Tots els éssers vius es relacionen de ben menuts a través del joc. Jugant coneixen un món que sembla no tenir límits, i l'infant adquireix sense adonar-se'n tots els coneixements que necessitarà en un futur. El reconegut pedagog Jean Piaget ja destaca en les seves reflexions sobre la psicologia evolutiva de l'infant que el joc és la primera passa que feim per aconseguir confiança en nosaltres mateixos i per comunicar-nos millor. El joc creatiu és, per tant, la millor eina de creixement personal perquè deixa espai a la fantasia desenvolupant la imaginació, alliberant-nos emocionalment i creant vincles per establir relacions sanes i enriquidores.
Quan jugam, actuam. El món anglosaxó empra la mateixa paraula, PLAY, per referir-se a JOC i a ACTUAR. Joc i Teatre van de la mà per viure fàcilment sensacions, emocions i sentiments de tota mena, però sense la càrrega emocional que suposaria viure’ls a la realitat. A mida que creixem aquest Art ens permet entrar d’una forma conscient i pactada tàcitament en unes altres realitats que incorporen a la nostra quotidianitat vivències que gairebé només podiem intuir.
A través dels exercicis següents experimentarem l'eficàcia del joc creatiu.
ENDEVINA PARAULES
S'han de crear tres grups de feina col.locats a la major distància possible els uns dels altres. El professor es col·locarà al centre de l’aula amb una llista de vint paraules. Per començar el joc un integrant de cada grup s'acostarà a l’educador, qui els comunicarà als tres en veu baixa la primera paraula de la llista. Ràpidament els tres s'han de dirigir cada qual al seu grup i ilustrar amb mímica la paraula. Qui l'endevini, ha de córrer cap al professor per rebre la segona paraula a cau d'orella, tornar al seu grup i representarla amb mímica, i així successivament. L'exercici acabarà en acabar-se la llista. Aquest joc ajuda a activar el cos i millorar la confiança.
Durada: 15’
Participants: tres grups
Treballam: Dinamitzar i activar el cos
LA CADIRA
Aquest és l’exemple clar de com un joc popular competitiu i eliminatori es pot convertir en un joc cooperatiu i d’inclusió.
El tradicional joc de la cadira té una música de fons i la premisa que quan deixa de sonar els participants han de cercar una cadira per asseure-hi ràpidament. Sempre hi ha una cadira menys que el nombre de participants. En aquesta variant del joc però, cada vegada que s'aturi la música el que quedi sense cadira lliurement elegirà sobre quin company asseure's, i aquest company l'abraçarà per la cintura i ja no es podran separar durant tot el joc. En tornar a sonar la música han de moure's abraçats i cercar una nova cadira per asseure-hi plegats. El joc segueix eliminant cadires a cada aturada de música però no persones, és a dir, que qui no trobi on seure ha de cercar damunt qui fer-ho.
Al final del joc tot el grup s’haurà convertit en una espècie de cuc on tots de forma encadenada s’abracen a la cintura de l'altre.
Durada: 10’
Participants: Tots
Treballam: Cooperació, reacció i ritme
EL CAMBRER
Tots els participants s'han d'asseure al terra formant un cercle, i es decideix qui farà de cambrer. En començar el joc, tots han de fer una comanda en veu alta i el cambrer haurà de memoritzar la de cada integrant. Quan creu que ja ho sap, s’ha d'allunyar del grup per anotar a un paperet cada producte i posteriorment tornar a la taula per servir- lo a cada client.
Aquest és un bon exercici per treballar la retentiva. S'ha d'anar canviant de cambrer, a fi de que tots puguin exercitar la memòria.
Durada: 15’
Participants: tots
Treballam: Retentiva i memòria
FINS A 10
Tots els participants s'han de posar en cercle i en silenci. Qualsevol del grup pot començar sense cap tipus d’indicació dient el número 1 en veu alta; de forma lliure, qualsevol de la resta del grup pot continuar amb el número 2. El següent, amb el 3, i així fins arribar al 10. La dificultat del joc radica en el fet de que cap dels números pot ser dit al mateix temps per més d’una persona. Si dos o més membres del grup coincideixen, s’haurà de tornar a començar des del principi. S’acaba el joc quan s’aconsegueix arribar al número 10 sense que es digui de manera simultània cap número. Evidentment, el ritme no s'ha de perdre: l'objectiu de l'exercici no és enlentir-lo per arribar a 10, sino la connexió entre els integrants per aconseguir-ho.
Resulta un bon exercici per treballar la concentració i l’escolta dins el grup.
Durada: 5’
Participants: tots
Treballam: Concentració
QUIN EMBOLIC
Tots els integrants del grup s'han d’agafar de les mans formant una taringa i començar a embullar-la passant entre les cames i els braços dels companys sense amollar les mans en cap moment. Quan no es pugui embullar més, s’ha de fer el camí contrari per quedar agafats com al principi. També es pot fer que sigui el participant del començament de la teringa qui ens dugui a passar per davall braços i cames embullant la troca. La feina de desfer el que s’ha fet és de tots, i sense amollar les mans.
Aquest exercici potencia la confiança i cooperació entre els participants.
Durada: 10’
Participants: tots
Treballam: Cooperació
Peter Brook, director d’escena
S'ha experimentat amb el joc. Ara toca fer una reflexió sobre el què han significat aquests exercicis i el resultats obtinguts per la dinàmica treballada.
REFLEXIÓ AVALUATIVA
Cada alumne ha d'expressar en una sola frase el què ha significat per a ell/a l'experiència viscuda.
QÜESTIONARI
Hi ha hagut problemes per a realitzar els exercicis?
Quin exercici ha agradat més? Per què?
Jugar demana d’unes normes. Creis que les respectau?
Creau un exercici amb l'objectiu de que tot el grup jugui.