UNITAT DIDÀCTICA 1 LES PRIMERES PERSONES

Al Neolític, en canvi, les eines de pedra s’allisaven, i per això solen aparèixer polides. Aquesta nova tècnica correspon al període en què els humans obtenien una bona part dels aliments de la ramaderia i de l’agricultura.

Per a la investigació de la Prehistòria no es disposa de fonts primàries escrites, cal basar-se en les fonts primàries materials que proporciona la recerca arqueològica i en les fonts secundàries amb què les persones que estudien aquest període comuniquen els resultats de llurs recerques.

1. Aquestes fonts són primàries o secundàries? Per què?

2. Què il·lustren aquestes imatges, del que s’ha dit en el text?

3. Quina diferència hi ha entre aquestes dues destrals? Per a que et sembla que servien?

4. De què devia viure una societat que utilitzava la destral com a eina principal?

1. Què vol dir nòmada?

2. De quins aspectes de la Prehistòria pot informar aquesta font sobre els pigmeus?

3. Digues quins elements de la font et semblen propis de la vida en la Prehistòria. Els consideraries del Paleolític o del Neolític? Per què?

Període climàtic

És el període geològic anomenat Era Quaternària o Plistocè que va començar fa uns 2 milions d’anys i va acabar fa uns deu mil. Es caracteritza per l’alternança d’èpoques de clima polar o glaciacions i etapes de clima temperat fred-plujós o interglacials, situats en el temps de manera distinta d’acord amb les diferents parts del planeta.

Quant a Europa central i occidental, aquests períodes van ser:

a) Plistocé inferior (2.000.000-700.000 anys aC);

b) Plistocè mig (700.000-180.000 anys aC); i

c) Plistocè superior (180.000-10.000 anys aC)

Fòssils humans

El gran problema consisteix en fer la separació entre les restes prehumanes i les humanes.

Només es consideren clarament antecedents de l’actual persona les restes d’HOMÍNIDS, les més antigues de les quals tenen aproximadament 4 milions d’anys i HUMANES les restes de l’HOMO SAPIENS, les més velles de les quals tenen uns 100.000 anys.

Diferències entre els homínids i l’homo sapiens i la resta de les branques de l’evolució, des dels prosimis primitius

a) caminen en postura erecta, caminen sobre les extremitats inferiors, deixant lliures les superiors;

b) la capacitat craniana és més gran; i

c) estan dotats de reflexió, característica constatable a partir dels instruments i objectes que acompanyen els fòssils humans trobats. Així es defineix la capacitat de pensar a partir de la capacitat d’enterrar els morts en una postura determinada; el fer un gravat o una pintura amb finalitats màgiques, etc.

Evolució

a) Australopithecus (4.000.000-500.000 anys aC). Capacitat craniana de 600 cm3, molt limitada considerant-se, per tant, un simi superior. De postura bípeda no erecta, té una capacitat de reflexió a partir de la fabricació d’instruments grans, treballats toscament i sense especialització.

a) Homo habilis (Olduvai, Tanzània, 1.800.000 anys aC) Capacitat craniana de 700 cm3. Postura bípeda no erecta però amb mans. La seva capacitat de reflexió es detecta a partir de la fabricació d’instruments més ben fets i petits. Hi ha qui el considera apart de la cadena evolutiva perquè només s’ha trobat en un lloc;

b) Homo erectus (1.000.000-500.000 anys aC) Capacitat craniana de 1.000 cm3 amb postura bípeda i erecta i d’estatura similar a la persona actual. En són exemples l’home de Java i l’homo de Pekín.

c) Homo sapiens neanderthalensis (100.000-30.000 anys aC) Capacitat craniana de 1.450 cm3, el crani presenta però encara diferències morfològiques molt marcades respecte el de l’actual persona: front inclinat, arcs superciliars sortits, mentó recte, etc.). És d’estatura inferior a l’erectus i a la del sapiens sapiens. Per aquest motiu, de vegades s’exclou de la cadena evolutiva. La seva capacitat de reflexió ve a partir de la fabricació d’instruments més petits i per l’inici d’una certa especialització i el fet de que enterra els morts. L’exemple més notable és l’home Neanderthal; i

e) Homo sapiens sapiens (40.000 aC fins ara) Capacitat craniana de 1.500 cm3, el crani és igual a l’actual, l’estatura i morfologia general també. La capacitat de reflexió es detecta a partir de la fabricació d’instruments molt perfectes i especialitzats, té rituals i cerimònies entorn la mort més complexes, fa art amb finalitats màgiques. Els exemples més preclars són l’home de Cromagnon, l’home de Grimaldi i l’home de Chan.

