Embedded Files
Si consultam el Diccionari de Teatre de Patrice Pavis, fruit de 20 anys d'investigació i reflexió d'aquest gran pedagog, ens diu que la dramatització és un procés que consisteix en dotar d'estructura dramàtica a una cosa que en principi no la té, per exemple una idea, un conte, un poema, una situació... És a dir, dotar-la d’acció. En aquest procés es pensa i es decideix qui ha d'assumir els papers, quin conflicte s'ha de tractar, i on i quan s'ha de produïr l'acció. Es tracta bàsicament de donar forma i condicions dramàtiques a la proposta. Curiosament, si partim de l'arrel etimològica drao que significa fer, imposar l'acció per a sobre de la narració també arribam al mateix concepte.
Dins el sistema educatiu la dramatització és l'activitat pràctica i lúdica que utilitza el teatre com a eina al servei de l'expressió creadora de l'individu i que propicia el desenvolupament integral de la seva personalitat, però sense cercar una projecció exterior. És per això que la dramatització és un instrument pedagògic que fomenta i potencia en els seus participants uns valors i unes habilitats socials fonamentals, a més de ser per a ells un mitjà d'expressió oral i escrita.
Per tant, podem assegurar que fer teatre
Desenvolupa habilitats lingüístiques.
Fomenta l'expressió creativa.
Millora les competències socials i la confiança en un mateix.
Aporta els recursos necessaris per poder adaptar-se a diferents situacions i contextos.
Activa la imaginació com a eix indispensable de la formació del jove.
Fomenta l'anàlisi crític per saber posicionar-se en certes situacions.
Ajuda a expressar lliurament pensaments de forma clara i creativa.
Promou l'aprenentatge de valors morals i ètics.
Incrementa la motivació.
Tot això, per tal d'aconseguir un adequat comportament social, dins i fora de l'aula, i un estat emocional equilibrat de l'individu.
EL TURISTA
El decorat imaginari és el d'una gran ciutat, i els vianants han de passejar per una avinguda o carrer. Tots els integrants del grup han d’adoptar personatges que es puguin trobar a una zona urbana: policia, femater, jubilat, nin, graffiter, senyor/a que va a fer la compra, raper, venedor de cupons, cantant de carrer, etc. El professor ha de fer d'un turista que s’ha perdut i no sap com arribar a la Plaça Major. Tots els participants del grup hauran d’anar apareixent per aquest carrer i ajudar al turista a orientar-se, però amb la dificultat de que no estaran d’acord amb les indicacions que haurà donat el personatge que hagi parlat abans.
Durada: 20’
Participants: Tots
Treballam: Creació personatge, improvisació col·lectiva
SENSE CADIRA
Tots els participants s'hauran d'asseure a una cadira repartits per la sala esperant les indicacions del professor. Quan tothom sigui a lloc donarà l'ordre d'aixecar-se perquè tots caminin per l'espai. Durant aquesta estona el professor retirarà dues cadires i en un moment donat a l’ordre “sense cadira, actúa!”, tots intentaran trobar una cadira per asseure. Els dos alumnes que quedin drets hauran de començar una improvisació sense cap acord previ entre ells, ni temps de preparació. Quan l’educador consideri que s’ha arribat al desenllaç, donarà l’ordre d’aixecar-se de les cadires i continuar passejant, fins que, en tornar a donar l’ordre d’asseure’s, es farà una nova improvisació amb els dos alumnes que hauran quedat drets. I així fins que es consideri oportú.
Si us sentiu preparats es poden retirar més cadires perquè la improvisació es realitzi amb un nombre superior d’alumnes, tenint present que s'ha de saber escoltar per fer créixer la història.
Durada: 20’
Participants: Tots amb cadires
Treballam: Impovització i escolta activa
ESPERANT EL BUS
L’únic decorat que es necessitarà és un banc, o cadires. Sis personatges estaran esperant: A es sentirà atret per B; B tendrà mal de queixal; C pensarà que coneix D no sap d’on; D escoltarà música del mòbil amb cascos i passarà de tot; E considerarà que F fa pudor i no suportarà estar al seu costat; F desconfiarà de tothom. L’autobús no arriba i l’espera es farà tensa. Els encarregats de dur a terme aquesta improvisació hauran de crear relacions i conflictes a partir de les indicacions marcades.
