5. L’actual marc democràtic a l’estat espanyol: la Constitució de 1978

La Constitució Espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'estat espanyol. En ella es regulen els deures i drets fonamentals dels ciutadans, la forma i estructura de l'estat.

La Constitució Espanyola actual fou aprovada en el referèndum del 6 de desembre de 1978 i és la novena que té l'Estat.

GestacióEl 15 de desembre de 1976 es ratifica la Llei per a la Reforma Política que posa punt final al règim franquista i obrí el camí a unes corts constituents, amb la qual cosa s'obre un procés que culminarà amb l'aprovació per referèndum del 6 de desembre de 1978 de la Constitució.

Amb les eleccions del 15 de juny de 1977 es formen unes corts constituents, formades per dues Cambres: el Congrés i el Senat. Es va elegir una Comissió Constituent del Congrés, la qual designà una Ponència integrada pels Diputats Gabriel Cisneros de UCD, Manuel Fraga Iribarne (AP), Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón (UCD), Gregorio Peces-Barba (Socialistas del Congreso), José Pedro Pérez Llorca (UCD), Miquel Roca i Junyent (Minoria Catalana), i Jordi Solé Tura (PCE). Aquestes set personalitats seran conegudes popularment amb el nom de Pares de la Constitució

Després de rebre 3.100 esmenes al text inicial fou redactat un segon projecte que va ser aprovat per les dues Cambres i, per referèndum, pels espanyols el 6 de desembre de 1978 amb un 88,54% de vots afirmatius.

Contingut

La Constitució de 1978 dóna lloc a un sistema democràtic que es pot homologar amb les altres democràcies occidentals. Proclama els drets fonamentals, les llibertats públiques, la divisió de poders, la sobirania popular i un Estat social i democràtic de dret, que adopta com a forma de govern la Monarquia parlamentària. La Constitució de 1978 reconeix plenament les Comunitats Autònomes.

Està dividida en títols:

  • Prèambul: Es troba fora de l'articulat i no té força obligatòria.

  • Títol preliminar: Recull els principis generals de l'ordenament constitucional

  • Títol I: Dels drets i deures fonamentals

  • Títol II: De la Corona

  • Títol III: De les Corts Generals

  • Títol IV: Del Govern i l'Administració

  • Títol V: De les relacions entre el Govern i les Cortes Generals.

  • Títol VI: Del Poder Judicial

  • Títol VII: Economia i Hisenda

  • Títol VIII: De l'organització territorial de l'Estat

  • Títol IX: Del Tribunal Constitucional

  • Títol X: De la reforma constitucional.

A més també inclou quatre disposicions addicionals, 9 de transitòries, una de derogatòria i una de final.

Reformes

Amb la creació de la Unió Europea les Corts Generals reformaren l'article 13.2 per fer possible que qualsevol ciutadà de la Unió resident a Espanya tingui dret a ser elegible a les eleccions municipals, d'acord amb les exigències del Tractat de Maastricht.

Es considera una constitució rígida, ja que la seva reforma exigeix un procés més difícil que qualsevol altra norma jurídica.

-oOo-

Després de la dictadura de Franco, l’estat espanyol inicià una transició cap a la democràcia. El juny de 1977 es van convocar les primeres eleccions generals des de 1936.

Constituïdes les primeres Corts de la democràcia, en aquests cas constituents, es va crear una comissió per elaborar una constitució. Així, el poble espanyol, el 6 de desembre de 1978, aprovava en referèndum l’actual constitució.

Aquesta es fonamenta en dos principis:• la monarquia parlamentària, en la qual el Rei regna, però no governa.

• la declaració dels principis bàsics de llibertat, igualtat i pluralisme polític.

L’articulació del sistema democràtic es basa en l’exercici del sufragi universal i en un sistema parlamentari bicameral (dues cambres): el Congrés dels Diputats i el Senat.

El Congrés dels Diputats: està format per 350 diputats, elegits segons el sistema proporcional. La circumscripció electoral dels diputats és la província; cada província té

assignada un nombre de diputats relacionats amb la seva població. Es renova cada quatre anys.

El Senat: és la cambra de representació territorial per la qual s’elegeixen quatre senadors per província, excepte a les Balears, que en total en té 5, les Canàries, que en té 11, i Ceuta i Melilla, que en tenen 2. Del total de senadors, 208 són elegits pel sistema de llistes obertes i els 51 restants són representants de les diferents comunitats autònomes segons el nombre d’habitants.

La Principal funció del Parlament consisteix en aprovar les lleis.

Els altres dos poders que consagra la Constitució són:

L’executiu o Govern

Un cop celebrades les eleccions generals i segons els resultats obtinguts, el Rei proposa al Parlament un candidat per formar govern. Un cop elegit President pel Congrés dels Diputats, el nou Cap de l’Executiu nomena els que seran els seus ministres i juren el càrrec davant el Rei al Palau de la Zarzuela. El govern, sempre està sota el control del

Parlament (Congrés i Senat).

El Poder Judicial

És exercit pels tribunals de justícia. L’òrgan de govern de la justícia és el Consell General del Poder Judicial. Altres òrgans fonamentals són el Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem.

Administrativament, l’estat espanyol es divideix en províncies (50) i municipis. Com que l’estat espanyol és descentralitzat, hi ha 17 comunitats autònomes, cadascuna de les quals disposa d’un Estatut i d’un Parlament propi.