els Metges
En aquesta pàgina trobareu informació rellevant sobre la vida de diversos metges que van tenir un paper important en la Guerra Civil Espanyola.
Doctor Moisès Broggi i vallès
VIDA
Moisès Broggi i Vallès (1908-2012) va estudiar medicina a la Universitat de Barcelona i esdevinguè un important i característic metge de la la Guerra Civil Espanyola. Durant la guerra, va participar en defensa de la legalitat republicana i va arribar a ser el cap de l'equip cirurgià de les Brigades Internacionals. Durant aquest període va implantar un dels tres avances mèdics ideats durant la guerra, els quiròfans mòbils i va estar al capdavant de l'únic servei d'urgències hospitalàries en actiu.
En acabar el conflicte, va ocupar una plaça a l'Hospital de Vallcarca de Barcelona, per convertir-se posteriorment en cirurgià de l'Hospital Clínic. Va ser destituït en un procés de depuració per part del règim franquista.
Premis
La seva labor assistencial va destacar tant que es va convertir en un dels membres de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.
Va rebre molts premis i reconeixements al seu treball:
1981:
Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya
2008:
Premi Nacional a la Trajectòria Professional i Artística concedit per la Generalitat de Catalunya
Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.
2010:
S'anomenà el nou hospital de Sant Joan Despí en honor seu.
Premi dels Amics de la gent gran.
Llibres
Va escriure llibres sobre aquell passat que va viure, estan plens de reflexions profundes, sàvies, plenes, d'humilitat, coratge i lucidesa.
Memòries d'un cirurgià (Edicions 62, 2001) (Premi Crítica Serra d'Or de biografies i memòries, 2002)
Anys de plenitud: memòries d'un cirurgià (segona part) (Edicions 62, 2005)
Reflexions d'un vell centenari (Edicions 62, 2011)
Sobre el camí de la vida: converses amb el meu net Carles Brasó (Ediciones B, 2011)
La necessitat de ser útil. Converses sobre el sentit de la vida, amb Teresa Pous i Mas (Edicions 62, 2012)
Doctor Miquel Gras i artero
durant la guerra
El doctor Miquel Gras i Artero (1910-1999) va viure a Barcelona abans que esclatés la guerra. El dr. Gras es va especialitzar en medicina de l’esport, concretament amb l’esquí, va estudiar traumatologia i cirugia general. Temps després, es va començar a interessar per la cirugia plàstica i reparadora i va investigar sobre aquesta nova tècnica.
Quan esclata la Guerra Civil és mobilitzat i destinat a Hospitals Militars del Front d'Aragó, on treballa sota les ordres de Pere Gabarró. Com a Capità Metge dirigirà l'equip quirúrgic del XVè Cos d'Exèrcit, la seua feina serà cabdal als Hospitals de primera línia de la Batalla de l'Ebre, com per exemple a la Cova de Santa Llúcia, situada a un kilòmetre de La Bisbal de Falset. La van convertir en un hospital de campanya per a curar a les tropes Republicanes. Garantien de 80 llits, un quiròfan i un dipòsit limitat de medicaments.
post guerra
Acabada la Guerra Civil, el Dr. Gras, com la resta de metges del bàndol republicà va haver de passar pel procediment de depuració dut a terme pel Col·legi de Metges que el declara 'depurado sin sanción', l'any 1940, a partir d'aquest moment conjugarà l'exercici professional de la medicina amb la seva gran afició, la muntanya, convertint-se en metge assessor de la Federació catalana d'Esquí i cap dels Serveis Mèdics de La Molina, arribant a escriure Primera ayuda en accidentes de montaña y esquí, manual fruit de la seva experiència en medicina esportiva.
Al cap del temps, es va anar interessant més per la cirugia estètica i va ampliar els seus estudis anant a estudiar i posteriorment treballar al Regne Unit. Quan va tornar a Catalunya, es va situar a l’hospital de la Creu Roja, esdevenint un referent de la Cirugia Plàstica.
Va ser vocal de la primera junta directiva de la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica i Reparadora, fundada l'any 1956 i president de la Societat Catalana de Cirurgia Estètica durant els anys 1967 i 1968.
Gràcies a la informació detallada pel Dr. Gras a les seves llibretes s'han pogut trobar a la fossa comuna del Mas de Santa Magdalena de baix, a Móra d'Ebre, un total de 177 cossos, dels quals tres s'han retornat a les seves famílies:
Andreu Flores Flores, morí el 18 d'agost de 1938, d'un tret al cap.
Josep Aubeso Rovira, ferit prop de Vilalba dels Arcs, atès a l’Hospital de Santa Magdalena i mort el 21 d’agost de 1938.
Joan Guil Ibáñez, adscrit al batalló 238 de la 60 Brigada Mixta, dins la 3a Divisió, mort el 24 d’agost de 1938.
Doctor Josep Trueta raspall
Josep Trueta Raspall va ser un metge i cirurgià català que va néixer a Barcelona el 27 d’octubre de 1897. Va començar a estudiar pintura, però el seu pare, Rafael Trueta, el va convèncer per estudiar Medicina, ja que era la tradició familiar. I així va ser com va començar la carrera a la Universitat de Barcelona.
Es va llicenciar el 1922 i va entrar a treballar a l’hospital de Sant Pau de Barcelona al departament de cirurgia. Anys després, el va ascendir a director.
Durant la Guerra Civil, Trueta va perfeccionar el seu mètode que consistia en el rentat amb abundant aigua i sabó, l’extracció de tots els teixits danyats, drenar i immobilitzar del membre en un embenat de guix, aquests va permetre evitar l’amputació o possibles gangrenes de milers de ferits.
El 1939 marxa exiliat a Gran Bretanya, on es va instal·lar com a ajudant d’ortopèdia i cirurgia a l’Hospital de Nuffield a Oxford. Va estar nominat dos cops al premi Nobel.
Després de la seva jubilació, el 1965, Josep Trueta va tornar a Catalunya amb la seva dona i deixant l’Hospital d’Oxford com un dels més prestigiosos centres de recerca òssia de tot el món.
Finalment, va morir el 19 de gener de 1977 a l’edat de 79 anys.
Per saber-ne més...
Metges catalans a l’exili, pàgina web depèn del Museu d'història de la medicina de Catalunya; pertany al aquí trobareu informació sobre l'evolució de la medicina, és un projecte de recerca sobre com va afectar la Guerra Civil i l'exili al projecte mèdic en el context científic català. Hi ha recursos per a treballar a l'aula a nivell d'ESO i Batxillerat (activitats per a l'alumnat i guia didàctica per al professorat).
Metges catalans, Galeria de Metges Catalans dedicada a la memòria de metges catalans distingits per la seva activitat professional. Destaquem la galeria assignada als metges obligats a exiliar-se a partir de 1939, quan es va acabar la Guerra Civil.
Font de les imatges
Imatge 1: Arxiu wikipèdia, Moisès Broggi i Vallès.jpg. Creat: 1 de gener de 2011.
Imatges "La llibreta del dr. Gras": fotogrames del documental.
Imatges: https://www.galeriametges.cat/