Instruments

Les primeres matèries més emprades són l’os i sobretot la pedra, que solia ser de sílex i que era tallada a base de donar-li cops amb una altra pedra o objecte

Aquests instruments de pedra tallada han donat nom al Paleolític que vol dir pedra antiga i que es divideix en tres etapes:

1ª) Paleolític inferior. Es dona durant el Plistocè inferior i mig, els instruments són els de les cultures dels palets, de les destrals i la clactoniana que usa la tècnica dels resquills. Totes són desenvolupades per homínids;

2ª) Paleolític mig. Destaca la cultura mosteriana (50.000-33.000 aC) que usa també la tècnica dels resquills, malgrat que més perfeccionada, de manera que s’obtenen instruments més petits i diversificats. La desenvolupa l’homo sapiens neanderthalensis; i

3ª) Paleolític superior. S’hi donen diverses cultures:

• Aurinyaciana (30.000-26.000 aC);

• Gravetiana (25.000-20.000 aC);

• Solutriana (25.000-20.000 aC), té com a instrument més característic les puntes de fletxa en forma de fulla de llorer; i

• Magdaleniana (15.000-10.000 aC), es caracteritza per una gran especialització i per l’abundància de peces d’os i de banya.

Totes aquestes cultures són desenvolupades ja per l’homo sapiens sapiens.

Economia paleolítica

L’activitat fonamental era la recerca d’aliments per mitjà la caça, la pesca i la recol·lecció de plantes, fruites i arrels. Tots els membres de la tribu havien de col·laborar a partir d’una incipient divisió del treball:

a) Els homes joves sortien a caçar;

b) Les dones joves tenien cura dels infants, la recol·lecció de plantes i la casera de petits animals;

c) Els nens ajudaven les dones joves; i

d) La gent gran potser feia el mateix que els infants.

Era una economia depredarora puix la persona no reposa o reemplaça allò que agafa de la natura.

Aquesta forma de vida forçava al nomadisme; quan una àrea s’havia depredat o esgotat, calia marxar cap una altra, tot dins, però, d’un mateix territori tribal. En aquest no hi havia poblats estables, atès que segons el període climàtic, la tribu podia viure a l’aire lliure o refugiant-se del fred a les coves naturals.

Demografia, sòcioeconomia i cultura

L’alimentació era escassa i produïa una forta mortalitat i una vida molt dura. Els grups eren petits. La inexistència d’excedents econòmics generava la inexistència de diferències socials, fent innecessària una estructura d’Estat (comunisme primitiu) per governar les tribus. Només a partir del paleolític superior l’existència de bastons de comandament assenyala la presència d’un cap de tribu.

L’esmentada duresa per la subsistència deixava poc temps per a l’oci; per això, l’evolució sobre el terreny dels coneixements, descobriments o invents va ser molt lenta.

Les creences paleolítiques eren màgiques i es relacionaven amb els temes de la caça, la fecunditat i la mort. Se celebraven mitjançant rituals i cerimònies, dels quals, l’art n’era element integrant.

1. Situa al mapa els jaciments següents:

• • Cova de l'Aragó

  • Abric Romaní

  • Cova de l'Arbreda

2. Cerca informació del clima, vegetació i fauna de la zona pirinenca de tot el període paleolític i compara'l amb l'actual.

3. Cerca informació sobre les glaciacions. Es donen a tota la Terra al mateix moment? Tenen els mateixos noms a Europa i Amèrica? Quina relació pots establir entre l'època de glaciació i les teories de poblament del continent americà?

4. Quan, segons l'estat actual dels nostres coneixements, va iniciar-se el poblament del continent americà?

5. Emplena la taula amb la informació que se't demana.

6. Com definiries què és una tècnica lítica?

7. Creus que els nostres avantpassats treballaven la pedra o altres primeres matèries seguint un pla determinat?

De fa aproximadament 10.000 anys, a l’acabar la Glaciació de Würm i començar el període climàtic actual; l’holocè. Van augmentar les temperatures, disminuint les pluges, cosa que va incidir significativament en la fauna i en la flora, sobretot a la mediterrània, on els grups van veure enormement dificultada llur supervivència, fins l’extrem que alguns van extingir-se.

Desapareix la caça i la recol·lecció indiscriminada com a conseqüència de l’observació dels cicles naturals, provocant:

a) El seminomadisme, ja no hi ha tants trasllats com abans puix ja no és tan fàcil aconseguir aliments i els coneixements adquirits permeten fer durar més aquests; i

b) L’acumulació de coneixements prepararà el camí vers el descobriment de l’agricultura i la ramaderia, la revolució neolítica que es produirà en alguns llocs abans que d’altres, per això es pot establir el principi del mesolític , però no la fi.

