L’expressió és la facultat que tenim els humans de manifestar el pensament i l’estat psíquic. Etimològicament deriva del llatí exprimere, que significa fer sortir pressionant, és a dir, que implica un moviment des de l'interior cap a l'exterior, una pressió cap a fora.
En el món educatiu i artístic s'utilitza amb molta freqüència, ja que es considera que quan algú s'expressa ho fa manifestant el seu jo interior i alliberant-lo de pautes i normes establertes.
El cos és una eina fonamental per a la comunicació. Cada gest, cada actitud corporal, duen intrínsecament un missatge que, almanco en teoria, s’hauria de correspondre amb les paraules que els acompanyen. És evident que en l'àmbit teatral aquesta coherència ha d’existir perquè el missatge total arribi al públic, així que qui ha de saber dominar aquesta expressió a la perfecció és l’actor.
FILA D’IMITACIÓ
En aquest exercici s’han de fer files de set persones aproximadament. La primera de cada fila ha de caminar per l’espai de forma natural. La segona ha d’intentar imitar el caminar de la primera, la tercera ha d’exagerar una mica el caminar de la segona, i així successivament fins arribar a la darrera, que serà la caricatura més expressiva de l’original. Ara qui ha fet de primer de la fila passa a la coa i començarà una nova tanda d’imitacions amb el següent, i així fins que tots els participants hagin estat imitats en les seves peculiaritats al caminar.
Durada: 15’
Participants: Tots en grups de set Treballam: Observació
TOTS SOM OBJECTES
S'ha de dividir el grup en dues parts. El primer grup fa l’exercici i el segon l’observa. Tots els participants s’enumeren i el professor diu en veu alta un possible espai (la cuina). Ara el primer es col·loca a l’espai escènic fent d’una peça del decorat (la gelera) i per ordre aniran entrant i moblant aquesta cuina d’elements originals. El darrer de la llista ha de ser la persona que entra a la cuina i utilitza/manipula tots els elements. Quan han acabat és el torn del segon grup que a l’ordre del professor (espai: una oficina) aniran entrant i representant els objectes més adients. Es pot anar repetint l’exercici creant nous espais (un cotxe, una església, un vaixell, un castell abandonat, etc.) Els objectes no poden parlar però si emetre sons, per tant és important que durant la manipulació els objectes tinguin efectes sonors creats pels actors que els representen.
Durada: 15’
Participants: Fer dos grups classe Treballam: creació i expressió corporal
LA MÀQUINA
Tot el grup s'ha d'enumerar. L’1 s'ha de col·locar al lloc on s’ha de construir la màquina humana i, seguint el ritme de la música, iniciar una acció mecànica acompassada. Ha d'entrar el 2 i col·locar-se amb l’1 (davant, darrere, devora,...) acoblant el seu moviment a l’engranatge del company, i així aniran apareixent el 3, el 4,... i tot el grup, fins a completar la maquinària. A l’ordre del professor s’anirà desfent començant per l’1 perquè tots puguin veure el funcionament del conjunt.
Els moviments han de ser nets: braç que puja i baixa, o doblegar cintura, o moure el cap, etc. S’aconsella emprar una música amb un ritme molt reiteratiu.
Durada: 15’
Participants: Tots
Treballam: Ritme i expressió corporal
LA MEVA OMBRA
Tots els participants s’han d'agrupar en parelles on un serà el personatge i l’altre la seva ombra. El primer realitzarà de forma lliure desplaçaments i moviments naturals i l’altre, a poca distancia, intentarà reproduir-los quasi al mateix temps. S’ha d’aconseguir mimetitzar les accions i després es poden canviar els papers. La dificultat és per a qui fa d’ombra; per tant, el primer ha de moure’s de manera senzilla i a una velocitat no massa accelerada, encara que s'ha d’anar jugant amb els canvis de ritme, les pauses, la simultaneïtat, etc.
Durada: 10’
Participants: Tots en parelles
Treballam: Observació, ritme i coordinació
REUNIÓ D’AMICS
S'ha de treballar una improvisació en grups de sis participants. L’escena es situa en una casa particular. Un grup d’amics parlen de com han passat les vacances d’estiu, compartint i comentant les seves experiències personals, però amb la dificultat de que hauran de tenir present algunes consignes i sentiments que hauran de saber expressar.
A un, recordar-ho li produeix pena.
Un altre té un atac de rialles en relatar l’anècdota.
Un tercer es sent gelós del personatge 4. Aquest braveja de la seva volta al món.
Qui fa 5 no ha anat enlloc i no sap perquè ha vingut a la reunió.
El/la 6 s’ha enamorat durant les vacances d’un/a australià/na i ara l’enyora.
Aquestes consignes s’han de donar als alumnes de forma secreta. Així en acabar la improvisació es pot fer una posada en comú i saber què expressava cada participant. Si la resposta és positiva haurà sabut expressar la consigna marcada.
Durada: 6’ cada improvisació
Participants: Grups de sis
Treballam: L’expressió de sentiments
William Shakespeare, autor teatral
S'ha experimentat amb l'expressió. Ara toca fer una reflexió sobre el què han significat aquests exercicis i el resultats obtinguts per la dinàmica treballada.
REFLEXIÓ AVALUATIVA
Cada alumne ha d'expressar en una sola frase el què ha significat per a ell/a l'experiència viscuda.
QÜESTIONARI
Hi ha hagut problemes per a realitzar els exercicis?
S'han expressat prou bé les emocions i sentiments en els exercicis? Per què?
Quina part del cos creis que és més expressiva?
Podrieu crear un exercici d'expressió col.lectiu?