2. L'Organització de les Nacions Unides (ONU)

És una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans. Actualment més de 192 estats del món en formen part.

El 1974 la Comunitat Europea va aconseguir l' estatus d'observador davant l'ONU. La Comissió de la Comunitat té una delegació permanent davant l'ONU a Nova York i Ginebra.

Història

El terme "Nacions Unides" va ser creat per Franklin D. Roosevelt durant la Segona Guerra Mundial, per referir-se als Aliats. Se'n va fer ús per primera vegada el 1942, en la Declaració de les Nacions Unides, la qual establia que els aliats haurien de complir els principis de la Carta de l'Atlàntic, i juraven buscar la pau en conjunció als poders de l'Eix. El nom va ser transferit a l'ONU per les forces victorioses de la guerra i com a condició de la Carta de l'Atlàntic i d'altres acords de guerra.

El 25 d'abril, 1945 va començar la Conferència Internacional a San Francisco amb la intenció de crear l'organització internacional de les Nacions Unides. Dos messes després, les 50 nacions que van estar representades a la Conferència van firmar la Carta de les Nacions unides, el 26 de juny, i Polònia ho va fer un poc després. Finalment, el 24 d'octubre, 1945 l'ONU va néixer amb la ratificació de la Carta de les Nacions Unides pels cinc membres permanents dels Consell de Seguretat: República Popular de Xina, França, Unió Soviètica, Regne Unit i els Estats Units, i per la majoria dels altres 46 membres.

La seu de les Nacions Unides va ser construïda a Nova York entre 1949-1950 a la vora de l'East River, sobre el terreny comprat amb la donació de 8,5 milions de dòlars de John D. Rockefeller, Jr, i dissenyada pel arquitecte Oscar Niemeyer. La seu va obrir les portes oficialment el 9 de gener, 1951. Encara que les oficines principals es troben a Nova York, n'hi ha agències importants a Ginebra, La Haia, Viena i altres ciutats del món.L'any 2001 fou guardonada amb el Premi Nobel de la Pau, que compartí amb el seu Secretari General Kofi Annan, pel seu treball per a un món més ben organitzat i pacífic. Posteriorment l'Organització fou guardonada l'any 2003 amb el Premi Sàkharov per la Llibertat de Consciència concedit pel Parlament Europeu.EstructuraL'afiliació a l'ONU és oberta a tots els "estats que estimen la pau" i que accepten les obligacions de la carta de les Nacions Unides i, segons el judici de l'organització, tenen la capacitat per complir-les. L'Assemblea General determina l'admissió sobre la base de les recomanacions del Consell de Seguretat.Disposa de cinc òrgans principals:· L'Assemblea General que es reuneix una vegada a l'any; cada estat hi té un representant. · El Consell de Seguretat, format per quinze membres: 10 s'elegeixen cada 2 anys i 5 cada any; s'encarrega de vetllar pel manteniment de la pau i la seguretat internacional. · El Consell Econòmic i Social, format per 54 membres elegits per a 3 anys; s'encarrega de la cooperació econòmica, social i cultural. · La Cort Internacional de Justícia (CIJ). · El Secretariat de l'ONU, instal·lada a Nova York. L'ONU utilitza 6 llengües oficials: anglès, àrab, xinès, castellà, francès i rus.

Propòsit

Aquests són alguns dels propòsits i metes de l'ONU:

· Desarmament: el propòsit original de les Nacions Unides era crear un sistema de regulació i/o limitació de la fabricació d'armament, especialment de les armes atòmiques i "altres armes de destrucció massiva".

· Manteniment de la pau: promouen la pau per mitjà d'un exèrcit enviat a les regions que han tingut un conflicte armat recent per a facilitar els acords de pau i per a dissuadir als combatents d'aixecar-se novament. Les forces provenen dels diferents estats membres; és a dir, l'ONU no té un cos militar independent. Totes les operacions de les forces de pau han de ser aprovades pel Consell de Seguretat.

· Assistència Humanitària: amb altres organitzacions com la Creu Roja, l'ONU proveeix aliments, aigua i altres serveis humanitaris a la població que sofreix de fam, que ha estat desplaçada per causa de la guerra, o que ha estat afectada per algú desastre natural.

