1. El medi ambient
S'entén per medi ambient l'entorn o suma total d'allò que ens envolta i que afecta i condiciona especialment les circumstàncies de vida de les persones o la societat en el seu conjunt.
Comprèn el conjunt de valors naturals, socials i culturals existents en un lloc i un moment determinat, que influeixen en la vida de l'home i en les generacions venidores. És a dir, no es tracta només de l'espai en què es desenvolupa la vida sinó que també comprèn éssers vius, objectes, aigua, sòl, aire i les relacions entre ells, així com elements tan intangibles com la cultura. Aquesta accepció és menys habitual, però de gran transcendència, ja que els materials reaccionen d'una manera o d'una altra, segons el medi en què es puguin trobar. A nivell global, l'oxidació (l'acció de l'oxigen) és la que s'aprecia com a quantitativament més important. Té també molt de ressò la combinació de determinats gasos (components del CFCs) amb l'oxigen, i n'ha propiciat el fenomen conegut com “el forat a la capa d'ozó”.
En la Teoria general de sistemes, un medi ambient és un complex de factors externs que actuen sobre un sistema i en determinen el seu curs i la seua forma d'existència. Un medi ambient podria considerar-se com un superconjunt, en el qual el sistema donat és un subconjunt. Un medi ambient pot tenir un o més paràmetres, físics o d'una altra naturalesa. El medi ambient d'un sistema donat deu interactuar necessàriament amb ell.
Les esferes del sistema mediambiental
L’ésser humà es troba immers en tres grans esferes o sistemes totalment interrelacionats. Un d’aquests sistemes és la Biosfera que està composta per tots els éssers vius, inclòs l’ésser humà, juntament amb l’atmosfera, la litosfera i la hidrosfera, així com totes les interrelacions que s’estableixen entre ells i amb els altres sistemes.
Una segona esfera és la Sociosfera, que és un sistema artificial creat per l’ésser humà per tal de gestionar totes les relacions amb les altres grans esferes. Aquest sistema està format pel conjunt d’institucions econòmiques, polítiques, socials i culturals, així com les interrelacions que mantenen entre elles i les altres esferes. Aquest sistema ha evolucionat a través de la història.
La tercera gran esfera és la Tecnosfera. També és artificial i per tant es podria incloure en l’anterior. Comprèn els assentaments humans, centres industrials i d’energia, les xarxes de transport i comunicacions, etc. i totes les innovacions tecnològiques que s’apliquen.
També es parla d’una quarta esfera, la Noosfera, relacionada amb el coneixement i les idees aplicades a les relacions que s’estableixen entre la biosfera i els éssers humans.
Des de la Sociosfera i la Tecnosfera s’intervé en la Biosfera amb la intenció de millorar la qualitat de vida de les persones. Però moltes vegades la consecució d’aquestes millores genera importants riscos i transformacions que desequilibren el planeta com a un sistema global i degrada els medis propers dels ciutadans. Per exemple: energia nuclear, explotació de boscos, explotació dels països subdesenvolupats, desaparició de zones agrícoles, producció de productes transgènics, etc.
Els canvis mediambientalsLes transformacions que es produeixen a la Biosfera tenen implicacions en tots els seus components. A diferència dels canvis globals que s’havien produït en altres períodes de la història, els canvis actuals tenen orígens humans i conseqüències profundes en els sistemes socials. La problemàtica mediambiental s’interrelaciona amb la majoria de les problemàtiques socials de la nostra societat que s’han anat aguditzant, com ara la contaminació de zones llunyanes, les desigualtats socials, el racisme, etc.
Els canvis més importants tenen relació amb:
- La destrucció dels recursos naturals, entre els quals destaquem: la pèrdua de diversitat biològica, la desforestació, la desertització i degradació de sòls.
- La contaminació de l’aire.
- La contaminació i l’escassetat de l’aigua.
En la Sociosfera i Tecnosfera també s’estan produint canvis intensament relacionats amb els canvis de la Biosfera. Es pot dir que s’està produint un canvi social global que ve propiciat per un increment de la població, pel creixement econòmic i per l’avenç tecnològic. Alguns d’aquests canvis que afecten a l’equilibri global del planeta són:
- Elevades taxes de creixement demogràfic en els països en desenvolupament, amb menys recursos econòmics que contrasta amb les taxes més baixes dels països desenvolupats.
- Procés de globalització de l’economia mundial que es manifesta en un increment de les relacions internacionals i utilització dels països subdesenvolupats per part dels desenvolupats.
- Relacions d’intercanvi desigual en el comerç entre països desenvolupats i en desenvolupament.
- Explotació insostenible dels recursos naturals per part dels països desenvolupats per poder mantenir el seu nivell de consum.
