2023

NIT DE NADAL

L’Igor i l’Inia, dos germans ucraïnesos de vuit i sis anys, porten massa temps vivint la guerra i, separats del seu pare, escriuen una carta al Pare Noel demanant com a desig poder sopar tots junts la nit de Nadal.

Després de viure tant temps amb molta port i tristesa, el dia 24 de desembre van trucar a la porta de casa seva i el que van veure no s’ho poden creure:

Era el seu pare!

Van ser uns dies genials on van gaudir, jugar, van posar l’arbre de Nadal i van viure uns moments màgics on van poder oblidar per uns dies tot el que havien viscut.

A partir d’aquell moment, els dos germans van creure per sempre en la màgia del Nadal!

Judith Garcia

4t de primària

2023

VIU EL NADAL!

Bon dia, em dic Mulli i sóc una de les tantes llums de Nadal que decoren el passeig de Gràcia de Barcelona. Sí, sí, ho has sentit bé; visc al passeig de Gràcia des que era molt petita.

Cada Nadal és igual, totes les petites personetes rondant d'aquí cap allà, surten del metro, de cotxes, tots ben estressats. Només pensen en què han de comprar regals, i vinga comprar i vinga gastar. Van tan de pressa que s'enduen els turistes per davant, no pensen, actuen compulsivament per a aconseguir l'obsequi adequat.

Però jo no venia parlar-vos de tots aquests desconsiderats, si em permeteu l'expressió.Jo us volia parlar d'un vell, el veia cada any des del 2010, cada dia des que s'encenien els llums fins que els apagaven. Sempre passejava tot il·lusionat amb el seu net. Un dia vaig descobrir la seva història, ara us l'explicaré.

Resulta que aquest vell home era nascut a Tremp, la capital del Pallars Jussà, prop del Pirineu, en un indret molt acollidor. Era fill únic i vivia amb una família molt humil, en una granja de vaques. Els seus pares no tenien molts diners, així que no celebraven Nadal. Ell veia les llums, les paradetes als carrers, els nens il·lusionats que esperaven rebre regals, els balcons de les cases amb llumetes i ben decorats. Veient això el seu únic desig era poder gaudir d'aquella gran festa, ni que fos un cop a la seva vida.

Un dia a l'escola li van explicar que si demanava un desig quan veies l'estrella fugaç el dia 24 de desembre a la nit, aquest es compliria. I així ho va fer, encara no us puc dir el que va desitjar, però us avanço que és ben especial.

Desgraciadament, quan ell tenia setze anys els seus pares van morir sense haver celebrat Nadal amb ell. Aleshores va decidir marxar a viure a Barcelona per a buscar un futur millor. Allà va començar a treballar en una fàbrica tèxtil i es va enamorar perdudament de la que seria la seva futura dona. Es van casar i van tenir 3 fills, dues noies i un noi.

Van anar passant els anys i ell tenia una vida d'allò més comuna com a treballador, i des de ja fa bastants anys com a jubilat, però per Nadal canviava.

El vivia amb molta il·lusió, anava a la Fira de Santa Llúcia i comprava de tot. Feia un enorme pessebre, el decorava d'allò més bé. Muntava l'arbre, guarnia la casa, fins i tot el jardí. Passava Nadal amb la seva família, els seus tres fills, la seva dona, els seus nets, els tiets, els cosins... 

Tots anaven des de Tremp fins a Barcelona per a fruir de l'esperit Nadalenc. Ell s'implicava i s'esforçava molt que tothom visqués feliç i content el Nadal perquè ell quan era petit no va poder ni celebrar-lo amb els seus pares.

Tristament, l'agost de quan tenia setanta-un anys li van detectar un alzheimer molt greu i avançat. Els van dir que li quedaven cinc mesos justos de vida. Aquell Nadal tots els seus éssers estimats en comptes d'estar tristos van decidir que el disfrutarien al màxim amb el seu avi, cosí, pare, marit, tiet, amic... Ho van intentar, però ell ja no recordava ni com es deia. Tot i això no es van rendir i van estar amb ell fins al final.La seva última frase va ser:

"Vull anar a veure les llums del passeig de Gràcia amb en Miquel, el meu net".

Dolgudament, ell va marxar per sempre més, però quedarà en el nostre record per sempre.

Això és una cosa que emociona, i més a mi que soc una de les llums. Ens fa que valorem més el que tenim a la vida, els petits moments, coses quotidianes del dia a dia però importants, com ara Nadal, però no pels regals, sinó pel regal de tenir persones que ens estimen al nostre costat.

Júlia Daví Vilar

2n d’ESO

2023