· Drets Humans: promouen el respecte als drets humans va ser una de les raons fonamentals de la creació de les Nacions Unides després del genocidi i les atrocitats de la Segona Guerra Mundial, per prevenir tragèdies similars en el futur; l'objectiu principal va ser crear un marc legal per considerar i actuar en contra de les violacions als drets humans.

Finançament

· El finançament de l'ONU prové de les contribucions fixes i voluntàries dels estats membres. L'Assemblea ha establert que l'ONU no ha de dependre més que no cal d'un membre per a finançar les seves operacions, i per això, ha imposat un límit (22% del pressupost) a les contribucions dels estats membres. Japó, 19,3%

Els programes especial de l'ONU no estan inclosos en el pressupost regular (com ho són UNICEF, UNDP, UNHCR i WFP), els qual reben el seu finançament únicament de les contribucions voluntàries dels membres. El principal finançador d'aquests programes és Estats Units.

Assemblea General de l'ONUL'Assemblea General de l'ONU és un dels sis òrgans principals de l'Organització de les Nacions Unides. Està integrada per tots els estats membres i es reuneix almenys una vegada a l'any en una sessió dirigida per un president electe pels representants. La primera sessió es va realitzar el 10 de gener, 1946 al Westminster Central Hall de Londres, i hi participaren els representants de les 51 nacions membres originals.La sessió regular usualment comença el tercer dimarts de setembre i acaba la segona setmana de desembre. Es poden realitzar sessions especials per petició del Consell de Seguretat, per la majoria dels membres de l'ONU, o si la majoria està d'acord, pot ser convocada per un sol membre. Per exemple, es va convocar una sessió especial el octubre de 1995 per a commemorar l'aniversari 50 de l'organització.Les votacions que realitza l'Assemblea General sobre qüestions rellevants, que inclouen les recomanacions sobre la pau i la seguretat; l'elecció dels membres als diversos òrgans de l'ONU; l'admissió, suspensió o expulsió d'algun membre; o decisions relacionades amb el pressupost; han de realitzar-se amb 2/3 de la majoria present. Les altres qüestions es decideixen per majoria absoluta. Cada estat membre té el dret a un vot. Les resolucions l'Assemblea, llevat l'aprovació del pressupost, son només una recomanació i no pas obligacions als estats membres. L'Assemblea pot fer recomanacions sobre qualsevol afer relacionat amb l'ONU, llevat les qüestions relacionades amb la pau i seguretat que han de ser considerades pel Consell de Seguretat.Ja que és l'únic òrgan que té representació de tots els estats membres, l'Assemblea és un fòrum per les noves iniciatives relacionades amb qüestions internacionals, econòmiques i de drets humans. Pot iniciar estudis, fer recomanacions, desenvolupar i codificar lleis internacionals, promoure els drets humans, i estendre els programes econòmics, socials, culturals i educatius existents.

L'Assemblea pot prendre accions per mantenir la pau internacional si el Consell de Seguretat no ho pot fer a causa d'un desacord entre els membres permanents. Les resolucions "Units per la Pau", adoptades el 1950 donen el poder a l'Assemblea per a convocar sessions d'emergència per a fer recomanacions col·lectives, incloent l'ús de la força armada, si s'ha realitzat una violació als acords de pau o una agressió. Dos terços dels membres han d'aprovar, però, dites recomanacions. Aquest tipus de sessions d'emergència s'han realitzat en nou ocasions. La més recent, el 1982 va considerar la situació dels territoris àrabs ocupats per l'extensió unilateral d'Israel cap al Golan.

Durant la dècada de 1980, l'Assemblea es convertí en un fòrum per al diàleg Nord-Sud, és a dir, per a les discussions entre els països industrialitzats i els països en desenvolupament. Aquestes discussions van ser necessàries per causa del canvi en la composició de l'Assemblea per l'entrada de nous membres. El 1945 l'ONU tenia 51 membres, avui dia té 191, dels quals dos terços són nacions en desenvolupament.

En la primera sessió especial de l'Assemblea General de l'ONU el 1947, Oswaldo Aranha, aleshores el cap de la delegació brasilera a l'ONU, començà una tradició encara vigent, que el primer orador del fòrum internacional és un brasiler.

