QUÈ ÉS el pig?

QUINA ÉS LA IMPORTÀNCIA DEL PROGRAMA D'IDENTIFICACIÓ GENÈTICA? 

Aquest programa permet ajudar els ciutadans a la dolorosa recerca dels seus familiars desapareguts, s'han creat diferents Bancs d'ADN de la Guerra Civil Espanyola. És una manera de rescabalar el dolor per la pèrdua d'un ésser estimat.

Encara que biològicament sigui impossible haver sobreviscut al pas dels anys, la incertesa del desconeixement dels fets reals fan impossible tancar el cercle de la vida i la mort en els afectes familiars. 

La iniciativa d'un Banc d'ADN de desapareguts a la Guerra Civil Espanyola és, per a molts, la possibilitat d'assolir el tancament d'un capítol dolorós a la seva descendència familiar.

L'objectiu del Programa d’identificació genètica (PIG) és que les persones trobin als seus familiars desapareguts, per aconseguir-ho el primer pas és inscriure’s en el Cens de persones desaparegudes. Per fer-ho pots accedir al tràmit “Sol·licitar la recerca de persones desaparegudes” al portal “Tràmits” de la pàgina web gencat.cat. 

El Cens de persones desaparegudes és un registre administratiu públic subjecte a la normativa de protecció de dades personals. Les dades que té el Cens s’utilitzen amb l’objectiu de determinar les circumstàncies i el lloc d’inhumació de la persona desapareguda, a través d’una cerca exhaustiva d’informació. 

Al cap d’un temps els familiars o persones inscrites rebran, seguint criteris d’edat i d’antiguitat en el Cens, una comunicació en què se’ls oferirà la possibilitat de dur a terme les proves genètiques que permetran constituir la base de dades de perfils genètics de familiars. 

Després d’haver fet les proves (si s’han fet) la Direcció General de Memòria Democràtica comunicarà als familiars o persones inscrits qualsevol coincidència genètica amb els individus exhumats.

Aquest projecte va començar el 2011, quan Marc Antoni Malagarriga i Roger Heredia van exposar la voluntat de trobar el seu oncle i besavi respectius mitjançant una anàlisi genètica a través del Laboratori de Genètica Forense de la Universitat de Barcelona. La Universitat de Barcelona des del 2011 treballa recollint mostres d’ADN de persones que busquen trobar restes d’algun familiar desaparegut a la Guerra Civil. L'any 2015, després de quatre anys de treball, es va fer possible el primer banc genètic d’Espanya. Es va posar en marxa el projecte “L’ADN de la memòria”. 

Actualment, disposem de 5 bancs d'ADN de desapareguts a la Guerra a diferents comunitats autònomes: Catalunya, Navarra, Andalusia, País Basc i Astúries. 

Actualitat 

Actualment, hi ha més de 6.300 persones inscrites al Cens de persones desaparegudes a petició de les famílies, nombre baix en relació amb el nombre de baixes que es van patir, possiblement a causa del desconeixement envers aquesta recerca, i sobre les eines usades per dur-la a terme són molt importants els treballs tècnics de recerca històrica que proporcionen informació rellevant per a la localització de persones desaparegudes i fosses comunes.

D’altra banda, les dades que es disposen actualment sobre les persones mortes o desaparegudes a Catalunya durant la Guerra Civil, o són incompletes, o poc precises. Per tot això, tot i estar en una època actual, amb recursos i mitjans informatius, és necessari una divulgació exhaustiva d’aquests programes per fer arribar la informació a les persones que puguin necessitar-ho.