Embedded Files
Giorgio Moroder
Giorgio Moroder
Giovanni Giorgio Moroder és un productor i compositor musical italià que va innovar l'anomenada música disco, amb un gran ús de sintetitzadors en la dècada de 1970, obrint camí perquè més tard fos anomenat Techno-pop.
Giovanni Giorgio Moroder és un productor i compositor musical italià que va innovar l'anomenada música disco, amb un gran ús de sintetitzadors en la dècada de 1970, obrint camí perquè més tard fos anomenat Techno-pop.
Va ser el fundador de Musicland Studios (1970-1990) a Munic, que va ser la casa editora de cantants en el rang de Led Zeppelin, Queen i Elton John durant gran part de les dècades de 1980 i 1990.El 1978 va gravar "The Chase", tema de la pel·lícula "l'Exprès de mitjanit" ("Midnight Express") per la qual va obtenir l'Oscar a la millor banda sonora.Entre 1977 i 1979 va llançar l'àlbum "From Here to Eternity". El 1979 va produir el seu àlbum E = MC². Aquest disc va fer un il·lustre precedent en tecnologia: va ser el primer a gravar-se en forma digital utilitzant samplers, seqüenciadors, teclats modulars, vocoders, marcant un abans i un després en la música Techno. Si Kraftwerk experimentava amb sons electrònics sintètics, Moroder ho feia per produir música ballable.També va produir melodies disco per al grup femení The Three Degrees, a més va exercir de productor i/o compositor per a artistes com Madleen Kane, Olivia Newton-John, Melissa Manchester, Debbie Harry, Nina Hagen, Sigue Sigue Sputnik, David Bowie, etc.
A la dècada dels vuitanta, va produir música per a les bandes sonores de moltes pel·lícules, com "The Never Ending Story", "Cat People" (amb el tema central cantat per David Bowie), "American Gigolo" (el seu tema central "Call Me", compost per Moroder i Debbie Harry va ser un èxit per al grup d'aquesta, Blondie), i "Scarface", entre altres.
El 1983 la pel·lícula "Flashdance" va rebre l'Oscar a la millor cançó interpretada per la cantant nord-americana Irene Cara per la seva cançó "What a Feeling".
El 1984 va compondre la banda sonora del film "Electric Dreams", el tema homònim, cantat per Philip Oakey (líder de The Human League) va tenir cert èxit comercial. El mateix any, va produir la restauració del clàssic de cinema mut "Metropolis". Esta versió editada i modificada, incloïa l'acoloriment d'escenes i per suposat una moderna banda sonora que a més d'efectes electrònics i passatges instrumentals i sintètics creats per Moroder, comptava amb cançons originals interpretades per Jon Anderson, Bonnie Tyler, Freddie Mercury, Pat Benatar, Adam Ant, Billy Squier i Loverboy.
El 1986 la seva cançó "Take My Breath Away", tema principal del film "Top Gun" i interpretada per la banda new wave Berlín també va rebre l'Oscar a la millor cançó.També va compondre el tema "The Fight" per a la pel·lícula interpretada per Sylvester Stallone "Over the Top".Va escriure els temes oficials per als Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, els Jocs Olímpics d'estiu de 1988 i la Copa del Món de Futbol de 1990.L'any 2004, Moroder va ser homenatjat al Dance Music Hall of Fame, a Nova York, pel seu excel·lent treball com a productor.
Gran part d'aquest procés ha estat gràcies a les grans revolucions tecnològiques que ha viscut el món musical:
Gran part d'aquest procés ha estat gràcies a les grans revolucions tecnològiques que ha viscut el món musical:
EN L'ENREGISTRAMENT I REPRODUCCIÓ DEL SO:
EN L'ENREGISTRAMENT I REPRODUCCIÓ DEL SO:
1877: Edison patenta el FONÒGRAF .
1909: GRAMÒFON primers discos comercials per a gramòfon.
1895: Germans LUMIÈRE (1895) : patenten el cinematògraf..
1907: MARCONI (1907): primera transmissió radiofònica transatlàntica
1909: primera gravació d'una simfonia completa: la n.5 de Beethoven.
1910: Nova York, primera òpera transmesa per ràdio.
1920: primera emissora de ràdio comercial.
1927: la BBC realitza les primeres emissions de televisió. Neix el cinema sonor.
1946: La BBC crea la primera emissora de ràdio especialitzada en música clàssica.
1945-48: TOCADISCS I DISC FONOGRÀFIC O DE VINIL.
1950: les grans companyies fan servir computadores als Estats Units.
1960: CASSET; La cinta magnètica permet a l'usuari copiar música.
1979: Sony llança al mercat el walkman.
1982: Comercialització del CD.
1990: l'ordinador es converteix en una eina musical.EL FITXER FONOGRÀFIC.
2007: Música, imatge i informació en el telèfon mòbil, Internet....EL FITXER FONOGRÀFIC DISTRIBUÏT.
QUI ÉS PRODUCTOR MUSICAL I QUI NO HO ÉS?
QUI ÉS PRODUCTOR MUSICAL I QUI NO HO ÉS?
Clica l'enllaç
En aquest article, podeu conèixer quines funcions fa el productor musical. De vegades coincideix amb el mateix músic de vegades no. Hi molts perfils de productor musical: des dels productors de les grans discogràfiques de l'època del pop-rock fins als més introduïts en la música electrònica.