- Insuficiència de les produccions agrícoles per a alimentar les zones més pobres del planeta, alhora que tenen gran part de les seves terres ocupades per monocultius per a l’exportació a països desenvolupats.
- Increment de la concentració urbana de la població a nivell mundial, però especialment en els països subdesenvolupats.
- Increments del nivell de contaminació i generació de residus tòxics.
- Increment i foment dels conflictes armats en els països menys desenvolupats per potenciar la indústria d’armament.
Aquestes transformacions generen una degradació del medi natural però també del medi social. És a dir, que malgrat el creixement econòmic d’alguns països i els avenços aportats pel desenvolupament tecnològic, es pot pensar que a nivell global del planeta el model econòmic actual no pot generalitzar el mateix nivell a tota la població mundial.
Les causes i les conseqüències dels canvis mediambientals
Els factors que transformen el medi ambient poden ser naturals però, sobre tot, tenen relació amb les activitats humanes o acció antròpica. Aquestes incideixen en la Biosfera i han anat modificant el paisatge natural convertint-lo en un paisatge humanitzat. Activitats com l’agricultura, la ramaderia, l’explotació forestal, l’urbanisme, la instal·lació i producció de les indústries i la construcció de carreteres i habitatges produeixen la destrucció del mantell vegetal obrint camí a l’erosió.
Les causes tant de tipus natural com humà no tenen relació només amb un canvi determinat. Tot canvi pot tenir diversitat de causes i conseqüències. Així la destrucció de recursos naturals per la desforestació progressiva del planeta és produïda per diferents causes:
- L’explotació excessiva de boscos per l’aprofitament de la fusta i per la necessitat
de terres pel conreu.
- Incendis forestals per causes naturals però també per incidència de la presència
humana i pels interessos especulatius del sòl.
De la mateixa forma les conseqüències de la desforestació són diverses:
- Augment de l’erosió del sòl que ha perdut el seu mantell vegetal protector.
- Pèrdua dels nutrients i desertització progressiva.
- Desaparició de molts ésser vius.
- El canvi climàtic o escalfament global de la Terra per l’emissió de gasos que produeixen l’efecte hivernacle.
Un altre dels grans canvis és la contaminació atmosfèrica. La contaminació atmosfèrica desprotegeix la Terra de la irradiació ultraviolada del Sol, augmentant el risc de malalties cutànies i càncers en els éssers vius. Els fums que genera la indústria, els mitjans de transport i les calefaccions són els seus causants principals, ja que usen els combustibles fòssils per al seu funcionament. Els combustibles fòssils són, entre altres, el carbó, el gas natural i el petroli.
Aquesta contaminació és molt visible a la ciutat. L’aire conté força fum i s’esdevé gairebé irrespirable, aquest fenomen és coneix com a smog o boirum.
Com a conseqüència de la contaminació de l’aire es produeixen fenòmens meteorològics com la pluja àcida. S’anomena pluja àcida quan l’aigua presenta un pH inferior a 5,6. El pH és una dada que ens dóna la mesura del grau d’acidesa o de basicitat d’una dissolució en funció de la concentració d’ions d’hidrogen que conté.
La pluja àcida es produeix en zones industrials on hi ha emissions de sofre i nitrogen. Aquests elements es combinen i donen lloc a pluges que contenen àcid sulfúric i àcid nítric.
Els efectes de la pluja àcida són, per una banda sobre la vegetació, produint corrosió sobre les fulles, inhibició del creixement dels arbres i progressiva mort de la vegetació; i, per una altra banda, augmentar l’acidesa de l’aigua de rius i llacs amb la conseqüent mort de les espècies que els habiten.
De ben segur que has sentit parlar de la destrucció de la capa d’ozó. Abans de continuar llegint, intenta recordar per què es produïa.
Com a efecte de la contaminació de l’atmosfera amb l’emissió de gasos es produeix la destrucció de la capa d’ozó, majoritàriament per l’ús de CFC (Clorfluor-carburs). Aquests gasos s’utilitzen en frigorífics, aires condicionats i esprais; quan aquests arriben a la capa d’ozó transformen l’ozó (O3) en oxigen (O2), element que no ens protegeix de les radiacions ultraviolades del Sol. Per això és tan important reduir l’ús d’aquests gasos i substituir-los per altres que no danyin l’atmosfera.
L’escalfament global de la Terra produeix un augment progressiu de la temperatura del planeta que si no es frena conduirà a la disminució del gel als casquets polars i, per tant, a l’augment del nivell del mar. Això, alhora, provocaria que moltes zones costaneres quedessin submergides als oceans, acabant amb la vida de molts éssers vius i modificant completament el paisatge.
