspirant havia de demostrar la seva habilitat presentant una “obra mestra”.

ltres grups del poble menut

A més dels menestrals, dins del poble menut hi havia els petits botiguers, els treballadors no especialitzats (com ara els macips de ribera, que carregaven i descarregaven els vaixells) i els marginats (esclaus i captaires, principalment).

l call

A moltes ciutat hi havia un barri especial: el call. Era el barri dels jueus, que es dedicaven a activitats financeres (préstec de diners amb interès) i comercials. El call era protegit per muralles dins de la ciutat, i es regia per institucions pròpies.

1. Busca en aquest plànol tres carrers que tinguin noms d’oficis.

2. Esbrina, consultant una enciclopèdia, en què consistien els oficis corresponents als carrers que has trobat. desficis

ACTIVITATS

1. Enumera tres grups socials principals de la ciutat medieval.

2. Quan una persona ha realitzat una feina de creació ben feta, es diu que ha fet una “obra mestra”. Quina relació té aquesta expressió amb l’examen que calia superar per ser admès en un gremi?

3. Què és un call?

7. L’expansió territorial i comercial catalana (segles XIII-XV)

A Catalunya, l’expansió demogràfica i el creixement de les ciutats medievals van anar lligats a dos processos històrics simultanis i molt importants: la conquesta de territoris islàmics i l’augment de l’activitat comercial a la Mediterrania.

’expansió territorial

L’inici de l’expansió territorial catalanoaragonesa fora de les fronteres de la Catalunya Nova se situa en el regnat de Jaume I (1213-1276). El seu avi, Alfons I (1162-1196) havia recuperat les terres de Terol, i els seu pare, Pere I (1196-1213) havia fracassat en l’expansió cap a Occitània.

La primera conquesta dirigida per Jaume I va ser la de Mallorca (1229). Les Balears van se repoblades amb catalans procedents de la Selva i de l’Empordà.

La segona conquesta territorial va ser València (1232-1245). La part interior del nou regne va ser repoblada amb aragonesos i les zones costaneres amb catalans de les terres de ponent.

ACTIVITATS

E

L

1. Per què Alfons I és rei si el seu pare, Ramon Berenguer IV, era només comte?

En temps de Pere II el casal de Barcelona va incorporar l’illa de Sicília. Més endavant, ja en temps de Jaume II es van incorporar a la Corona el territori d’Alacant i l’illa de Sardenya (1323).

Gairebé un segle més tard, el rei Alfons IV (1416-1458) va conquerir el regne de Nàpols que comprenia quasi la meitat de la península Itàlica.

’expansió comercial

Les grans rutes del comerç marítim medieval europeu van ser les que s’establiren a la Mediterrània i a la mar del Nord. Les rutes terrestres més importants. D’altra banda, enllaçaven les ciutats mediterrànies amb les del nord d’Europa a través dels Alps.

Dins d’aquest panorama, a mesura que s’estenia el poder polític i territorial de la Corona, els mercaders catalans aconseguien ser els primers en el comerç, a la Mediterrània.

ACTIVITATS

LES QUATRE RUTES DEL COMERÇ CATALÀ

Ruta 1. Unia les illes Balears, Sardenya, Nàpols i Venècia. Els mercaders catalans n’importaven cereals, cotó i plata (de Sardenya), i hi exportaven draps, armes, cuirs treballats i diversos productes dels camp, sobretot oli i safrà.

Ruta 2. Era la ruta que arribava fins a l’est de la Mediterrània (Bizanci, Beirut, Tir, Alexandria). Els mercaders catalans hi compraven sedes, espècies, cotó i lli. Aquest productes es revenien al nord d’Europa o es duien directament a Catalunya. Hi exportaven draps, metalls, fruits secs i oli.

Ruta 3. Era la ruta del nord d’Àfrica que unia els ports catalans amb ciutats com ara Tunis, Bugia i Tànger. N’importaven sobretot esclaus i or, i exportaven teixits, metalls i oli.

Ruta 4. Era la ruta atlàntica o de Flandes, que arribava a Bruges. Hi exportaven safrà, espècies i alumini i n’importaven metalls, pells fines i teixits.

1. Fes una llista dels productes que s’importaven a Catalunya en aquell temps i una altre dels que s’exportaven.

Aquesta expansió comercial va estimular la introducció d’algunes millores, com ara la utilització de la moneda, la modernització dels vaixells, la construcció de ports i llotges i la generalització dels contractes escrits. Catalunya tenia representants comercials (consolats) a gairebé totes les ciutats que voregen la Mediterrània.

ACTIVITATS

1. Elabora un esquema de l’expansió territorial catalana durant l’Edat Mitjana.

2. Tria un rei de la genealogia catalanoaragonesa, consulta una enciclopèdia o un diccionari d’història, i resumeix els fets més importants succeïts durant el seu regnat.

3, Quines eren les rutes més importants del comerç català a l’Edat Mitjana.

8. El poder i les institucions

Bona part de les ciutats medievals van independitzar-se dels senyors feudals i van passar a dependre directament de la monarquia. Els reis afavorien les ciutats amb privilegis, ja que una gran part del seu poder depenia dels impostos dels ciutadans.

Un d’aquest privilegi consistia a deixar que les ciutats s’autogovernessin amb institucions pròpies. Era també a les ciutats on es reunien institucions com ara les Corts. A Barcelona, a més, s’hi va establir la Generalitat.

l govern de la ciutat

Les ciutats que depenien d ela monarquia eren governades per dos funcionaris:

el veguer, de qui depenien els afers judicials; i
el batlle, que tenia a càrrec seu els afers administratius i econòmics.

