De fa temps que organitzacions no governamentals (ONG) i institucions públiques malden perquè tothom sigui conscient de la necessitat d'adquirir i consumir els béns que ens ofereix el mercat amb dignitat; altrament dit, de fer-ne un 'consum responsable'.

El consum responsable, també anomenat consum conscient i consum crític, es basa en criteris ètics i en valors tals com la solidaritat, la justícia, el respecte al medi i a la natura, el desenvolupament sostenible... Exigeix, doncs, de pensar en el proïsme i de seguir uns certs principis morals.

Naturalment, aquesta manera de procedir abasta qualsevol activitat relacionada amb el consum, des de l'ús d'aigua domèstic (un bé escàs, recordem-ho) fins a la compra d'aliments o de productes de qualsevulla mena, de primera necessitat o no.

El compromís amb el consum responsable és més efectiu com més coneixença hi ha dels drets dels consumidors i usuaris, entre els quals el dret de rebre informació veraç i suficient de tota mena de productes i serveis.

El consum conscient

El terme consum conscient (o "consum responsable") es va sentint cada vegada més en diferents àmbits, i per cadascú pot tenir significats diversos. Vol dir tot això:

• Ètica també en el consum. En les activitats quotidianes s’actua d'acord amb l’ètica particular de cadascú: es valora allò que sembla bé o malament abans de prendre decisions. En canvi, quan es consumeix és habitual prendre les opcions que es presenten com a més "fàcils": barates, accessibles, de moda... El consum responsable intenta desfer aquest "divorci" entre el comportament com a ciutadans i com a consumidors: es valora sembla bé també a l'hora de consumir.

• Prendre les regnes de les decisions pròpies. El consum responsable trasllada la presa de decisions des de la publicitat, el mimetisme social o alguns interessos particulars cap al criteri de cadascú.

• Acció per al canvi social. Hi ha moltes coses al món que no agraden: injustícies, degradació del medi... El consum de cadascú hi té a veure, perquè amb cada acte de consum s’influeix sobre l'evolució de la societat. El consum responsable intenta que allò que es potencia amb el consum no sigui contradictori amb el que volem potenciar a nivell social.

• Canviar l'actitud davant del consum. Fer un consum responsable no es tracta simplement d'una elecció entre marques ni només de consumir "verd", sinó d'un replantejament de tota la manera de consumir. Cal preguntar-se primer si realment es té necessitat o desig d'allò que es va a consumir, després de quantes maneres es pot satisfer aquesta necessitat o desig, i finalment, en cas de fer-ho a través del mercat, quina de les opcions que s’ofereix sembla més encertada.

• Alliberament, no obligació. No es tracta de "complir amb l'obligació" de seguir unes normes que se'ns dicten; això ens fa sentir culpables i buscar excuses quan no podem fer-ho. Al contrari, es tracta de sentir l'alliberament de fer allò que des de dintre sentim que és millor i ens fa estar més satisfets, de no estar lligats a necessitats falses, a modes o hàbits que no sabem ben bé perquè seguim, d'entendre millor com funciona el món en què vivim, de no participar en dinàmiques que no ens semblen correctes.

Practicar el consum responsable

• Fer un consum responsable comença per una cosa tan senzilla com observar el consum de cada dia. Moltes vegades el mateix sentit comú suggerirà canvis positius. No s’ha de tenir por o vergonya de prendre hàbits "estranys" en la nostra societat, com anar a comprar amb el cabàs; el que hauria de ser estrany és que no siguin "normals".

• Dedicar temps a buscar informació, identificar les opcions més vàlides en cada moment, etc. és una bona inversió: el més segur és que practicar un consum responsable dugui, a fi de comptes, a disposar de més temps per a cadascú.

• De vegades el consum responsable durà a escollir opcions que no són les més accessibles al mercat o que no són les més barates, però també s’arribarà a la conclusió que de fet deixar de comprar moltes coses aporta molts avantatges; a la llarga es gasten menys diners.