Consell Econòmic i Social de l'ONUEl Consell Econòmic i Social de l'ONU (ECOSOC) assisteix a l'Assemblea General promovent la cooperació i el desenvolupament econòmic i social internacional. ECOSOC té 54 membres, 18 dels quals són elegits cada any per l'Assemblea General per un terme de 3 anys. Encara que tots el membres de l'ONU poden ser elegits, els membres que pertanyen a allò que s'ha anomenat "Primer Món" han estat afavorits consistentment. El president de l'ECOSOC s'elegeix per un any. Cada membre de l'ECOSOC té dret a un vot, i les decisions necessiten la majoria dels membres presents. ECOSOC es reuneix una vegada a l'any el juliol per una sessió de quatre setmanes. Des de 1998 s'ha realitzat una altra reunió l'abril amb els ministres de finances i dirigents del Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional.Com els altres òrgans de l'ONU té la funció de obtenir informació, aconsellar els membres i fer recomanacions. Però, també té la posició per proveir coherència social i coordinació de les funcions dels cossos subsidiaris de l'ONU.· ReformaAl llarg de la seva història, ECOSOC ha estat un vehicle per a la discussió dels afers econòmics i socials. Les seves recomanacions, però, no tenen caràcter obligatori, i diversos estats membres creuen que la utilitat de l'òrgan és marginal. Però, començant el 1992, els Estats Units i altres nacions han començat un esforç per fer que l'ECOSOC tingui una política més rellevant, especialment en els objectius de desenvolupament.

Comissions funcionals· Comissió pel Desenvolupament Social · Comissió dels Drets Humans · Comissió de Drogues Narcòtiques · Comissió de la Prevenció del Crim i de la Justícia Criminal · Comissió de Ciència i Tecnologia pel Desenvolupament · Comissió de Desenvolupament Sostenible · Comissió de l'Estatus de les Dones · Comissió de Població i Desenvolupament · Comissió d'Estadística Comissions regionals· Comissió Econòmica de les Nacions Unides per a Europa (ECE) · Comissió Econòmica de les Nacions unides per a Àfrica (ECA) · Comissió Econòmica de les Nacions Unides per a Llatinoamèrica i el Carib (ECLAC) · Comissió Social i Econòmica de les Nacions Unides per a l'Àsia i el Pacífic (ESCAP) · Comissió Econòmica i Social de les Nacions Unides per l'Àsia Occidental (ESCWA) Agències especialitzadesLes agències especialitzades són organitzacions autònomes que treballen en conjunció amb l'ONU per mitjà de la coordinació de l'ECOSOC.

· Organització del Treball Internacional (ILO)

· Organització d'Alimentació i Agricultura (FAO)

· Organització d'Educació, Ciència i Cultura de les Nacions Unides (UNESCO)

· Organització Mundial de Sanitat (WHO)

· Banc Mundial

· Banc Internacional per a la Reconstrucció i el Desenvolupament (IBRD)

· Associació per al Desenvolupament Internacional (ODA)

· Corporació Internacional de Finances (IFC)

· Agència Multilateral de Garantia d'Inversió (MIGA)

· Centre Internacional per la Resolució de Disputes de Inversió (ICSID)

· Fons Monetari Internacional (FMI o IMF)

· Organització Internacional de l'Aviació Civil (ICAO)

· Organització Marítima Internacional (IMO)

· Unió Internacional de Telecomunicació (ITU)

· Unió Postal Universal (UPU)

· Organització Mundial de Meteorologia (WMO)

· Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual

· Fons Internacional per al Desenvolupament de l'Agricultura (IFAD)

· Organització de les Nacions Unides per al Desenvolupament Industrial (UNIDO)

· Organització Internacional per als Refugiats (IRO) (que cessà operacions el 1952)

· Oficina Internacional per al Control de Narcòtics (INCB)

