Embedded Files
EL JAZZ I LA MÚSICA MODERNA
EL JAZZ I LA MÚSICA MODERNA
Considerada la música popular dels afroamericans, el jazz ha obert les portes de la música moderna del segle XX i no ha deixat de sorprendre fins l’actualitat.
John Coltrane (1926-1947)
CONCERT DE JAZZ 2019
L'ÈPOCA DEL JAZZ
L'ÈPOCA DEL JAZZ
El jazz és un moviment musical nascut al final del segle XIX, als estat dels sud dels Estat Units. Des d’un bon principi era concebut com a música de ball i després ha anat evolucionant en un ventall estilístic molt ampli:
ORÍGENS: Els orígens dels jazz es remunten a l’expressió musical dels esclaus que van ser enviats als Estats Units entre els segles XVII i XIX per a la collita del cotó i del sucre, entre altres coses. Aquesta expressió, una barreja del folklore americà i la tradició musical dels colons americans d’arrels europees es manifestava en:
a) Work song: cançons per a treballar,senzilles i molt rítmiques, amb l’objectiu de marcar el ritme de feina als camps de cotó.
b) Espirituals: cants religiosos de sentiment molt profund que sovint expressaven els sentiments dels esclaus i el desig d’escapar del captiveri al qual estaven sotmesos. Van sorgir de la particular manera amb què aquells esclaus interpretaven els himnes de l’església protestant. A partir de l’abolició definitiva de l’esclavitud als Estats Units, l’any 1863, aquesta expressió va evolucionar en diversos sentits: els espirituals van progressar en adaptacions polifòniques com el gospel, que podia interpretar-se a a capella o acompanyats d’instruments. Encara actualment el gospel és la música de l’església afroamericana.
c) Ragtime: peces per a piano que es tocava en bars i sales de ball, molt sincopades, en les quals el pianista interpretava melodia i acompanyament solament amb la seva mà dreta i esquerra mitjançant la tècnica del piano-stride. El ragtime és considerat el primer estil utilitzat per a música de cinema, ja que durant l’època del cinema mut (1900-1932) es contractaven pianistes per ambientar projeccions de cinema (sense so) i per tapar el molest soroll del projector.
d) Blues: Cançons folklòriques pròpies de la comunitat afroamericana. Ha influït a molts estils posteriors com el rock, el rythm & blues i també el jazz.
WORK SONG
ESPIRITUALS
GOSPEL (en versió més moderna)
RAGTIME
Scott Joplin (pioner de la tècnica del piano stride)
BLUES
Sonny Boy Williamson va introduir un unstrument molt atípic a la musica moderna: L'HARMÒNICA
ELS ESTILS DEL JAZZ
ELS ESTILS DEL JAZZ
La llibertat que caracteritza el jazz va facilitar que evolucionés en estils i tendències molt variades. Tot i que els classifiquem cronològicament i per ciutats, actualment tots els estils possibles del jazz conviuen perfectament. Hi ha grups tan variats com estils existeixen.
• Hot jazz: estil dominant del 1900-1930, originari de Nova Orleans o dixieland, interpretat per grups petits, també anomenats dixie-band, generalment formats per trompeta, clarinet, trombó, banjo, tuba i percussió. Sobre una melodia principal (trompeta) s’articulen 2 melodies més que les van adornant i amb certa dosi d’improvisació. A partir dels anys 20 va donar lloc a solistes de renom: Louis Armstrong (tr), Benny Goodman (cl),etc..
• Swing: Jazz ballable dominant des dels anys 30 i mitjans dels 40. Interpretat per big bands. Les interpretacions eren més elaborades i amb molts més arranjaments que el hot jazz, amb solos puntuals. Count Basie (p), Duke Ellington (p), Ella Fitzerald (v), etc..
• Be bop: Estil sorgit als mateixos anys 40 com a reacció dels músics afroamericans a la rutina de les bandes de swing, que no donaven joc a la improvisació. Grups petits (combos), tempos ràpids, fraseig irregular, improvisacions virtuoses i gens ballable, ja que perd la regularitatrítmica típica del swing de la dècada dels 30. Charlie Parker (sax), Dizzy Gillespie (tr), Miles Davis (tr)...
