Cantants, bandes, grups, orquestres...Tothom qui puja a l'escenari per interpretar cançons. No importa l'estil, bandes grans, bandes petites, cantautors, músics acompanyants, solistes. En resum, els músics. Un estudi sobre l'audiència de la plataforma Spotify va classificar els artistes en quatre grups:
Es consideren artistes emergents els que tenen menys de 1000 seguidors a Spotify, amb un màxim de desenes de milers d'oients.
Els artistes d'aquesta categoria tenen una petita comunitat d'almenys 1000 seguidors de Spotify i desenes de milers d'oients únics. A més, solen tenir una cançó que destaca respecte a les altres, cosa que contribueix significativament al consum general del seu perfil.
En aquest grup els artistes tenen una comunitat establerta amb més de 10.000 seguidors i més de 100.000 oients únics a Spotify. En general, tenen diversos singles que han funcionat bé.
Aquesta categoria inclou els millors artistes del seu gènere musical. Tenen un mínim de milers de seguidors i més d'un milió d'oients únics.
Tècnics de so, en estudi i en escenari
Muntadors d'escenari
Tècnics d'il·luminació
Transportistes
Auxil·liars, ajudants, etc..
Es considera "productor musical" aquella persona que converteix una idea musical en un producte comercial. Abarca moltes facetes: des de la direcció artística de la banda (la producció "musical", en si mateixa) fins la direcció financera i comercial (la producció executiva. En la majoria dels casos tenen coneixements de música i enregistrament de so, mescla i masterització. Podriem dir que és la persona encarregada de fer que el somni de triomfar en la música es faci realitat. Hi ha productors de tota mena i de tarannà molt diferent però si ens fixem en les figures de Giorgio Moroder (foto inferior) i Quincy Jones (fotos laterals), entendrem la importància dels productors abans, ara i en el futur.
Herbert Breslin i Luciano Pavarotti
Els gerents (o managers) musicals treballen en negocis de la indústria de la música, cosa que inclou negociar i assegurar els contractes de cantants i bandes de música. Els coneixements de música i del públic que compra la música són essencials en aquesta professió. Treballen per a cantants i bandes de música, o en companyies discogràfiques, en la promoció o l'organització de gires i han d'ajudar a promocionar un nou artista/banda als inicis de la seva carrera. Moltes vegades s'estableixen lligams personals entre artista i mànagers, perquè passen hores i hores junts en viatges i gires.
El promotor musical s’encarrega de la promoció (donar a conèixer) d’un grup o artista mitjançant diferents estratègies amb les quals aconsegueix notorietat i influència. És a dir, el promotor musical és el responsable dels espectacles oferts per l’artista o grup, tan pels mitjans convencionals (ràdio i TV), sinó per mitjans digitals. Molts promotors musicals no estan en bandes sinó a càrrec d'empreses que organitzen concerts i festivals.
Pino Sagliocco, promotor musical i presidente de Live Nation a España
Una companyia discogràfica o casa discogràfica, també coneguda com a segell discogràfic, discogràfica o disquera, és una empresa que es dedica a realitzar enregistraments de música, així com la seva comercialització i distribució.
A partir de la dècada dels 50, esclata als E.U.A. una nova música de masses recolzada especialment per una indústria, un negoci: la indústria discogràfica. La venda de discs (llavors discs de vinil) i posteriorment en cinta de cassette, va fer del pop-rock una manera de fer diners rendible i molt sucosa. L' organització de concerts multitudinaris també va proliferar i va augmentar encara més les xifres de beneficis d'aquestes empreses. Durant aquesta dècada una d'aquestes empreses va ser Atlantic Records.
Donem per suposat que moltes de les antigues discogràfiques han adoptat el rol de distribuïdors. Són empreses, conegudes com segells o labels (de vegades també productors independents) que s'han convertit en agregadors de continguts a les plataformes d'audio i de video, especialment Youtube i Spotify. Inicialment ho feien per iniciativa d'altres empreses discogràfiques tradicionals i ara ja són aquestes, que directament, pujen continguts a les xarxes socials més consolidades.
