Embedded Files
LA MÚSICA DEL RENAIXEMENT
LA MÚSICA DEL RENAIXEMENT
Molta de la música popular que ens ha arribat fins a l’actualitat ha utilitzat recursos melòdics molt variats, entre els quals hi ha la imitació. Qualsevol obra imitativa s’ha articulat en forma de cànon.
Molta de la música popular que ens ha arribat fins a l’actualitat ha utilitzat recursos melòdics molt variats, entre els quals hi ha la imitació. Qualsevol obra imitativa s’ha articulat en forma de cànon.
• La imitació. No és una forma sinó un recurs que ha donat lloc a diferents formes, especialment el cànon (Renaixement) i la fuga (Barroc). Després de que una veu (=línia melòdica) exposi una frase, immediatament és imitada per una altra veu en no portar aquesta última una melodia pròpia, sense que la primera encara no hagi acabat la seva exposició. Els autors més importants que la van utilitzar van ser Josquin Des Prez al Renaixement i Johann Sebastian Bach al Barroc. Característiques principals:
• La imitació. No és una forma sinó un recurs que ha donat lloc a diferents formes, especialment el cànon (Renaixement) i la fuga (Barroc). Després de que una veu (=línia melòdica) exposi una frase, immediatament és imitada per una altra veu en no portar aquesta última una melodia pròpia, sense que la primera encara no hagi acabat la seva exposició. Els autors més importants que la van utilitzar van ser Josquin Des Prez al Renaixement i Johann Sebastian Bach al Barroc. Característiques principals:
a) Efecte de pregunta i resposta (P i R).
a) Efecte de pregunta i resposta (P i R).
b) Com més pròximes estiguin P i R, més interessant és la imitació.
b) Com més pròximes estiguin P i R, més interessant és la imitació.
c) Intervals entre les notes de P i R que “sonen bé”. Polifonia.
c) Intervals entre les notes de P i R que “sonen bé”. Polifonia.
Imitació: esquema
Imitació: esquema
L'efecte de pregunta i resposta
Imitació: exemple
Imitació: exemple
Els intervals entre veus
imitació muntatge one shot.mp4La imitació permetrà que moltes obres del Renaixement estiguin en forma de CANON. I GRÀCIES AL CANON es consolida una nova textura:
La imitació permetrà que moltes obres del Renaixement estiguin en forma de CANON. I GRÀCIES AL CANON es consolida una nova textura:
La POLIFONIA.
La POLIFONIA.
• Cànon: Forma vocal polifònica que utilitza el recurs de la imitació. Consisteix en un encadenat d'imitacions entre diferents veus que coincideixen en la cadència final. Durant el renaixement fou habitual el cànon a quatre veus (soprano, contralt, tenor, baix) dins de formes més complexes, com misses o cançó profana.
• Cànon: Forma vocal polifònica que utilitza el recurs de la imitació. Consisteix en un encadenat d'imitacions entre diferents veus que coincideixen en la cadència final. Durant el renaixement fou habitual el cànon a quatre veus (soprano, contralt, tenor, baix) dins de formes més complexes, com misses o cançó profana.
El cànon es comença a utilitzar durant el Renaixement i la seva textura és polifònica. Però què és el Renaixement?
El cànon es comença a utilitzar durant el Renaixement i la seva textura és polifònica. Però què és el Renaixement?
Florència
Florència
El concepte de Renaixement fou emprat pel pintor VASARI el 1550 per referir-se a l’art dels segles XV i XVI a Itàlia. Tracta de designar un “renaixement” de l’home a partir d’una trobada deliberada amb l’Antiguitat. L’home es converteix en la mida de totes les coses. Tot s’orienta sobre sí mateix. En aquest aspecte coincideixen 2 conceptes: Renaixement i Humanisme (en llatí humanitas, humanitat). Amb el descobriment de l’home es dóna paral·lelament el descobriment de la natura i del món. És, doncs, el final de l’Edat Mitjana.
3 fets marquen aquest moment:
a) El descobriment d’Amèrica el 1492.
b) Auge de les ciències socials modernes, entre altres, amb Copèrnic, Galileu i Kepler.
c) Invenció de la impremta (Guttemberg) i de la impremta musical (Hahn). El primer editor musical fou Ottaviano Dei Petrucci.
La nova imatge de l’home, de sí mateix, porta a un nou tipus d’artista: EL GENI. Ha de conèixer totes les arts i es creu sentir una força creadora en l’ordre diví. Per aquesta raó viatjarà per tot el món. Però aquesta nova consciència de l’home també portarà a disturbis eclesiàstics, la Reforma i la Contra-reforma.
Per això, l'art del Renaixement adopta una nova dimensió.
Per això, l'art del Renaixement adopta una nova dimensió.
◦ En l’arquitectura,s’imposa una nova senzillesa de línia, de forma i de proporcions.
◦ En l’arquitectura,s’imposa una nova senzillesa de línia, de forma i de proporcions.
◦ En pintura, s’imposa la naturalitat i la perspectiva.
◦ En pintura, s’imposa la naturalitat i la perspectiva.
◦ En escultura, la imatge de l’home es reflexa en el bust.
◦ En escultura, la imatge de l’home es reflexa en el bust.
◦ En MÚSICA, de la sonoritat mixta (2 veus, cantus + discantus) a la SONORITAT PLENA :
◦ En MÚSICA, de la sonoritat mixta (2 veus, cantus + discantus) a la SONORITAT PLENA :
1. Formes a 4 veus: soprano, contralt, tenor, baix (va començar a incorporar-se la mezzosoprano, a 5 veus).
1. Formes a 4 veus: soprano, contralt, tenor, baix (va començar a incorporar-se la mezzosoprano, a 5 veus).
2. Ús del contrapunt (imitació i cànon).
2. Ús del contrapunt (imitació i cànon).
Música del Renaixement, Exultate Deo, de G.P. De Palestrina, fragment:
Durant el segle XVI la Reforma protestant iniciada per Martí Luter predicava una música religiosa polifònica amb la llengua del poble i no pas en llatí, mitjançant formes vocals anomenades CORALS, AMB IMITACIÓ I CÀNON. L'església catòlica, pel Concili de Trento (Contrarreforma) predicava una música religiosa basada en la monodia i un retorn al Cant Gregorià, en llatí. Dues corrents musicals van donar resposta a aquest problema:
L'escola romana:
Compositors que treballaven a les capelles papals del Vaticà i que van demostrar que la polifonia no era incompatible amb el missatge de Déu en llatí, fins i tot la imitació (que els catòlics negaven per el text no s'entenia. L'autor més important fou Giovanni Perluiggi da Palestrina.
L'escola veneciana: Compositors que treballaven sota el protectorat noble de Sant Marc de Venècia. La seva aportació fou la policoralitat i el principi concertant. Un holandès de prestigi, Adrian Willaert, en fou director musical a partir del 1527.Entre els primers italians que ocuparen llocs importants a Venècia hi ha Andrea Gabrieli i el seu nebot Giovanni Gabrieli, precursors de la tècnica del cori spezzatti i la policoralitat.
La tècnica del cori spezzati, consisteix en disposar cors oposats, establint diàlegs entre els mateixos. Fou important a Venècia, gràcies a la ordenació interior de la Basílica de Sant Marc, dins de la qual hi havia dos orgues envoltats per un cor cadascun. L’efecte d’aquest diàleg recorda l’estereofonia, i per aquesta raó s’anomena policoralitat. A més, també hi havia acompanyament instrumental. La direcció corria a càrrec del mestre de capella, al clavecí o a l’orgue, mitjançant senyals manuals.
Des de Willaert fins Giovanni Gabrieli, la policoralitat reforçà el gust venecià pel color i la riquesa sonora. És en aquest moment que s’utilitza per primera vegada la paraula concert. Gabrieli, a més, establia importants contrastos musicals ( P i R, solistes- acomp., forts-fluixos, etc... ). Neix l’stile concertato (el principi concertant), la separació entre solistes i acompanyants. Això obrirà l’etapa del Barroc.
Page updated
Report abuse