• Cool Jazz: A partir de la dècada dels 50 sorgeix un nou tipus de jazz més calmat, equilibrat i contingut que el bebop. Incorpora influències de la música culta europea i s’allunya de les arrels afroamericanes. A més, neix el jazz modal, una nova manera d’entendre l’harmonia del jazz, que va culminar amb disc Kind Of Blue (Blue Note, 1959), de Miles Davis. Poc a poc es van obrint a influències de l’exterior.John Coltrane (sax), Miles Davis (tr), Herbie Hancock (p), Bill Evans (p), Chick Corea (p), Joe Hen derson (s)...
• Fusion: a partir dels 60 i fins l’actualitat el jazz viu còmodament amb músiques populars d’altres indrets: Bossanova (Brasil), Latin-jazz (Cuba, Puerto Rico), Flamenco-jazz (Espanya). També s’incorporen llenguatges nord-americans, com el funk, el rythm & blues, rock, hip-hop,etc...Miles Davis (tr), Herbie Hancock (p), Chick Corea (p), John McLaughin (g), Pat Metheny (g), Michael Brecker (g)...
DIXIELAND
-NOVA ORLEANS-
HOT JAZZ
-CHICAGO-
SWING
-NEW YORK-
BE BOP
(Jazz als clubs)
COOL JAZZ
(Jazz als clubs)
COOL JAZZ
BOSSANOVA
LATIN JAZZ
FLAMENCO JAZZ
FUSSIOON
JAZZ FUNK
JAZZ ROCK
• TENDÈNCIES MÉS ACTUALS:
◦ REVISIONISME: Un conjunt de músics mostren més respecte al Jazz clàssic, de vella escola (Winton Marsalis)
◦ CONTEMPORANI: Les formacions de jazz porten fins a l’últim extrem la sofisticació compositiva sense perdre les arrels del llenguatge jazzístic. Abarca els primers contactes amb el Hip Hop de la mà de Miles Davis fins als intèrprets i compositors actuals més contractats als festivals (The Roy Hargrove Quintet, Joshua Redman Quartet, Joshua Redman Elastic Band, Marcus Miller, The Bad Plus). És una nova època de fusió.
REVISIONISME
JAZZ FUNK CONTEMPORANI
JAZZ FUNK CONTEMPORANI
ELECTRO JAZZ
LES FORMES DEL JAZZ
LES FORMES DEL JAZZ
Les estructures formals del jazz són ben simples i s’executen de manera cíclica:
L'estructura de blues de 12 compassos
L'estructura de blues de 12 compassos
Cicles de 12 compassos amb la mateixa estructura harmònica, basada en el Iº,IVº,Vº de l’escala (pentatònica). En el blues originari de finals del segle XIX es cantava un text de lamentació , però amb cert to irònic, amb instruments com la guitarra, l’harmònica i el piano. Els dos 12’s inicials són cantats i la resta improvisats, excepte els 12’s finals. Serà la base del rock & roll o boogie boogie dels anys 50. Tots els acords han de posar el xifrat 7 (C7, F7...), conseqúència del fet de tenir l'escala pentatònica com a base
blues 12 V2.mp4
Altres tendències com el Hot Jazz, Cool Jazz, etc... han utilitzat el blues com a base de les seves seves interpretacions més conegudes, alterant l’ordre harmònic però mantenint els 12 compassos originals.
L'estructura reexpositiva AABA
L'estructura reexpositiva AABA
L’estructura reexpositiva o rythm changes. Molt utilitzada en jazz vocal, consisteix en articular un tema-base de 16 compassos AABA’ i a partir dels mateixos improvisar.
BASE fragment audio it don't mean a thing.mp3
Formes binàries simples o monotemàtiques: AB, AABB o AA
Formes binàries simples o monotemàtiques: AB, AABB o AA
Típiques del pop-rock i del funk.