És el cas de RITMONET, LANDR, ROUTENOTE, DISTROKIT i altres molt semblants.
YOUTUBE, YOUTUBE MUSIC, SPOTIFY, DEEZER, TIDAL són espais web que utilitzen l'streaming i que en l'era de la telefonia mòbil intel·ligent, s¡han convertit en aplicacions per escoltar música i veure videos, cinema, podcast, etc....
https://routenote.com/es/blog/los-10-servicios-de-streaming-con-mas-canciones/
Actualment hi ha dues maneres de consumir música a les plataformes de streaming musical. Aquests dos tipus descolta permeten segmentar els streams dun artista i conèixer millor la seva audiència.
Aquest tipus descolta inclou tots els streams realitzats intencionadament pels oients. Això és des de fonts actives com el perfil de l'artista, les pàgines dàlbums i llançaments o directament de les llistes de reproducció i la cançons guardades o favorites de l'oient. És crucial captar-los per garantir que segueixin escoltant que segueixin escoltant i segueixin sent oients actius. De mitjana, aquest tipus d'oients escolten tres cops més que altres tipus de públic.
Aquest tipus d'escolta se centra en el consum realitzat exclusivament a partir de fonts programades, com ara playlists editorials, llistes de reproducció algorítmiques, reproduccions automàtiques per la ràdio o l'autoplay de Spotify. Aquesta audiència està formada per individus sovint oberts al descobriment, que es poden convertir en fans i unir-se així a l'audiència activa de l'artista. Representa un 34% de les escoltes.
El panorama de la música actual (a partir del 2023) és força diferent al de la dècada dels 80 i 90 on els productors tenien un gran protagonisme a l'hora de portar grups a la fama.
Abans els grups eren contractats per discogràfiques on els productors feien "EL NEGOCI" (és a dir obtenir diners de la venda de discos i poder organitzar concerts). Qui més discos venia, més èxit tenia als concerts ( més entrades venia). Per això era molt important aparèixer a les llistes d'èxits de les ràdios comercials i "ser famosos" com sigui. Els beneficis obtinguts es reinvertien en gravar nous discos.
Actualment les "discogràfiques" no ho són com a tal sinó que es dediquen a ser DISTRIBUIDORS DE CONTINGUTS a INTERNET. I pujar música a internet significa poder AGREGAR CANÇONS a SPOTIFY, DEEZER, YOUTUBE MUSIC. El grups independents ja no són contractats per ningú i s'autoprodueixen els seus propis singles. Per poder-ho fer acudeixen a professionals de la música (músics de llarga carrera que ara fan de PRODUCTORS). AQUESTS SÓN ARA ELS PRODUCTORS MUSICALS, els quals compten amb amplis coneixements de la indústria, les plataformes digitals d'streaming i el marketing musical per aconseguir que els grups siguin escoltats per les plataformes digitals: Un exemple:
DADES IMPORTANTS :
Quant paga Spotify per reproducció?
Per 1 reproducció: entre 0,0033 i 0,0044 euros.
Per 1.000 reproduccions: entre 3,3 i 4,4 euros.
Per 1.000.000 de reproduccions: entre 3.300 i 4.400 euros.
Amb més de 4.900 milions de reproduccions, és la cançó més escoltada de la plataforma. Es tracta d'un himne synth-pop retro, produït per Max Martin i Oscar Holter, que va recuperar l'esperit vuitanta a través de la nostàlgia: l'estratègia ha generat prop de 17 milions de dòlars només amb royalties. The Weeknd ha estat l'artista que més setmanes ha acumulat sent el número 1 del món, si bé actualment aquest lloc el té Bruno Mars.