ETAPES DE LA PRODUCCIÓ MUSICAL: DE LES IDEES AL DISC PUBLICAT.
ETAPES DE LA PRODUCCIÓ MUSICAL: DE LES IDEES AL DISC PUBLICAT.
En aquest article teniu detalladament les fases de producció musical.
En aquest article teniu detalladament les fases de producció musical.
COM ACABA LA PRODUCCIÓ MUSICAL?
COM ACABA LA PRODUCCIÓ MUSICAL?
Disc de vinil
Disc de vinil
Va ser el primer format (mecànic). No ha mort mai i torna a tenir molts adeptes.
Va ser el primer format (mecànic). No ha mort mai i torna a tenir molts adeptes.
Distribució física.
Distribució física.
Cd compacte
Cd compacte
És el format òptic, de més qualitat sonora , malgrat està en hores baixes pel que fa a les vendes. Distribució física.
És el format òptic, de més qualitat sonora , malgrat està en hores baixes pel que fa a les vendes. Distribució física.
Fitxer agregat a la xarxa (streaming)
Fitxer agregat a la xarxa (streaming)
És el format informàtic, AGREGAT pels segells discogràfic a la web per ser escoltats per streaming, gràcies a grans plataformes com Spotify, Deezer, ...Distribució virtual.
És el format informàtic, AGREGAT pels segells discogràfic a la web per ser escoltats per streaming, gràcies a grans plataformes com Spotify, Deezer, ...Distribució virtual.
Els "històrics"
Els "històrics"
George Martin
George Martin
L' home que va canviar la figura de productor musical. El culpable de l'enorme èxit i la repercussió d'una banda tan important com The Beatles té nom propi: George Martin. Aquest músic, compositor i productor va crear la majoria de les cançons dels quatre de Liverpool, estant darrere de tots els seus àlbums (a excepció d'un). Històricament conegut com el cinquè Beatle, el primer single que va produir Martin per a la banda britànica és el mític Love Me Do, de l'any 1963. Aquest va ser el primer pas a la gran carrera del que segurament és el productor musical més famós de tots els temps.
QUINCY JONES
QUINCY JONES
Trompetista, compositor, director d'orquestra, arranjador… Quincy Jones va bolcar la seva ànima a la música a través de moltes disciplines on és més reconegut, però no podem passar per alt la seva contribució a la producció. I més tenint en compte el calibre d'aquests treballs, tres dels àlbums més famosos de Michael Jackson: Off The Wall, Thriller i Bad. També va posar la seva firma com a productor a l'últim àlbum de Frank Sinatra «L.A. Is My Lad» i també va produir per a Lena Horne.
Quincy Jones acumula molts premis Grammy
Berry Gordy
Berry Gordy
Els 60 i 70 van revolucionar el panorama musical i, sota el segell de Motown Records, Berry Gordy va tenir molt a veure amb aquest impacte a la cultura. Està darrere de la producció de noms com Diana Ross, Michael Jackson o Stevie Wonder.
El so de la jove Amèrica comença amb un préstec de 800 dòlars que Berry Gordy, amb el seu talent i olfacte, convertiria en un imperi ia més donant-li el protagonisme que es mereixia a l'escena musical negra durant dècades. El recorregut de la casa Motown records acaba el 1988 amb més de mig centenar de números 1 a les llistes de senzills de Billboard. La importància del seu llegat és indiscutible. “Stand by me”, “Where Did Our Love Go” o “Do You Love Me”: aquesta és una mostra de la valuosa aportació de Berry Gordy a la producció musical!
Nile Rodgers
Nile Rodgers
És considerat una llegenda viva dins de l'exclusiu hall dels productors musicals més famosos. Va començar en això de la música molt jove, tocant la guitarra al Teatre Apollo de Nova York juntament amb cantants de la talla d'Aretha Franklin, Nancy Wilson o Ben E. King.
Temps després va crear, juntament amb Tony Thompson i Bernard Edwards el grup Chic, que es convertiria en tota una institució als anys 70. Junts van aconseguir popularitzar el gènere Disco per tot Estats Units amb temes com Le Freak, Good Times o I Want Your Love.
Mike Stone
Mike Stone
No podríem entendre els inicis de Queen sense la producció musical de Michael Stone, un enginyer de so que va sortir dels estudis d'Abbey Road. Al llarg de la seva carrera també treballo amb bandes The Beatles, Àsia o Journey. L'impacte del seu treball està en els títols més destacats de Queen com “We Will Rock You”, “We Are The Champions” o “Somebody to Love”.
Linda Perry
Linda Perry
La productura més important del món.
La indústria musical, igual que passa en moltes altres com el cinema, està composta majoritàriament per homes. Estudis com el realitzat el 2021 per Spotify amb motiu del programa EQUAL assenyalen que la professió de productor és ocupada tan sols en un 13% per dones.
Per això és important destacar el paper que ha ostentat Linda Perry al llarg de les darreres dècades. Evidenciant-se com la productora musical més famosa del món i una de les empresàries més importants de la indústria, aquesta dona originària de Massachusetts ha estat darrere de grans artistes del pop com Pink, Christina Aguilera o Gwen Stefani.
Perry també ha estat present a la creació d'alguns dels àlbums més mítics de Courtney Love, Alicia Keys o Adele. El seu esforç i treball l'han portat a ser des de l'any 2015 al Saló de la Fama dels Compositors, a Los Angeles.
Page updated
Report abuse