EL TEMA BASE I LA IMPROVISACIÓ: A part de la creativitat que implica saber improvisar, cal que cada instrumentista sàpiga el tema base (també conegut com a corus. De manera que si veiem i escoltem qualsevol grup de jazz (per exemple un quartet saxo+piano+contrabaix+bateria) acostuma a seguir l’ordre següent:
Cada estil té les seves preferències. La causa d’això és que fins pràcticament els anys 30 i a tocar dels 40, el jazz era concebut com a música de ball (per això van sorgir tantes orquestres). Les interpretacions no es prestaven gaire a la improvisació (molt curtes). És el jazz clàssic.
Cada estil té les seves preferències. La causa d’això és que fins pràcticament els anys 30 i a tocar dels 40, el jazz era concebut com a música de ball (per això van sorgir tantes orquestres). Les interpretacions no es prestaven gaire a la improvisació (molt curtes). És el jazz clàssic.
RECURSOS DEL JAZZ
RECURSOS DEL JAZZ
• Des del punt de vista del ritme:
• Des del punt de vista del ritme:
Introdueix el canvi d’accent de la pulsació del compàs binari/quaternari al 2n i 4t, gràcies a la introducció del swing i el walking. El podem identificar gràcies al plat alt de la bateria (ride) en swing i en el contrabaix (walking) amb sensació de "caminar".
Introdueix el canvi d’accent de la pulsació del compàs binari/quaternari al 2n i 4t, gràcies a la introducció del swing i el walking. El podem identificar gràcies al plat alt de la bateria (ride) en swing i en el contrabaix (walking) amb sensació de "caminar".
swing & walking.mp4
• Des del punt de vista de la melodia:
• Des del punt de vista de la melodia:
1) Introdueix la síncopa, el contratemps i l’anticipació per desenvolupar la melodia.
1) Introdueix la síncopa, el contratemps i l’anticipació per desenvolupar la melodia.
Són notes que no coincideixen amb la pulsació.
Són notes que no coincideixen amb la pulsació.
- Què és una síncopa? És un fals accent produït per una nota que es troba fora de pulsació que allarga la seva durada a un temps que tampoc coincideix amb pulsació. S'assenyala amb el signe >.
- Què és una anticipació? Fals accent produït per la prolongació d'una nota que es troba fora de pulsació i queda lligat a la primera nota del compàs següent, donant la sensació que s'anticipa la nota del següent. S'assenyala amb el signe +.
- Què és una nota a contratemps. Nota precedida de silenci. El silenci coincideix amb pulsació i la nota no. Solen estar a principi de frase. S'assenyala amb el signe *.
2) Introdueix un particular sistema d’escales basant-se en 3 notes, anomenades blue notes, gràcies al blues.
2) Introdueix un particular sistema d’escales basant-se en 3 notes, anomenades blue notes, gràcies al blues.
blue notes.mp4LA IMPROVISACIÓ. ASPECTE CLAU EN EL JAZZ.
LA IMPROVISACIÓ. ASPECTE CLAU EN EL JAZZ.
El JAZZ introdueix la improvisació com a element cabdal de les interpretacions. Què és això d’improvisar??
Com la paraula indica, improvisar vol dir anar creant motius, frases i elements melòdics sobre una estructura harmònica determinada. En jazz es parteix dels acords del TEMA BASE i es van desenvolupant frases noves espontàniament sobre els acords de l'acompanyament. L'element clau és el domini de les ESCALES i de L'HARMONIA. Són els "SOLOS" del JAZZ.
Hi ha moltes tècniques i molt variades per improvisar. El mateix video que hem utilitzat per explicar l'ordre d'interpretar un tema de jazz hi ha SOLOS de gran habilitat d'improvisació. Per això als músics de jazz se'ls coneix també com a grans improvisadors. És el que fa diferent el jazz d'altres llenguatges musicals.
• Des del punt de vista de l'harmonia:
• Des del punt de vista de l'harmonia:
◦ Introdueix un particular sistema de notació dels acords mitjançant lletres i xifrats.
◦ Introdueix un particular sistema de notació dels acords mitjançant lletres i xifrats.
A moltes partitures de jazz i música moderna s'utilitza un particular sistema de lletres i xifrats per posar acords.
A moltes partitures de jazz i música moderna s'utilitza un particular sistema de lletres i xifrats per posar acords.
