Una època en l'art comprèn un període històric en el qual, a partir d'un  pensament estètic determinat, les diferents disciplines artístiques  comparteixen unes determinades característiques. Partint de la caiguda  de l'Imperi Romà i del final del Món Antic, la música ha passat pels  següents corrents artístics:

Com  considerar en cada època la bellesa d'una obra d'art? Què determina en  cada moment què  és art i què no  és art? 

L'estètica  no és més que una part de la filosofia que ens respon aquests  interrogants. En realitat són aquelles línies del pensament que ens  expliquen el concepte de bellesa en l'art. Cada època històrica té la seva estètica i això marca els estils en l'art. Cada  canvi d'època artística ha estat provocat per una canvi en el pensament  estètic, moltes vegades acompanyat per canvis polítics, socials,  econòmics i religiosos.

L'estil, doncs, és el mirall on es reflecteix del pensament estètic en l'art. Durant l'Edat Mitjana, no existia sentit de la perspectiva ni de la profunditat, en canvi, sí en el Renaixement.

En  la música, l'estètica ens ha portat molts estils,  és a dir, l' ús de  recursos i formes d'acord amb l'estètica musical de cada època, alhora  que en determina els llocs i els autors més importants. Per exemple,  durant el Renaixement...: