Tasca

Escriure un conte de Nadal vol dir pensar en un personatge, un temps i un succés. Aquest temps i aquest succés ha de tenir a veure amb les festes de Nadal. Per exemple: els Reis, el patge Xiu-Xiu, el pessebre, el dinar de Nadal, el Tió, la cavalcada, la fira de santa Llúcia, els llums dels carrers... El personatge, l'has d'inventar i fer-li viure alguna situació embolicada que serveixi per fer-nos veure que el Nadal té uns valors que cal preservar, però que també genera unes actituds que a vegades cal millorar...

Tot plegat, intenta fer-ho divertit, que quan acabem de llegir el teu conte tinguem un somriure als llavis!

I ara, unes quantes coses més tècniques...

Cinc aberracions lingüístiques

1. Nadals*. Cada vegada que sento a dir que “arriben els Nadals”, o em pregunten “si aniré a esquiar aquests Nadals”, un calfred em recorre l’espinada. Ho sentim dir per boca de gent que fa el calc del castellà ‘las navidades’. En català, Nadal és singular. Fins i tot si ens referim a nadals successius, direm que “el Nadal el passem (cada any) a Lleida”.

2. Cagatió*. Hi ha gent que diu ‘el cagatió’ per referir-se al tronc que piquem a bastonades perquè ens cagui torró. L’expressió correcta és ‘el tió’. I fem cagar el tió. El diccionari accepta el terme ‘cagatió’ per referir-se a l’acte de fer cagar el tió per Nadal, però no donem menjar al cagatió ni fem cops al cagatió.

3. Nit bona/nit vella*. Un dels barbarismes més delirants que sentireu aquest dies és el de Nit bona, per referir-se a la Nit de Nadal. Durant aquestes festes totes les nits poden ser bones, si les passem ben acompanyats. Passa el mateix amb la nit vella*, que en català sempre n’hem dit Nit de Cap d’Any.

4. Feliç any*. *Raïms. Aquesta expressió s’ha estès de tal manera que gairebé és reaccionari assenyalar-la com a incorrecta. Certament, és una expressió prou apta, però als que sempre hem dit ‘Bon any nou’ o senzillament ‘Bon any’, ens sembla forçada i calcada del castellà. De la mateixa manera que no se’ns acudiria mai dir ‘feliç Nadal’, tampoc direm mai ‘feliç any’. En Joan Josep Isern ens recorda que per Cap d’Any (que no *fi d’any), durant les dotze campanades, els castellanoparlants mengen ‘uvas’ i els catalanoparlants ‘raïm’ (i no pas *raïms).

5. Reis Mags*. Aquí sempre n’hem dit Reis d’Orient. No hem estat mai prou monàrquics per pensar que els reis són mags. En tot cas podríem dir que els reis són màgics, però dir-ne Reis Mags és juxtaposar dos substantius. Amb tot, la celebració de l’epifania presenta un balanç més positiu i esperançador, perquè anys enrere dèiem Cabalgata amb tota la barra del món i avui ja diem Cavalcada. És una correció que s’ha generalitzat prou, com ha passat amb bústia respecte a buzón. Un senyal que la batalla no està perduda i que la degeneració lèxica del Nadal no és del tot irreversible. Tots tenim algun Rufián a prop, gent que s’esforça per parlar millor i que fins i tot es mereix un vot de confiança. No ens estiguem de corregir-lo si convé, i desitjar-li de passada unes bones festes.

(Bernat Puigtobella, El núvol. 21 de desembre del 2015).

Per saber-ne més: que vénen els Reis!

Qui són els Reis?

Són uns savis o astròlegs que van venir de l'Orient per adorar Jesús. Així ho expliquen els Evangelis, que són els textos que recullen la vida i mort de Jesús.

Què se'n sap, d'ells?

Ben poca cosa. Als Evangelis no es diu que fossin tres, ni tan sols se n'esmenten els noms. Però amb el pas dels segles, la tradició cristiana va anar completant la història.

D'on va sortir l'estrella?

Va ser un senyal diví? S'han fet molts estudis per esbrinar si el que van seguir els Reis va ser el cometa Halley, un meteorit o dos planetes en conjunció, molt a prop l'un de l'altre. A hores d'ara aquest interrogant encara no s'ha pogut resoldre!

Per què són tres?

El tres és un número que explica moltes coses. Per als cristians, representa la divinitat: Pare, Fill i Esperit Sant. També representa les races humanes a través dels continents (Europa, Àsia i Àfrica) i les edats de l'home (joventut, maduresa i vellesa). És per això que els Reis d'Orient també són tres.

Per què van dur or, encens i mirra?

Les tres coses eren presents molt valuosos. I cadascun tenia un significat. L'or és una ofrena per a un rei. L'encens, per a un déu. I la mirra, que es feia servir per embalsamar cossos, per a les persones. D'aquesta manera estaven dient que havia nascut algú que era alhora un rei, un déu i un home.

(Cristina Serret Ara criatures. 2 de gener del 2016).

Per què celebrem Sant Esteve a Catalunya?

L'origen de celebrar Sant Esteve prové de l'Imperi Carolingi que va ser qui va establir que fos festa l'endemà de cada Nadal. Aquesta festivitat també se celebra a molts països europeus que es trobaven sota influència d'aquest imperi. A Catalunya, la tradició marca menjar canelons que es fan amb les sobres de la carn d’olla que es menja el 25 de desembre.

En l'antiguitat, la gent es desplaçava a peu al mas pairal on se celebrava el dia de Nadal, per la qual cosa l'endemà es necessitava per poder tornar cadascun dels membres de la família al seu domicili. Com que era molt difícil viatjar de nit el retorn es feia l'endemà, i per tant quedava com un dia no-útil a efectes laborals; i així fins a derivar en dia festiu.

La dita popular «Per Nadal, cada ovella al seu corral; per Sant Esteve, cada ovella a casa seva» descriu a la prefecció aquest fenomen social entorn del mas pairal en les festes assenyalades.

(Diari Més Digital, 27/12/2019)

Resum de les bases

Aquest premi de tema nadalenc té com a objectiu fomentar la imaginació i la creativitat dels alumnes entorn del Nadal.

Extensió

L'extensió ha de ser d'entre un i dos fulls. Els treballs s'han de presentar escrits amb ordinador (amb lletra Arial de mida 12), a doble espai i per una sola cara, perfectament llegibles.

Lliurament dels premis

Els premis seran lliurats a l'escola, en el decurs de la festa del Tió que organitza l'AMPA.

Premis

Els premiats rebran una figureta representativa de les festes de Nadal.