La lletra ens diu la nota sobre la qual es forma l'acord:
La lletra ens diu la nota sobre la qual es forma l'acord:
La lletra ens diu la nota sobre la qual es forma l'acord:
La lletra ens diu la nota sobre la qual es forma l'acord:
En algunes edicions escrites de partitures de jazz, com el Real Book, la nomenclatura dels acords es canvien per alguns guinets i triangles per designar els acords m i el M7, respectivament.
Des del punt de vista de la textura:
Des del punt de vista de la textura:
Des del punt de vista de la textura, regna la monodia acompanyada, donant tanta importància als solistes com als acompanyants. Des del punt de vista de la instrumentació: vocalistes i instrumentistes solistes i acompanyants comparteixen protagonisme.
Des del punt de vista de la textura, regna la monodia acompanyada, donant tanta importància als solistes com als acompanyants. Des del punt de vista de la instrumentació: vocalistes i instrumentistes solistes i acompanyants comparteixen protagonisme.
CONJUNTS INSTRUMENTALS DE JAZZ
CONJUNTS INSTRUMENTALS DE JAZZ
El jazz és un estil nascut dels afro-americans de principi del segle XX, especialment a Nova Orleans (EUA), malgrat que molts dels seus instruments procedeixen de les orquestres simfòniques europees. Això té origen en els mercats il·legals que es formaven als suburbis de Nova Orleans, on s’hi venien vells instruments que els europeus que venien als EUA no volien i els posaven a la venda en aquests mercats.
El jazz és un estil nascut dels afro-americans de principi del segle XX, especialment a Nova Orleans (EUA), malgrat que molts dels seus instruments procedeixen de les orquestres simfòniques europees. Això té origen en els mercats il·legals que es formaven als suburbis de Nova Orleans, on s’hi venien vells instruments que els europeus que venien als EUA no volien i els posaven a la venda en aquests mercats.
Per aquesta raó, no és estrany que els primers grups de jazz (anomenats Dixie Band), estiguin formats per clarinets, saxòfons, trompetes i trombons, una bateria que en prou feines tenia un plat i un bombo i la funció de baix encara la feia una trompa o tuba. També cantaven.
Per aquesta raó, no és estrany que els primers grups de jazz (anomenats Dixie Band), estiguin formats per clarinets, saxòfons, trompetes i trombons, una bateria que en prou feines tenia un plat i un bombo i la funció de baix encara la feia una trompa o tuba. També cantaven.
A partir dels anys 20 a Chicago i dels anys 30 a Nova York, es van consolidar les big band, que son verdaderes orquestres de jazz, amb vent-fusta, vent-metall, bateria i contrabaix, amb veus, si cal. Tenen un director que exerceix com a tal des del piano, fent també l’acompanyament dels acords.
A partir dels anys 20 a Chicago i dels anys 30 a Nova York, es van consolidar les big band, que son verdaderes orquestres de jazz, amb vent-fusta, vent-metall, bateria i contrabaix, amb veus, si cal. Tenen un director que exerceix com a tal des del piano, fent també l’acompanyament dels acords.
A partir dels anys 40, el jazz passa de les grans sales de ball de Chicago i NY a petits clubs de tot el món, també a Europa començant per França. Això obligà a reduir el nombre d’instrumentistes de les grans orquestres per convertir-se en combos, petites formacions com duets, trios, quartets i quintets, els quals:
A partir dels anys 40, el jazz passa de les grans sales de ball de Chicago i NY a petits clubs de tot el món, també a Europa començant per França. Això obligà a reduir el nombre d’instrumentistes de les grans orquestres per convertir-se en combos, petites formacions com duets, trios, quartets i quintets, els quals:
B. Secció rítmica: Bateria (swing) i contrabaix (línia de baix anomenada walking).
B. Secció rítmica: Bateria (swing) i contrabaix (línia de baix anomenada walking).
C. Secció d’acompanyament: Piano (també pot haver guitarra elèctrica o acústica o també el vibràfon)
C. Secció d’acompanyament: Piano (també pot haver guitarra elèctrica o acústica o també el vibràfon)
D. Secció solista: Trompeta, saxòfon o veu.
D. Secció solista: Trompeta, saxòfon o veu.
Page updated
Report abuse