Amb aproximadament 4.450 milions de streams a Spotify, el tema barreja dance-pop amb R&B en què va ser el primer single de l'àlbum “÷”. Inicialment escrita per a Rihanna, la cançó va trencar rècords a les llistes de 34 països i, alhora, no va estar exempta de polèmica: va ser objecte d'un judici per copyright a causa de similituds amb “No Scrubs” de TLC.
Amb 3.980 milions de reproduccions (i en augment, ja que recentment li ha robat el tercer lloc a Lewis Capaldi), Starboy barreja la nostàlgia vuitanta de The Weeknd amb els ritmes robòtics i dance-pop de Daft Punk. Amb una estètica electrofunk i una lletra que oscil·la entre l'ostentació i el buit existencial de la fama, la cançó captura el dilema de l'artista modern: ser alhora ídol i víctima.
Someone You Loved, de Lewis Capaldi, compta amb 3.967 milions de streams actualment. Es tracta d'una balada punyent sobre la pèrdua i el dol, amb una interpretació vocal crua i honesta. Llançada com a part del disc Divinley Uninspired To A Hellist Existence, la cançó va connectar profundament amb el públic per la seva vulnerabilitat: el desamor sempre serà un tema universal.
Amb 3.957 milions de streams, és la cançó més jove del Top 10 global, per la qual cosa es podria dir que ha estat la més reeixida en un període de temps més baix. Amb un to synth-pop introspectiu, el primer single de Harry's House romantitzava les primeres etapes de l'indie de començaments de segle, aconseguint un èxit que, com tots els que estan per sobre d'ell, posa el focus a la nostàlgia.
Amb 3.882 milions d'escoltes dins de la plataforma, “Sweater Weather”, llançada el 2012 per The Neighbourhood com a part del seu disc “I Love You” (que veuria la llum el 2013), és una malenconiós oda a l'amor jove i la intimitat, amb un so alternatiu que va definir gran part de la música. Si bé no va ser un super vendes al seu moment, va reviure el 2020 gràcies a TikTok.
Amb 3.876 milions de reproduccions, “Sunflower”, de Post Malone i Swae Lee, es va llançar el 2018 com a part de la banda sonora de “Spider-Man: Into the Spider-Verse”. El seu estil barreja pop, R&B i hip-hop, acompanyant el personatge Miles Morales com un tema emocional i representatiu. La cançó va ser un gran èxit global, va arribar al #1 a diversos països i va trencar rècords en llistes de popularitat.
Vuitè lloc per a Drake, amb 3.701 milions de streamings. Al costat de Wizkid i Kyla, el raper va fusionar dancehall, afrobeats i UK funk en un hit global que va dominar 15 països el 2016. Wizkid al cim de l'Hot 100 com el primer nigerià a aconseguir-ho.
“Stay” ocupa el novè lloc amb un total de 3.597 milions de streams a la plataforma. Forma part de l'àlbum de l'australià titulat “F*CK LOVE 3: OVER YOU”. La composició va unir The Kid Laroi i Justin Bieber en una balada pop sobre el penediment i el desig de no perdre un ésser estimat. Amb producció de Charlie Puth i Omer Fedi, va trigar poc a convertir-se en un fenomen global.
La segona cançó d'Ed Sheeran dins del rànquing, que a més a més forma part del mateix disc que “Shape of You”. Perfect compta amb 3.517 milions d'escoltes i, ara mateix, és la desena de la llista, si bé vénen moltes per darrere trepitjant-li els talons. La cançó va tenir versions al costat de Beyoncé (“Perfect Duet”) i Andrea Bocelli (“Perfect Symphony”), reforçant el seu estatus com a himne etern dels enamorats. Un modern clàssic de l'amor.
RÀDIO FÓRMULA
TV...VIDEOCLIPS
CINEMA
LA MÚSICA A CASA: ELS DISCOS DE VINIL, ELS CASSETTES I EL CD'S