Secretariat de l'ONUEl Secretariat de l'ONU o la Secretaria General de l'ONU és un dels òrgans principals de les Nacions Unides, i està dirigit pel secretari general de les Nacions Unides, assistit per un equip de professionals internacionals. Proveeix informació, estudis i les instal·lacions que són necessàries pels cossos de l'ONU i les seves reunions. Està encarregat de dur a terme les tasques segons la instrucció del Consell de Seguretat, de l'Assemblea General i de l'ECOSOC. Segons la Carta de les Nacions Unides l'equip de treball ha de ser elegit per sol·licitud amb els "estàndards més alts d'eficiència, competència i integritat", tenint en compte la importància de reclutar persones de totes les àrees geogràfiques.La Carta de les Nacions Unides estableix que l'equip de treball no ha de buscar ni de rebre instruccions de cap autoritat que no sigui l'ONU mateixa. Cada estat membre de l'ONU ha de respectar el caràcter internacional del Secretariat i no ha de intentar influenciar-lo. El Secretariat és l'únic òrgan responsable de l'elecció del seu equip de treball. Avui dia el secretari general és Ban Ki-moon.ResponsabilitatsLes responsabilitats del secretari general són:· donar suport per a resoldre les disputes internacionals · administrar les operacions del manteniment de la pau · organitzar congressos i conferències internacionals · obtenir la informació necessària per a la implementació de les decisions del Consell de Seguretat · consultar als governs dels estats membres la seva opinió sobre les diverses iniciatives. Dues oficines importants del Secretariat són:

· L'Oficina del Coordinador d'Afers Humans

· Departament de les Operacions del Manteniment de la Pau

El secretari general també pot aconsellar al Consell de Seguretat sobre situacions que, segons la seva opinió, poden amenaçar la pau i la seguretat internacional.

Proposta

El 21 de març, 2005 el secretari general Kofi Annan va proposar la realització de diverses reformes al Secretariat, i va anunciar la seva intenció de designar a un conseller científic, de crear una oficina per la "construcció de la pau", d'establir un mecanisme per a la presa de decisions amb un gabinet i d'enfortir les seves funcions de mediació.

Secretaris

Els secretaris de l'ONU al llarg de la seva història:

· Trygve Lie, Noruega (1945-1953)

· Dag Hammarskjöld, Suècia (1953-1961)

· U Thant, Birmània (1961-1971)

· Kurt Waldheim, Àustria (1972-1981)

· Javier Pérez de Cuéllar, Perú (1982-1991)

· Boutros Boutros-Ghali, Egipte (1992-1996)

· Kofi Annan, Ghana (1997-2006)

· Ban Ki-moon, Corea del Sud (2007-present)

Cort Internacional de Justícia

La Cort Internacional de Justícia (CIJ) o Tribunal Internacional de Justícia (TIJ), conegut col·loquialment com a Cort Mundial, és l'òrgan judicial principal de les Nacions Unides. Establerta el 1946, les seves funcions principals són resoldre les disputes presentades per estats i donar opinions i consells en qüestions legals presentades per l'Assemblea General i el Consell de Seguretat, o per agències especialitzades que tenen l'autorització d'ambdós òrgans de l'ONU. L'Estatut de la Cort Internacional de Justícia és el principal document constitucional que regula les activitats de la Cort.

La seu de la Cort es troba a la Haia, Països Baixos. Està conformada per quinze jutges elegits per l'Assemblea General de l'ONU i el Consell de Seguretat de l'ONU d'una llista de persones anomenades per grups nacionals de la Cort Permanent d'Arbitratge. Els jutges treballen per el terme de nou anys i poden ser reelegits. No poden ser elegits dos jutges del mateix estat. Un terç de la Cort és renovada cada tres anys. Cadascú dels membres permanents del Consell de Seguretat sempre tenen un jutge a la Cort. Les qüestions que es presenten a la Cort es resolen per majoria dels jutges presents. L'article 38 de l'estatut estableix que per a arribar a una decisió, la Cort ha d'utilitzar les convencions internacionals, la tradició internacional i els principis generals de la llei reconeguts per les nacions civilitzades. Els jutges poden utilitzar decisions judicials prèvies per tal d'interpretar la llei, encara que la Cort no està subjecta a les seves decisions prèvies. Si les parts estan d'acord, la Cort pot decidir ex aequo et bono, (en justícia i equitat), la qual cosa significa que les decisions estan basades en els principis generals d'equitat i no pas en una llei específica.