2020
PAU PER NADAL
Era el Nadal de 1936 i dos germans de Tarragona, l'Eduard i el Gerard, esperaven passar un bon Nadal, però aquell any tot va canviar...
Els dos germans estaven patint molt per la Guerra Civil. Tot era fam i guerra, però el dia 24 de desembre tot va canviar. Van parar els bombardejos i els trets. Ells van pensar que la guerra havia acabat, però era el poder del Nadal que podia amb tot i havia fet parar la guerra per unes hores.
Els nens van pensar que aquella aturada era el millor moment per anar a buscar el seu pare, que era soldat i estava al front. El volien anar a visitar per Nadal. D'amagat van pujar en una furgoneta que portava fruita, dolços i carn. El viatge va ser molt llarg, però quan van arribar tots els soldats estaven adormits. Van mirar cap al cel i van veure el Pare Noel que escampava una pols màgica per adormir els soldats.
-Què fas Pare Noel? -Van preguntar els nens...
-És que amb tanta guerra no em deixaven passar a les cases dels nens per deixar els regals -Va dir el Pare Noel...
Els nens el van ajudar a passar per les trinxeres. Això va ajudar al Pare Noel a fer feliços als nens un any més.
El Pare Noel va ajudar els dos germans a trobar el seu pare i van poder celebrar el Nadal tots junts.
Pau Arenas
4t de primària
2020
UN NADAL CONFINAT
No era un Nadal qualsevol, potser era l’últim, o potser no. Era 1873, a Ashgabat, una de les ciutats fantasma més abandonada del món.
Es deia que l’any 1873 era l’any de la fi, i tot el que estava passant indicava que aquell mite era veritat. El febrer d’aquell any, misteriosament una sèrie de gasos tòxics amenaçaven la ciutat, van començar a emmalaltir centenars i centenars d’habitants, i així, també van començar a morir molts habitants.
En els últims dos mesos, el govern havia facilitat unes màscares antigàs per poder començar a reconduir l’economia, van funcionar bastant bé però un altre cop, sense haver-hi cap explicació, els malalts i els difunts per aquells gasos van tornar a pujar d’un dia per l’altre.
Va arribar Nadal i tothom es preguntava si el 31 de desembre a les 00:00 la raça humana s’extingiria definitivament.
Era 26 de desembre i el Pare Noel no havia aparegut, ni tampoc havia deixat cap regal. Va arribar el dia 31, a les 23:55, tothom va preparar el raïm, preocupats per l’extinció de la humanitat. A les 00:00 van començar a desintegrar-se algunes persones i poc a poc, tots els habitants d’aquella ciutat fantasma van desaparèixer sense deixar cap rastre…
-Caram! Quina història tan original! No havia sentit cap història de Nadal com aquesta. -Va dir, sorpresa, la meva mare quan vaig acabar d’explicar el conte.
-Gràcies mare! me l’han explicat avui a l'escola i m’ha semblat fantàstica -vaig respondre.
Carla Villegas
2n d’ESO
2020