Documents Unitat Didàctica 3. CONFLICTES INTERNACIONALS EN EL MÓN D’AVUI

LA CONSTRUCCIÓ DE LA PAU AL MÓN

HI HA MENYS GUERRES I SÓN MENYS VIRULENTES

Si miren el mapa que avui els ofereixen l'ARA i l'Escola de Cultura de Pau, proba­blement una de les coses que més els sorprendrà és l'elevat nombre de conflictes armats i de situacions de tensió política i so­cial que hi ha actualment al món. Se­gurament també els sorprendrà identificar països i regions que, mal­grat ser l'escenari d'enfrontaments bèl·lics des de fa dècades, difícilment apareixen als mitjans de comunica­ció o estan presents a l'agenda polí­tica. Es obvi que hi ha governs que, en el seu intent de fer invisibles pro­blemes en el seu territori, prohibei­xen l'accés de mitjans independents i d'organitzacions humanitàries a les zones en conflicte. Però més enllà de les dificultats objectives d'obtenir informació, ens hauríem de pregun­tar per què hi ha determinats con­flictes que sistemàticament són obli­dats per la comunitat internacional.

¿Com són, a grans trets, els con­flictes actuals? Tot i que les causes de les guerres són múltiples i interactuen entre si de manera dife­rent a cada país, la majoria dels conflictes tenen a veure amb de­mandes d'autogovern i d'autode­terminació per part de col·lectius que afirmen que pateixen discriminació econòmica, política o cultu­ral (el poble moro a les Filipines, els kurds a Turquia o els somalis a Etiòpia), o bé amb la lluita de de­terminats grups armats per instau­rar un sistema polític i econòmic alternatiu (les FARC i l'ELN a Co­lòmbia o les guerrilles maoistes a l'Índia o les Filipines). El control dels recursos naturals (el coltan a la República Democràtica del Congo, l'opi a l'Afganistan, el petroli al Níger) també és un factor impor­tant en molts conflictes.

Si bé en altres èpoques les guerres eren principalment interestatals, ac­tualment la pràctica totalitat dels conflictes són de caràcter intern, tot i que amb una clara dimensió inter­nacional (fluxos d'armes i població refugiada, intervencions militars de tercers, etc.). Finalment, cal destacar que la gran majoria dels conflictes es concentren a l'Àfrica i a l'Àsia, espe­cialment en països empobrits i amb institucions dèbils, excloents i auto­ritàries. Però la violència política or­ganitzada també afecta democràcies electorals consolidades o països de renda mitjana i alta.

EI diàleg s'imposa en el conflictes

Malgrat que la radiografia dels con­flictes actuals no convida precisa­ment a l'optimisme, també és cert que cada cop hi ha menys conflictes armats i que són menys virulents. Des del final de la Guerra Freda s'observa una reducció sostinguda en el nombre de conflictes que té a veure, entre altres coses, amb una major capacitat d'assolir acords de pau. Si bé durant la Guerra Freda la major part de conflictes finalitzaven amb victòria militar d'una de les parts, avui són moltes les guerres que finalitzen a través d'un acord polític. Així, en tres de cada quatre conflictes armats hi ha diàleg entre les parts per resoldre el conflicte de manera pacífica.

Perquè aquesta tendència positi­va es mantingui en el futur, la comu­nitat internacional haurà de trobar fórmules imaginatives, més enllà de l'ús de la força. l tan o més important serà mostrar les iniciatives per resol­dre els conflictes a través del diàleg i donar suport a les ONG que treba­llen pel desenvolupament, la demo­cràcia, els drets humans i el desar­mament, les D que fan que la pau pu­gui ser sostenible.

Jordi Urgell subdirector de l'Escola de cultura de pau de la UAB (article diari Ara, 15/05/11)

La manifestació de divendres contra el president iemenita Ali AbduHah Sàleh va acabar amb tres opositors morts. AHMEC-JADALLAHIREUTERS