L’ aigua és un dels recursos naturals que més necessitem i utilitzem en la nostra vida quotidiana i per a totes les activitats econòmiques. Actualment es consumeix vint vegades més d’aigua que no es feia l’any 1800. Se’n pot obtenir electricitat, es poden regar els conreus, posar en funcionament les fàbriques i els transports i, també, beure-la i fer-ne un ús domèstic. Amb tots aquests usos que en fem poden embrutir-la o malmetre-la i, fins i tot, esgotar-la, trencant el seu cicle natural. La construcció de preses hidràuliques per a l’obtenció d’energia hidroelèctrica ha produït canvis en els ecosistemes fluvials i marítims, és a dir en l’equilibri biològic dels éssers que viuen en un riu o mar. Com per exemple, va passar als EUA on amb la construcció d’una presa al riu Columbia varen impedir la migració dels salmons; o bé, a Egipte, on causaren la mort de sardines mediterrànies amb la construcció de la presa d’Assuan al riu Nil.
Un dels fenòmens que es produeix quan es contamina l’aigua és l’eutrofització. L’ eutrofització consisteix en un augment de la presència de matèria orgànica. Això es deu a l’acumulació de nitrats i fosfats que s’usen en els adobs i els detergents. Aquestes substàncies es dissolen amb la pluja i van a parar a rius i llacs trencant el seu equilibri com a ecosistemes.
Un altre fenomen contaminant de l’aigua que se sol produir és la salinització. L’aigua dolça de les zones costaneres es va salinitzant progressivament per l’extracció massiva d’aigua dolça que es fa en alguns llocs i la contenció del cabal dels rius amb les preses. Aquest fet propicia l’entrada d’aigua salada del mar.
L’augment de l’ús de combustibles fòssils com el petroli n’ha fet augmentar també el transport i amb ell el risc d’accidents que es poden esdevenir. El petroli és transportat amb grans vaixells anomenats petroliers, quan un d’aquests vaixells s’accidenta es produeix el vessament al mar del petroli que transportava i produeix el que anomenem marea negra. Es tracta d’una pel·lícula negra de petroli que queda per damunt de l’aigua ja que és de menor densitat que aquesta. Les marees negres produeixen danys molt greus en els seus éssers vius que habiten el mar.
La contaminació radioactiva de l’aire i de l’aigua és produïda per les radiacions que poden emetre accidentalment les centrals nuclears. Aquestes radiacions són nocives pels éssers vius ja que alteren la seva informació genètica, la qual cosa pot originar malalties degeneratives de les cèl·lules, com càncers. El manteniment d’aquestes centrals és un gran risc per la vida dels éssers vius dels seus voltants. Un exemple és l’accident de la central nuclear de Txernòbil i les terribles conseqüències que va tenir per a la població del seu entorn.
Mesures per un medi ambient equilibrat
El model econòmic actual no pot generalitzar el mateix nivell de vida a tota la població mundial. S’hauria de generalitzar la consciència de la insostenibilitat d’aquest model de desenvolupament i anar construint una escala de valors diferent que potenciï un model de desenvolupament més humà i sostenible.
Mentrestant s’han de potenciar mesures que respectin i millorin l’equilibri mediambiental tant a nivell local com global. Algunes d’aquestes mesures són:
- Repoblació de boscos amb espècies autòctones.
- Prevenció d’incendis.
- Recollida i classificació de residus i deixalles urbanes.
- Control dels abocadors de residus.
- Tractament de residus urbans: compostatge, reciclatge, incineració.
- Control d’emissions i reciclatge dels residus industrials.
- Depuració i potabilització de les aigües residuals.
- Reducció de la contaminació atmosfèrica: col·locació de filtres en les indústries; disminució del consum de combustibles fòssils ; disminució de l’ús dels CFC. - Reducció de l’smog o boirum a les ciutats: utilització de gasolina sense plom i catalitzadors; disminució de l’ús de calefaccions; utilització i millora del transport públic; utilització de combustibles poc contaminants.
- Dotació d’infrastructura per tal que els ciutadans puguin respectar el medi ambient.
- Utilització de tecnologies que no degradin el medi ambient.
- Respecte del patrimoni natural i cultural.
- Participació, cooperació en accions de millora, prevenció i conscienciació de la problemàtica mediambiental.
El que és important és que la humanitat s’adoni que l’ésser humà és un element més del planeta i ha de procurar viure-hi en harmonia. Hem de compartir els recursos i evitar els desequilibris mediambientals. S’ha de trencar amb la imatge de les persones com a dominadores del planeta. La superioritat del gènere humà cap altres espècies s’ha d’utilitzar per a millorar la situació mediambiental del planeta.
Analitza cadascuna d’aquestes mesures i pensa si realment són tan difícils de dur a terme.
