2025

LA CREACIÓ DEL TIÓ

Fa molts i molts anys, a Terrassa hi vivia un nen de nou anys que es deia Jan Pol Garcia Fonts. Al matí del 23 de desembre, quan es va llevar, es va trobar una nota al menjador de casa seva que deia: “Bon dia, Jan. Em sap greu però avui he hagut d'anar a treballar d’hora”.

Com que aquell dia era festa, en Jan Pol va decidir que volia anar a tallar llenya. Després de caminar una estona per la Mola, va aturar-se a descansar quan, de cop i volta, al fons del bosc, va veure un tronc amb potes i ulls.

En Jan, emocionat, va agafar la seva barretina, la va posar al cap a aquell tronc i va dir:

Et diràs T-I-Ó. La “t” vindrà de “tronc”, la “i” d’“impressionant” i la “o” de    la vocal que hi ha a “Pol”, el meu segon nom. Així, tothom sabrà que t’he creat jo!

Quan aquell tronc amb potes i ulls va saber que a partir d’aquell moment es diria Tió, la màgia va aparèixer. El Tió va somriure a en Jan Pol i li va picar l’ullet.

Pau Becerra

 4t de primària 

LA NEU ES CREA, NO ES DESFÀ

Era una nit de desembre i plovia molt. Al dia següent, la ciutat estaria coberta d’una extensa capa blanca de neu. La Jana, una alegre nena de set anys, era a punt d’anar a dormir, emocionada per fer un ninot de neu al dia següent. L’endemà, es va llevar i no va poder aguantar-se les ganes. Va baixar al jardí i contenta es va posar a jugar i a fer un ninot de neu. Quan el mateix dia va anar a dormir, se sentia molt sola, ja que tots els seus amics eren de viatge. Va desitjar tenir un bon amic i així va ser. L’endemà, el ninot de neu tenia vida. La Jana va sentir-se acompanyada. Van jugar, riure i s’ho van passar molt bé.

Però al final de l’hivern la neu es desfaria i la Jana se sentiria molt trista perquè no tornaria a veure el seu amic. Es va passar plorant tota la nit i pensant una solució. Va decidir posar una part del ninot de neu en una bola de vidre, així sempreel recordaria.

La Jana hi pensava en agitar la bola i no va tornar a sentir-se malament mai més.

Georgina Porqueras Pérez

2n d’ESO