teatre: m. Literatura destinada a ser representada. Conjunt d'obres dramàtiques d'un autor.
El teatre neix del culte i dels mites, però tot d'una es veu influenciat per la societat que el contempla, talment un mirall del què es viu a la realitat. Els primers autors teatrals provenen de la Grècia clàssica, per tant no resulta desencaminat afirmar que tots els tipus de representacions que es coneixen al llarg dels segles i que han perdurat parteixen de les tragèdies i de les comèdies d'aquests grans autors grecs. Amb el pas dels segles han anat sorgint diferents formes literàries per explicar històries, classificades en els següents gèneres teatrals.
Els gèneres dramàtics majors
Tragèdia
Text teatral caracteritzat pel dramatisme que viu l'heroi. Tracta temes elevats i els personatges són d'alta posició, de la categoria d'herois, reis i semideus. Pateixen una crisi inevitable que els fa passar de la felicitat a la desgràcia. La justícia i el destí els du inexorablement a un final catastròfic. Tota la càrrega emocional es transmet al públic per tal que empatitzi amb el sofriment dels personatges.
Comèdia
Aquest gènere exagera i satiritza els errors de les persones i els esdeveniments quotidians, representant el costat festiu i alegre de la realitat, i aportant sempre un desenllaç feliç.
Drama
És la peça teatral argumentada entre la tragèdia i la comèdia, i que pretén ser un reflex de la vida, amb conflictes i situacions propers als espectadors.
Els gèneres dramàtics menors:
Acte sacramental
Text teatral de tema religiós i personatges al·legòrics de contingut eucarístic. El Món, la Fe, l'Home, la Caritat, l'Amor... s'erigien en protagonistes d'unes històries que feien sentir culpables als qui s'oblidaven de complir els manaments.
Entremès
Peça teatral còmica d'un sol acte amb personatges populars que pretenen divertir l'espectador. Sorgeix en el segle XVI i aleshores es representaven en els descansos d'una comèdia major.
Sainet
Peça festiva de curta durada de caràcter i argument popular, en la qual es ridiculitzen els vicis i convencions socials. Derivat de l'entremès, es solia representar després d'una obra sèria.
Farsa
Peça còmica de tema lleuger destinada a fer riure al públic. La seva base és un argument amb nombrosos embolics i situacions absurdes i inversemblants.
Monòleg
Peça dramàtica interpretada per un sol actor. En escena hi poden aparèixer altres personatges, dels quals no s'espera cap resposta. Estan completament al marge del personatge que té el monòleg. No s'ha de confondre amb el soliloqui, que és una reflexió en veu alta, un diàleg que manté el personatge amb sí mateix.
Vodevil
Gènere teatral d'origen francès caracteritzat per la seva alegria i frivolitat. Conté fragments musicals i es mou al voltant d'equívocs amorosos, seguint un absurd fil argumental.
Els gèneres dramàtics musicals
Òpera
Drama cantat i acompanyat d'orquestra, presentat en forma d'espectacle amb decorats, vestuari, actors-cantants, ballarins, etc. Neix a Itàlia durant el segle XVI amb el propòsit de revitalitzar la tragèdia clàssica mitjançant la música.
Sarsuela
Gènere musical espanyol en què alternativament es declama i es canta. Aparegué el segle XVII pel gust de la cort d'incloure música a les peces teatrals representades a La Zarzuela. Algunes pertanyen a l'anomenat género chico, dit així per la necessitat de crear obres de curta durada.
Opereta
Espècie d'òpera lleugera de tema còmic en el qual predomina la sàtira, i que pot tenir una durada habitual o ser escurçada en un sol acte.
Revista
Espectacle teatral de caràcter frívol en el qual s'hi intercalen peces musicals i escenes dialogades, anomenades sketches, plagades de situacions còmiques i amb al·lusions a fets i personatges del moment.
Musical
Gènere teatral derivat de l'opereta i consagrat als EUA, que consisteix en una barreja de diàleg parlat i cantat farcit de balls amb una trama sentimental de tò lleuger, tot i que no necessàriament còmic.