3. Les principals ideologies polítiques

Actualment, al món occidental, les principals ideologies entorn de les quals s’han articulat els diferents partits polítics són: el liberalisme, el socialisme, el comunisme, la socialdemocràcia, la democràcia cristiana, el nacionalisme, l’anarquisme i el feixisme.

• El Liberalisme: des de sempre ha defensat la llibertat individual, la lliure iniciativa econòmica i la limitació del poder de l’estat. Adam Smith fou un dels principals ideòlegs d’aquesta doctrina. A partir de la segona meitat del segle XX, les idees liberals es van revisar i es va donar pas al Neoliberalisme, que defensa limitar la despesa pública, reduir l’estat del benestar, privatitzar empreses i serveis públics, deixant que sigui el mercat qui ho reguli.

• El Socialisme: va tenir els seus orígens a la Revolució Industrial. Grups polítics, anomenats socialistes, junt amb els sindicats van començar a reivindicar millores de vida per als treballadors, tot fent servir en alguns casos la via de la revolució. La seva fita política consistia en aconseguir la propietat col·lectiva dels mitjans de producció. Però van ser els socialistes utòpics, com Cabet i Fourier, que van reivindicar un sistema social igualitari. En contraposició al socialisme utòpic, Marx i Engels van formular el socialisme científic, segons el qual, i després d’un estudi del sistema capitalista, es constatà que aquest sistema portava en el seu si unes contradiccions insalvables. Després van arribar a la conclusió que calia transformar la realitat fins aconseguir una societat socialista, és a dir, justa i igualitària.

• El Comunisme: és l’etapa final del socialisme i propugna una societat sense classes socials. Cal situar-lo fonamentalment a l’URSS a partir de la revolució bolxevic de 1917. Entre altres coses proposa la nacionalització dels mitjans de producció i l’eliminació de la propietat privada. Per aconseguir-ho, suggereix la dictadura del proletariat.

• La Socialdemocràcia: va sorgir a finals del segle XIX de la unió del moviment socialista, nascut durant la Revolució Industrial, i de la acceptació de participar en els models democràtics dels països occidentals. La Socialdemocràcia fonamenta el seu ideari en el manteniment i la millora de l’estat del benestar, la igualtat d’oportunitats, la lluita contra l’atur, la forta inversió pública i, a diferència del liberalisme, no vol la limitació del poder de l’estat.

• La Democràcia cristiana: va sorgir després de la I Guerra Mundial, encara que els orígens cal cercar-los a finals del segle XIX, amb l’aparició de les primeres doctrines socials de l’Església. Aquesta ideologia vol conciliar el liberalisme amb el cristianisme, tant en la vessant catòlica com la protestant. Cal dir que els partits que es defineixen així no són pas confessionals, és a dir, no s’identifiquen amb cap religió. Els partits demòcrata cristians europeus van jugar un paper clau en la creació de l’actual Unió Europea, perquè en aquells moments eren els partits que governaven a Europa i van ser els primers en teoritzar sobre una Europa unida després de la II Guerra Mundial.

• El Nacionalisme: té els seus orígens al segle XIX i reivindica, per a una nació, el seu dret a l’autogovern, tot centrant la seva actuació política en la defensa dels seus drets històrics i de la seva personalitat. El nacionalisme sorgí com a reacció davant l’agressivitat uniformadora dels grans estats-nació que reprimien les minories nacionals que formaven part d’aquests estats. Com per exemple Hongria, que formava part de l’imperi austrohongarès. Entre les propostes actuals dels partits nacionalistes europeus destaquen la millora de l’autogovern dins dels estats, la descentralització administrativa, la defensa dels valors culturals i històrics propis i la potenciació de la Europa de les regions. Per una altra banda, els partits nacionalistes es poden definir com a liberals, socialdemòcrates o demòcrata cristians entre altres ideologies.