Embedded Files
EL MILLOR ANY DE LA MEVA VIDA
Aquesta història comença en un poble que els seus habitants sempre estaven tristos.
Un dia, a Tristòpolis, hi havia un nen que tenia esperança. Aquest nen es deia Aitor i es va inventar el Nadal, el Tió, el patge Xiu-Xiu, els tres Reis i l'avet de Nadal, i li van preguntar:
-Què són totes aquestes coses, Aitor?
-Són les decoracions de Nadal! El patge Xiu-Xiu recollirà totes les cartes dels desitjos i les portarà als tres Reis. Els tres Reis portaran tots els regals que volen els nens de tot el món. Tots soparem bé amb tota la família, i els pobres també. Ningú estarà trist, el mes de desembre, naixerà el nen Jesús, i el pare Noel vindrà i repartirà tots els regals. Bones festes i bon Nadal a tothom!
Aitor Fernández
4t de primària
2018
COSES DEL NADAL
Per fi arribava el dia, la nit més esperada, somriures i rialles il·luminaven la ciutat. Era Nadal!
Com era tradició, la meva família i jo cada any anàvem a jugar al Quinto, ens hi passàvem hores jugant-hi! La meva mare deia que no sabia què li veiem aquest joc però al meu avi i a mi ens encantava.
Vam decidir anar al Social. Al arribar-hi vam seure en una gran taula plena de gent. Em va tocar seure davant d’un home gran i robust; portava una samarreta de tirants i uns pantalons trencats, tenia tatuatges per tot el cos i no tenia cara de gaires amics. El meu avi va seure al meu costat i al meu altre costat es va seure la meva mare. De cop es va fer silenci a la sala, el lloro va començar a cantar.
- Dues dotzenes!
- Un que es vuit -el teu cap.
- Pelat seixanta!
- El tercer -cirerer.
Van estar cantant nombres una bona estona, aleshores vaig girar-me per veure que tal li anava al meu avi però sense saber com, el vaig veure caient dins del cartró del Quinto! Abans que acabés de caure vaig intentar agafar-lo pel seu peu esquerre, amb força per no deixar-lo anar, però no vaig poder i vaig caure rere d’ell. Vaig aixecar el cap i em vaig trobar en mig d’una carretera, el meu avi era amb mi assegut a terra. Com que no sabíem que fer vam decidir caminar per aquell llarg camí amb destí incert, vam passar pel costat d’una parella d’ànecs, i més endavant em va semblar veure a Sant Jordi salvant a la princesa. Com que el meu avi estava cansat vam seure al costat d’un gran arbre de Nadal. Al cap d’una estona asseguts allà vam sentir un enorme terratrèmol i vam caure a terra. Vam aixecar el cap i l’home robust que teníem al davant picava com un boig sobre la taula. De cop i volta es va posar a ploure i no era pas pluja normal, feia una olor estranya i era una mica enganxifosa; Oh no! Eren les babes del gran home!
Vam arrencar a córrer abans que quedéssim sepultats sota aquelles immenses babes. Mentre corríem una nena va aparèixer darrere d’un arbre i ens va dir que la seguíssim. Va portar-nos a casa seva i allà ens va dir que era la “niña bonita”, després de dutxar-nos i canviar-nos li vam preguntar com es podia sortir d’allà i ens va dir:
- Per sortir d’aquí necessiteu una dotzena (d’ous per la nena), un que és nou (el meu cotxe) i anar al tercer cirerer i demanar pel gran bruixot, ell us donarà la clau per sortir al món exterior. Només hi ha un petit problema, ho heu de fer abans de que el lloro canti Cap d’any, si no ho feu abans que surti aquell nombre us quedareu atrapats aquí per sempre més.
Vam sentir com una nova partida començava:
- Pelat quaranta!
- Parelleta de iuns (iuhUUU!).
- Un dos! ( tres, quatre).
Havíem d’espavilar-nos si no volíem quedar-nos aquí per sempre així que vam anar a buscar una dotzena (d’ous per la nena). Vam tornar al punt on vam caure, per trobar la parelleta d’ànecs, ja que creiem que ells ens podrien donar alguns dels seus ous. Afortunadament així va ser però ens van demanar que si finalment aconseguíem sortir d’allà havíem de parlar amb l’alcalde i demanar-li que fes una estàtua de commemoració a tots els ànecs de Terrassa i construir-la en mig de l'estany del Parc de Sant Jordi. Els hi vam donar les gràcies i vam anar a pel nostre segon objectiu, el cotxe.
Hi havia un lloc clau on podríem trobar el cotxe, a la majoria d’edat; I cap allà vam anar! Al arribar ens vam trobar una colla de joves fent gresca al mig d’un cercle de cotxes i rient sense parar. Em vaig acostar a ells i els hi vaig preguntar quin era el cotxe més ràpid i potent que tenien, com que anaven una mica passats van començar a fer bromes sobre la dotzena d’ous que portava; que si era una gallina, un ànec, si eren els meus fills... Quan ja estava cansat de sentir aquelles bajanades vaig girar-me i vaig anar a buscar el meu avi però no el veia, aleshores en aquell mateix moment un cotxe va arrancar a màxima potència i va passar per davant meu, era l’avi! Vaig arrencar a córrer i vaig entrar per la finestra, semblava el Tom Cruise en una d’aquelles pel·lícules d’acció!
-Directes cap al cirerer!
De fons anàvem sentint com el lloro seguia cantant nombres, cada cop en quedaven menys!
-Corre avi, corre! Ja veig el cirerer!
Vam deixar el cotxe al costat del primer cirerer i vam caminar fins al tercer. Al arribar no hi havia ningú i ens vam posar nerviosos ja que no sabíem com fer sortir el bruixot. Vam mirar per la zona i just darrere del gran arbre el vam veure dormint la mona.
Vam sacsejar-lo i vam estar cridant-lo una bona estona però no hi havia forma de despertar-lo, aleshores es va sentir una veu que deia:
-Pelat l’avi!
En aquell mateix instant va obrir els ulls. Li vam explicar el nostre problema i ens va preguntar:
-Heu portat els ous? Doncs ràpid feu una truita.
Així ho vam fer i en acabar-la li vam preguntar per què la volia. Aleshores va dir:
-Home, perquè amb la panxa plena es pensa millor!
-L’única cosa que heu de fer és dir en veu alta el vostre millor record del Nadal. Així podreu tornar a la realitat i fer que aquest Nadal sigui el millor de tots els anys.
Just quan estàvem pensant en el nostre millor record es va sentir la veu del lloro cantant:
- 31!
Vam tancar els ulls amb força i quan els vam obrir tornàvem a estar davant d’aquell gran home robust amb la samarreta de tirants i ple de tatuatges. L’avi i jo vam somriure i finalment ens vam abraçar. Eren coses del Nadal!
Laia Rocafull
2n d'ESO
2018
Google Sites
Report abuse