2024

EL NADAL DEL PEP

Hola, em dic Pep i tinc deu anys. Visc a Setcases. Un poblet molt bonic on sempre es celebra el Nadal d’una manera molt especial.

Visc amb la meva mare, ja que els meus pares estan separats. El pare viu més lluny i per anar a treballar s’ha de despertar molt d’hora al matí. Així doncs, no puc viure amb ell ja que m’hauria de quedar sol a casa i despertar-me i anar a l’escola sense ajuda. Em fa molta por quedar-me sol, però també em posa molt trist veure tan poc al papa.

El meu pare no viu a Setcases. Viu a Barcelona, però a vegades el vaig a veure.

Estic una mica trist ja que m’agradaria que poguéssim estar un Nadal tots junts en família.

Avui la mare m’ha dit que anirem a fer un tomb pel poble a veure si trobem les paradetes. Així comprarem les figuretes del pessebre i els adorns per a l’arbre. També li donaré la carta al patge Xiu-xiu. Només he demanat un joc de taula, un skate i el més important: passar un Nadal amb la família (inclòs el pare).

Ara ja som a casa col·locant el pessebre i posant l’arbre de Nadal. La casa ha quedat ben maca. Però quedaria més maca amb una família sencera. Estic molt il·lusionat! Es compliran els meus desitjos?

El dia 5 de gener vaig anar a dormir una mica tard, ja que estava molt nerviós. Mentre dormia, vaig sentir un soroll que em va despertar.

Vaig sortir del llit per veure què passava i vaig veure… ELS REIS!

Primer em vaig espantar, però després m’hi vaig apropar.

Em van dir que no podien complir el meu desig ja que no podien actuar davant els actes de les persones. Si els pares es discutien, no podien canviar-los.

En aquell moment em vaig posar molt trist, però llavors em van recordar que sempre podria visitar el pare. Llavors els vaig preguntar si em podien concedir un desig: poder fer un sopar familiar.

Els Reis em van explicar que aquest desig el podia fer realitat jo sol demanant al pare i la mare que fessin aquest esforç per mi.

Avui ha sigut un dia genial i torno a escriure al meu diari. Ara vindran els avis, els tiets i el pare i farem cagar el tió i soparem tots junts. Tot com ho havia desitjat!

Lola Quera Clapés

4t de primària

2024

UN DESIG d’ORIENT

5 de gener del 1987, una nit especial i molt brillant, més que mai. De camí al mirador del poble no podia deixar de mirar el cel i cada una de les estrelles que el formaven.

Portava una estona quan sorprenentment vaig veure passar una estrella fugaç.

Instintivament vaig posar-me a pensar un desig.

-Desitjo, desitjo... poder volar! Hmm. Crec que se’m fa una mica complicat aquest desig... Ja ho sé! M’encantaria passar aquesta nit màgica amb els Reis d’Orient! Confirmat! Aquest és el meu desig.

Una estona més tard estava arribant a casa quan vaig relliscar amb un tros de gel.

-On sóc? Què és aquest lloc? -Vaig dir observant el paisatge desèrtic que m’envoltava.

-Hola? Hi ha algú? -Però ningú va respondre.

Em vaig aixecar i vaig veure a distància tres cossos en moviment que s’apropaven. Ràpidament els vaig identificar, eren els tres Reis d’Orient! Estava somiant?

-Hola! -Vaig  cridar quan estaven apropant-se-, però no hi va haver resposta.

-Hola -Vaig tornar a cridar- i aquest cop un d’ells sí que em va veure, era Gaspar!

-Ah! -Va cridar i va caure del camell.

Melcior i Baltasar es van aturar de seguida.

-Què t’ha passat? -Van preguntar els dos baixant tranquil·lament del seu camell.

-Ella... -Va dir Gaspar assenyalant-me.

Els dos es van girar cap a mi. Quan em van veure van posar unqa cara que no havia vist mai.

-Però... Com és possible? -Va preguntar Melcior encara sorprès.

-No ho sé -vaig reespondre-. M’he aixecat aquí -vaig dir una mica confusa.

-On vius? -Va preguntar Gaspar.

-A Terrassa.

-Una terrassenca doncs... -Va dir Gaspar.

Vaig assentir amb el cap.

-Doncs... suposo que hauràs de venir amb nosaltres -va dir Baltasar.

-Suposo que sí -vaig dir contenint l’emoció.

Molts països i regals després vaig arribar a casa a temps d’obrir els regals. Al final... els desitjos de Nadal sí que es fan realitat.

Judit Muñoz

2n d’ESO

2024