Creu Roja
En 1917 quedaria oficialment creat el Cos de Dames Infermeres de la Creu Roja Espanyola amb un programa d’estudi específic.
Fins a la Guerra Civil, aquest cos d’infermeres apareixeria amb diferents denominacions als reglaments orgànics vinculants:
Dames Auxiliars Voluntàries
Dames Infermeres
Dames Infermeres Auxiliars Voluntàries.
Les Dames Infermeres tenien com a funció primordial prestar, en qualitat d'auxiliars de la Sanitat de l'Exèrcit i de l'Armada i dels metges de la Institució i en les diferents formacions sanitàries, assistència gratuïta als malalts i ferits, en temps de pau i de guerra.
Requisits d'accés:
Per accedir als estudis d'aquest Cos es requeria, segons el Reglament de 1933:
(a) Ser súbdita espanyola, més gran de vint anys.
(b) Presentar autorització dels pares o tutors, les menors d'edat, i del marit, les casades.
(c) Ser Associada de la Creu Roja Espanyola.
(d) No patir cap malaltia ni defecte físic que incapaciti per a l'exercici de la seva missió.
(e) Declarar conèixer el Reglament vigent, els preceptes del qual accepta totalment.
(f) Sol·licitar-ho del director de l'Escola on vulgui seguir els cursos.
(g) La sol·licitud serà autoritzada per dues Dames Infermeres que la presentin, i allà on no n'hi hagi, pel president del Comitè o per dues Associades a la Creu Roja, i anirà acompanyada dels documents que acreditin totes les condicions esmentades.
La formació de les Dames Infermeres durava dos anys. En cada curs es feia cinc mesos de classes teòriques i pràctiques en diferents dispensaris. El programa d'estudis havia d’estar compost per 35 temes. Per poder facilitar l'estudi, es van publicar diversos manuals per a la formació:
“El manual de las damas enfermeras de la Cruz Roja” un llibre de referència per a les estudiants de Barcelona que posseïa 350 pàgines i estava dividit en 35 lliçons.
“Curso teórico de la dama enfermera” que disposa de 557 pàgines i 37 apartats.
“Vademécum de la dama enfermera de la Cruz Roja y auxiliares sanitarios” aquest no es tractava d'un manual convencional, ja que en sol 126 pàgines, pretenia ser un llibre de butxaca.
Segons l'article 25 del reglament per a les Infermeres Auxiliars Voluntàries de la Creu Roja Espanyola del 1939, les Dames Infermeres havien d’utilitzar l'uniforme durant les seves labors a l'hospital o al dispensari. La vestimenta es componia d’un vestit recte que creava forma a la cintura sense arribar a cenyir, una falda que havia de ser prou llarga per a cobrir els genolls quedant a la meitat de l'entrecuix, un davantal, la capa i la toca o còfia.
Per poder exercir el càrrec les Dames Infermeres també havien de fer, com a mínim, una setmana a l'any o dues setmanes cada dos anys de pràctiques assistencials, a l'hospital o al dispensari on residien. Tots els serveis i funcions confiats a aquestes infermeres s'efectuaven gratuïtament i analitzant el règim interior del centre on estiguessin destinades.