Durada: 15’
Participants: Sis participants amb un banc o cadires Treballam: Respectar consignes improvisació i escolta activa
L’ABECEDARI
Tot el grup s’asseurà a terra formant una rotllana. Un per un cada participant haurà de mantenir un diàleg, amb la particularitat que la frase del primer que parli haurà de començar amb una paraula iniciada per la lletra A, el segon per la B, el tercer per la C, i així successivament. L’educador estarà col·locat al centre del cercle, voltarà sobre símateix amb els ulls clucs i el braç estirat, i en aturar-se començarà a parlar l’alumne que hagi estat assenyalat. El segon serà el de la seva dreta, i així fins a completar el cercle les vegades que es vulgui. Aquest primer diàleg serà de tema lliure, però després, es poden plantejar altres temes: Què us agrada fer els caps de setmana? Què és el que més us molesta? Quina estació de l’any preferiu?
Durada: 20’
Participants: Tots
Treballam: Agilitat mental i oratòria
SALA D'ESPERA
Hi haurà sis personatges a una sala d'espera. Cada un dels participants que interpreteran un personatge hauran d’adoptar un estat d’ànim: timidesa, ràbia, indiferència, tristor, felicitat, inseguretat, nerviosisme, etc. i assumir-lo durant tota la improvisació. Però durant l’exercici i a una indicació del professor, tots els participants hauran de fer un canvi radical a l'estat d’ànim que tenien i assumir emocionalment l’actitud oposada a la que estaven interpretant. Durant la improvisació es podrà donar la indicació de canvi en diferents ocasions. L’exercici acabarà amb la veu del professor que anuncia que cap d'ells podrà ser rebut, i que hauran de tornar un altre dia. Reaccionaran i sortiran.
Durada: 15’
Participants: Sis participants amb cadires
Treballam: Improvisació, conflicte i estat d’ànim
CREATIU, ACTOR i GUIONISTA
Els participants formaran tres grups: els creatius, els actors i els guionistes. Els creatius hauran de pensar un argument amb el mateix nombre de personatges que hi hagi al grup dels actors, amb un plantejament, nus i desenllaç que es pugui representar a un sol espai i en un temps màxim de set minuts. Una vegada elaborat, el grup dels actors de forma improvisada l’haurà de representar mentre que el grup de guionistes observarà atentament la improvisació per posteriorment poder elaborar un breu guió escrit amb els diàlegs de cada personatge i les acotacions pertinents. Una vegada acabat els creatius feran la lectura a classe. L’exercici continuarà rotant les tasques de cada grup.
És important que en acabar l'exercici cada alumne/a expliqui a quin grup s’ha sentit més còmode i eficient, i prenent consciència de l’engranatge professional del teatre.
Durada: Tres sessions de 15’
Participants: Tres grups de feina amb paper i llapis Treballam: Creació, interpretació i guió
No és cert que un home capaç de percebre les qualitats d’una obra dramàtica, en tingui prou llegint-la. Necessita l’acció, veure-la en moviment, sentir-la dir a uns altres.
No és cert que un home capaç de percebre les qualitats d’una obra dramàtica, en tingui prou llegint-la. Necessita l’acció, veure-la en moviment, sentir-la dir a uns altres.
Miguel de Unamuno, escriptor
S'ha experimentat amb la dramatització. Ara toca fer una reflexió sobre el què han significat aquests exercicis i el resultats obtinguts per la dinàmica treballada.
REFLEXIÓ AVALUATIVA
Cada alumne ha d'expressar en una sola frase el què ha significat per a ell/a l'experiència viscuda.
QÜESTIONARI
Hi ha hagut problemes per a realitzar els exercicis?
Quin exercici ha agradat més? Per què?
Ha resultat complicat crear històries? Per què?
Aquesta era la darrera proposta. Seguireu fent teatre?
Page updated
Report abuse