Neus Català i Pallejà

Neus Català va nàixer el 6 d'octubre de 1915 a Els Guiamets, al Priorat, en una família de pagesos. Des de molt jove s'havia involucrat en política, influenciada pels ideals del seu pare. Neus va contribuir a organitzar les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC). Neus volia ser infermera, però els pares només podien pagar una carrera i va ser per al seu germà Lluís, que va estudiar Magisteri. Ella es va quedar ajudant a casa i al camp, i quan esclata la guerra, també col·labora en tot el pot amb el front republicà. A finals del 1937, decideix marxar cap a Barcelona per a sentir-se més útil:

“Vaig marxar quan l’exèrcit popular ja estava arreglat, l’economia de guerra organitzada i els nois més joves eren mobilitzats per anar al front. Aleshores, jo trobava que no tenia res més a fer al poble. Havia d’ocupar el lloc que havia volgut sempre ocupar com a infermera. Pensava que podia anar a un hospital de guerra”.  

Tenia tantes ganes de ser infermera que havia estudiat sola amb el llibre La enfermera moderna. Quan va arribar a Barcelona, amb els seus estalvis es va pagar classes a l’Acadèmia del Dr. Font, on anava dos cops per setmana, les pràctiques les va fer a l’Hospital Clínic. Neus Català creia que la feina de les infermeres era molt necessària en les tasques de cura dels malalts i ferits de guerra a la rereguarda republicana, per això s’especialitzà en cirurgia per a ser més útil, perquè en temps de guerra, hi havia molts ferits. Es deien les infermeres de sang, especialitzades per al cos d’urgència.

Finalment va rebre una oferta que no va poder rebutjar, la van destinar com a cap sanitària d’una colònia d’infants refugiats a Premià de Dalt, els quals cuidarà i travessaran junts la frontera fins l'exili a França. Ella accepta la responsabilitat i amb només 22 anys se'n fa càrrec de 183 nens. 

En acabar la Guerra Civil, decepcionada per perdre la guerra, es queda a França i col·labora  amb la resistència, fins que és delatada, empresonada, torturada i deportada a Ravensbrück primer i a Flossenburg després.

Neus Català i Pallejà va tornar a Els Guiamets un cop restablerta la democràcia, des de llavors no va parar de lluitar per la defensa dels drets i la llibertat i per la memòria de totes les persones que van morir pels ideals d'un món millor, contra el feixisme i el totalitarisme.

Va viure 103 anys, el dia 13 d’abril de 2019 ens va deixar, però el seu llegat segueix ben viu.

“Vull veure-ho tot. Veure per poder-ho explicar. Explicar a tothom el que els meus ulls han vist. Perquè és un deure. Perquè he sobreviscut i tinc un deure moral vers les dones, les grans oblidades, que van morir als camps de la mort."