CONCLUSIONS

• Hem adquirit més coneixement sobre la Guerra Civil Espanyola i totes les ferides que ha deixat, algunes d'aquestes encara sense tancar.

• Hem après a organitzar el treball en subgrups així arribant a  treballar de forma cooperativa i aconseguint millors resultats, aprenent junts.

• Hem après el funcionament dels hospitals en temps de guerra i quins eren els mètodes de cures més freqüents.

• La tecnologia mèdica ha avançat molt des de la guerra. Les tecnologies modernes, com ara els escàners, les proves de diagnòstic per la imatge i la cirurgia robòtica estan disponibles avui en dia, cosa que no existia durant la Batalla de l'Ebre.

• El nivell de formació del personal sanitari actual és molt més elevat que cent anys enrere. Avui, els i les professionals de la medicina i de la infermeria han de complir amb estrictes requisits educatius i de formació continua per mantenir-se actualitzats sobre les últimes tècniques i procediments mèdics. L'accès als graus de medicina i infermeria és molt exigent, només hi arriben les persones més capacitades, sense considerar el seu sexe.

• Quant a la farmacologia, les drogues i medicaments actuals són molt més eficaços que els que es van utilitzar durant la Guerra Civil Espanyola. Avui en dia, hi ha una gran varietat de medicaments disponibles per tractar una gran quantitat de malalties i afeccions mèdiques.

• La logística durant la Batalla de l'Ebre: les condicions sanitàries eren molt difícils. Les tropes que combatien no disposaven de les mateixes instal·lacions sanitàries adequades. Això significa que les condicions de sanitat eren molt pitjors i que les possibilitats de supervivència en un hospital de campanya eren molt baixes.

• Respecte al transport sanitari, avui dia, les ambulàncies estan equipades amb equips mèdics avançats, que permeten el monitoratge i el tractament de pacients en temps real. Durant la Batalla de l'Ebre, el transport sanitari es feia en vehicles bàsics que no disposaven d'aquest tipus de tecnologia.

• En general, la sanitat actual és molt més avançada que la que es va utilitzar durant la Batalla de l'Ebre, ja que la tecnologia, la formació sanitària, la farmacologia, la logística i el transport sanitari han millorat significativament al llarg dels anys, en part gràcies a l'experiència de la guerra, com és el cas de les transfusions de sang.

• En l’àmbit de la medicina, els metges van tenir molt de prestigi acabada la guerra, van ser recordats i conmemorats. En canvi, tot el treball, esforç i sacrifici de les infermeres mai s’ha tingut en compte ni és conegut. La gran majoria d’aquestes noies eren joves amb no més de vint anys, moltes no tenien cap títol d’infermeria ni formació i es van presentar com a infermeres voluntàries. Tots els testimonis són esfereïdors amb històries plenes de crits, patiment i dolor. Moltes d’elles expliquen que tots aquests records encara continuent invadint els seus somnis. Finalment, per nosaltres ha estat molt important incloure-les en aquest treball i donar-los-hi el reconeixement i mèrit que es mereixen. 

Més conclusions... 

Podem afirmar que hem assolit tots els objectius proposats inicialment en major o menor grau, arribant a uns millors resultats treballant tots junts.

Ha estat un treball on hem pogut assabentar-nos del que va ocórrer en el nostre passat i donar llum a totes les penúries que van haver de passar, durant aquest procés ens hem assabentat sobre el que va passar durant la Guerra Civil i tot el dol que ha arribat a deixar, un dol avui dia encara per curar. Podríem dir que el que fa que aquest dol no es tanqui és la desconeixença dels d’on estan els cossos dels familiars desapareguts i de què els va passar.

D’altra banda, també hem pogut adquirir coneixements sobre la forma de treballar dels hospitals en el temps de guerra i de quina manera curaven els soldats ferits, assabentant-nos dels mètodes innovadors i de la precarietat de les cures per la manca de recursos.

Una altra part important que també volíem aconseguir era donar nom i visibilitat al paper de les dones a la Guerra Civil, especialment les infermeres i donar-los el mèrit que es mereixen perquè van ser elles les que estaven dia rere dia a primera línia curant a tots els ferits. 

Veient de la manera en què treballaven i els mètodes que utilitzaven podem observar que tant la tecnologia mèdica com els nivells de formació personal sanitari com el transport sanitari ha patit una millora significativa des de la guerra. 

Avui dia tots els metges i metgesses han de complir uns certs reglaments i tenir certs estudis previs abans de poder incorporar-se a treballar, tant hi fa el seu sexe, ja que el que importa són les persones amb més capacitat per poder-hi accedir als graus d'infermeria i de medicina. 

Si ens posem a pensar també, podem veure que tots els medicaments actuals són molt més eficaços i hi ha una elevada quantitat de medicaments disponibles per tractar les malalties. Les condicions de les quals disposaven eren pèssimes i en conseqüència d'això la possibilitat de supervivència a l'hospital era molt baixa. A l'hora de transportar als malalts no hi havia ambulàncies equipades en equips mèdics que permetien el tractament del pacient en aquell mateix moment.

Un altre tema que volíem tractar per assabentar-nos-en era on se situaven els principals Hospitals de sang a Catalunya perquè es visibilitzés la seva organització. D'altra banda, vam voler donar una petita esperança a les persones amb familiars desapareguts perquè poguessin cercar-los donant a conèixer el Programa d'Identificació Genètica. 

Per acabar, hem aconseguit aprofundir amb el coneixement i la difusió del pla de fosses del Memorial Democràtic i de les persones desaparegudes durant la guerra amb l'objectiu de dignificar-les.