La revolució neolítica al Pròxim Orient

Es pot definir la revolució neolítica com el descobriment de l’agricultura i la ramaderia. L’origen a Europa va venir de l’àrea del Pròxim Orient, on s’han trobat diferents jaciments que permeten establir distintes fases.

Fases del neolític:

a) Preneolític (9è-8è mil·lenni aC)

· Instruments de caça, per segar, guardar i moldre cereals.

· Es dedueix la persistència de la recol·lecció.

b) Primer neolític (7è mil·lenni aC)

· Instruments de caça, recol·lecció i agrícoles (aixades). També restes de cereals i animals domèstics.

· Poblats reconstruïts vàries vegades, petits i desordenats.

· Poc domini de l’agricultura i la ramaderia, complementades amb la caça.

c) Neolític assentat o avançat (6è mil·lenni aC)

· Poblats més grans i ordenats amb carrers i places.

· Instruments de ceràmica i coure.

· Domini de l’agricultura i la ramaderia, els poblats creixen per la millora de l’alimentació i la conseqüent disminució de la mortalitat. També hi ha més oci per fer nous descobriments com l’esmentada ceràmica i la metal·lúrgia.

Difusió del neolítc

A partir del Pròxim Orient es va difondre a altres llocs del món. S’identifica a partir de tres indicis:

1r instruments agrícoles;

2n restes de poblats estables; i

3r ceràmica.

Direccions de difusió de la revolució neolítica

a) A través de la Mediterrània vers el S d’Europa;

b) Planures d’Euràsia, Europa central i N de la Xina; i

c) Cap el S de l’Índia i S de la Xina.

1. Explica per a què servia aquest estri.

2. Encara es fa servir modernament la falç?

Les formes de vida al Neolític

ciutats i s’havia inventat l’escriptura.

Així doncs, s’havia entrat en la Història mitjançant l´ús de l’escriptura i s’havia fet la revolució urbana. es va començar a practicar l’agricultura, els grups humans van esdevenir sedentaris. Ben aviat es van veure obligats a construir poblats fixos on vivien tot l’any per controlar el creixement dels conreus i guardar-hi els ramats a les nits.

Per treballar al camp es necessitaven eines més especialitzades que no pas al Paleolític. Es continuà tallant la pedra, però se’n va perfeccionar la tècnica: ja es polia. Les eines més utilitzades en aquell període van ser la falç, la destral i l’aixada.

En el Neolític també van aparèixer per primer cop la ceràmica i el teixit.

A mesura que augmentava la producció agrícola i ramadera, els productes que se’n derivaven (teixits, ceràmiques, llavors, eines, etc.) es van anar acumulant.

L’acumulació de productes sobrants es coneix com a excedent.

L’excedent va fer que les comunitats intercanviessin allò que els sobrava per productes d’altres comunitats. D’aquesta manera, i com a conseqüència de l’expansió de l’agricultura, va sorgir la primera forma de comerç: el troc o intercanvi directe d’uns productes per uns altres entre diversos poblats.

1. Resumeix les idees principals d’aquest text.

2. La Venus de Gavà, és una font primària o secundària? Per què?

3. A partir de la informació que proporciona aquest text, quines dades sobre la vida del Neolític pots deduir d’aquesta troballa? Pensa sobre quin d’aquests aspectes informa: econòmic, social, cultural, religiós o polític.

4. Quines són les característiques més importants del Neolític pel que fa als aspectes que s’acaben d’esmentar?

Els metalls s'utilitzaven cap el 4rt mil·lenni aC al Pròxim Orient. Alhora que hi havia un gran domini de l'agricultura i el coneixement de la navegació va permetre la difusió de la metal·lúrgia. En aquest moment al Pròxim Orient ja hi havia veritables ciutats i s’havia inventat l’escriptura.

Així doncs, s’havia entrat en la Història mitjançant l´ús de l’escriptura i s’havia fet la revolució urbana.

Períodes de l’Edat dels Metalls

1. Edat del coure (3r mil·lenni aC)

· S’aprén a treballar aquest metall.

· Es construeixen monuments megalítics, tipus:

-menhirs

-dolmens

-alineacions (Carnac)

-cromlechs (Stonehenge)

-coves artificials (Menga)

· Cultura dels pobles dels camps d’urnes (forma d’enterrament diferent).

· S’instal·len a Europa occidental, difonen llur principal coneixement: la metal·lúrgia del ferro.

· Centres:

-Hallstatt (Àustria)

-La Tène (Suïssa)