Durant el segle III Jaume I va establir que Barcelona fos governada també per cinc consellers. Aquest sistema de govern va ser un model per a les altres ciutats de Catalunya. El nombre de consellers –anomenats també paers o jurats en algunes ciutats- no era el mateix a tot arreu.

Jaume I també va ser el creador del Consell de Cent de Barcelona. Era una assemblea de cent persones nomenada per cinc consellers, juntament amb el veguer i el batlle, que tenia per finalitat aconsellar el bon govern de la ciutat. El Consell es renovava cada any, el dia de santa Llúcia (13 de desembre). Una de les seves funcions era també el nomenament d’una comissió de dotze persones que havia d’elegir els cinc consellers anuals.

l govern de Catalunya

A Catalunya, el poder el posseïa el rei, que era el senyor de tots els nobles, tant laics com eclesiàstics. Per això, des de sempre, el comte de Barcelona, i més endavant rei d’Aragó, es reunia amb alguns representants de la noblesa per demanar consell.

Amb el creixement de les ciutats, a aquestes reunions –que es van anomenar Corts- hi van començar a assistir també representants dels burgesos. Les Corts, doncs, estaven integrades per tres estaments, anomenats braços:

braç militar, la noblesa;
braç eclesiàstic, l’Església; i
braç reial, els burgesos de les ciutats.

La primera reunió de les Corts Catalanes es va celebrar durant el regnat de Pere II

Les reunions, convocades sempre pel rei, començaven amb un discurs del monarca on demanava sovint l’aprovació dels impostos (proposició reial). Prosseguien amb l’exposició dels greuges dels braços (queixes sobre abusos de poder de funcionaris reials o sobre altres aspectes). Després es procedia a la discussió per braços, i finalment, s’arribava a acords: a canvi dels impostos s’obtenien del rei lleis favorables per a la ciutadania.

a Generalitat

A partir del s. XIV, a fi d’assegurar la recaptació dels impostos i el compliment dels acords, les Corts elegien un grup permanent de diputats (quatre per cada estament). Aquest grup es va dir Diputació del General de Catalunya o de la Generalitat. La paraula general no és, en aquest ca un càrrec militar: vol dir “tot el conjunt”.

Aquest grup de 12 diputats es va constituir per primer cop l’any 1359. El primer president de la Generalitat va ser Berenguer de Cruïlles. Amb el temps la Generalitat va agafar més poder polític i va arribar a constituir la institució de govern de Catalunya.

A diferència del Parlament de Catalunya i de la Generalitat actuals, aquestes institucions medievals no eren democràtiques, ja que només representaven un grup molt petit de persones. La pagesia –la immensa majoria de la població- no hi tenia cap representant.

ACTIVITATS

Com es governaven les ciutats medievals?
Que era els Consell de Cent? Qui l’elegia?
Com es deien els tres estaments que integraven les Corts?
Explica breument, amb paraules teves, com se celebrava una reunió de Corts.
Com va néixer la Generalitat de Catalunya? Com es deia el primer president?

9 . Els conflictes

La crisi de la Baixa Edat Mitjana, provocada, entre altres causes, per la Pesta Negra, va originar molts conflictes socials a tot Europa.

l camp

Al camp, els aldarulls més importants van enfrontar pagesos i senyors. A Catalunya, a tall d’exemple, aquesta mena d’enfrontament era conegut com guerra de remences; començà a mitjan s. XIV i durà més de cent anys, i va fer que la crisi fos encara més greu que a altres indrets d’Europa.

les ciutats

Els conflictes socials solien esclatar, en èpoques de fam i carestia, entre els grups benestants i el poble menut.

Davant les epidèmies, la gent a l’Edat Mitjana, reaccionava igual que en altres moments històrics, buscant-ne una explicació irracional i donant-ne la culpa a les minories ètniques o marginades.

ls progroms jueus

A Catalunya, per exemple, el 1391 els jueus van ser acusats d’haver provocat la Pesta negra enverinant les aigües. Els ànims es va encendre, va créixer l’aversió contra els jueus -pràcticament desconeguda fins aleshores a Catalunya- i els calls de diverses ciutats (Girona, Barcelona, Lleida) va ser assaltats. A Barcelona més de 300 jueus van morir per negar-se a abjurar de la seva fe, i més de 3000 van ser batejats a la força.

ACTIVITATS

EL PROBLEMA JUEU

Els jueus vivien junts en barris concrets. Al segle XIII els van obligar a diferenciar-se dels altres pel vestit: s’hi havia de col·locar una insígnia ben visible.

Durant molt de temps hi hagué coexistència, sense gaire agressivitat. Aquesta agressivitat va aparèixer quan es va començar a esgotar l’expansió econòmica; i es va començar a dir que les comunitats jueves, especialitzades en el comerç dels diners i dels préstec amb interès, bevien la sang del poble.

Perquè, tal com avui passa amb el problema de la sida, totes les epidèmies, i la Pesta Negra en particular, es van considerar com a càstig del pecat. En plena desesperació es buscaven culpables i víctimes: van ser els jueus i els leprosos. Es va dir que havien enverinat els pous.

Es va desencadenar, doncs, la violència contra unes persones que semblaven els instruments d’un Déu venjatiu que flagel·lava les seves criatures amb aquesta malaltia.

Georges Duby, Año 1000, año 2000 (Adaptació)

Amb quin nom es coneix el conflicte més important entre pagesos i senyors, a Catalunya a la Baixa Edat Mitjana?
Com se solia reaccionar davant d’una epidèmia a la Baixa Edat Mitjana?
Quin any van ser atacats els calls de les ciutats catalanes? Quines conseqüències van tenir aquests atacs per als jueus?
Saps en quines altres èpoques han estat perseguits els jueus pel fet de ser-ho?

L

A

E

L

Page updated

Google Sites

Report abuse