L'obra

Els gèneres dramàtics majors

Tragèdia

Text teatral caracteritzat pel dramatisme que viu l'heroi. Tracta temes elevats i els personatges són d'alta posició, de la categoria d'herois, reis i semideus. Pateixen una crisi inevitable que els fa passar de la felicitat a la desgràcia. La justícia i el destí els du inexorablement a un final catastròfic. Tota la càrrega emocional es transmet al públic per tal que empatitzi amb el sofriment dels personatges.

Comèdia

Aquest gènere exagera i satiritza els errors de les persones i els esdeveniments quotidians, representant el costat festiu i alegre de la realitat, i aportant sempre un desenllaç feliç.

Drama

És la peça teatral argumentada entre la tragèdia i la comèdia, i que pretén ser un reflex de la vida, amb conflictes i situacions propers als espectadors.

Els gèneres dramàtics menors:

Acte sacramental

Text teatral de tema religiós i personatges al·legòrics de contingut eucarístic. El Món, la Fe, l'Home, la Caritat, l'Amor... s'erigien en protagonistes d'unes històries que feien sentir culpables als qui s'oblidaven de complir els manaments.

Entremès

Peça teatral còmica d'un sol acte amb personatges populars que pretenen divertir l'espectador. Sorgeix en el segle XVI i aleshores es representaven en els descansos d'una comèdia major.

Sainet

Peça festiva de curta durada de caràcter i argument popular, en la qual es ridiculitzen els vicis i convencions socials. Derivat de l'entremès, es solia representar després d'una obra sèria.

Farsa

Peça còmica de tema lleuger destinada a fer riure al públic. La seva base és un argument amb nombrosos embolics i situacions absurdes i inversemblants.

Monòleg

Peça dramàtica interpretada per un sol actor. En escena hi poden aparèixer altres personatges, dels quals no s'espera cap resposta. Estan completament al marge del personatge que té el monòleg. No s'ha de confondre amb el soliloqui, que és una reflexió en veu alta, un diàleg que manté el personatge amb sí mateix.

Vodevil

Gènere teatral d'origen francès caracteritzat per la seva alegria i frivolitat. Conté fragments musicals i es mou al voltant d'equívocs amorosos, seguint un absurd fil argumental.

Els gèneres dramàtics musicals

Òpera

Drama cantat i acompanyat d'orquestra, presentat en forma d'espectacle amb decorats, vestuari, actors-cantants, ballarins, etc. Neix a Itàlia durant el segle XVI amb el propòsit de revitalitzar la tragèdia clàssica mitjançant la música.

Sarsuela

Gènere musical espanyol en què alternativament es declama i es canta. Aparegué el segle XVII pel gust de la cort d'incloure música a les peces teatrals representades a La Zarzuela. Algunes pertanyen a l'anomenat género chico, dit així per la necessitat de crear obres de curta durada.

Opereta

Espècie d'òpera lleugera de tema còmic en el qual predomina la sàtira, i que pot tenir una durada habitual o ser escurçada en un sol acte.

Revista

Espectacle teatral de caràcter frívol en el qual s'hi intercalen peces musicals i escenes dialogades, anomenades sketches, plagades de situacions còmiques i amb al·lusions a fets i personatges del moment.

Musical

Gènere teatral derivat de l'opereta i consagrat als EUA, que consisteix en una barreja de diàleg parlat i cantat farcit de balls amb una trama sentimental de tò lleuger, tot i que no necessàriament còmic.