Embedded Files
teatre m. Paraula que ve del grec “theatrón” i que significa lloc des d'on es mira. Edifici destinat a la representació d'obres.
No sempre és necessari un edifici per dur-hi a terme representacions teatrals, però quan es planteja una obra arquitectònica amb aquesta finalitat significa dotar-lo d'unes característiques que dignifiquin el resultat i organitzin tota l'estructura de l'engranatge teatral en un mateix espai laboral.
A l'hora de delimitar els diferents espais es parteix de diferenciar els destinats al públic assistent, on es tenen en compta les seves necessitats i la ubicació més idònia per veure els espectacles, i els destinats als professionals de les arts escèniques, perquè puguin dur a terme la seva tasca de la manera més eficient i acurada.
Quins són els espais destinats al públic assistent?
El primer que un es troba en arribar és la façana del Teatre, que consta de dos pisos amb vuit columnes i amb un frontispici que sobrepassa el conjunt de l'edifici, adornat amb un baix relleu de gran bellesa que representa les Muses de les Arts , obra de l'artista Ricard Ankerman.
Vols conèixer qui són les Muses de les Arts?
Fes click a la icona
Clio
És la Musa de la Història, la que evocava i feia present les glòries i esplendors dels temps passats. El seus símbols són un pergamí enrotllat en una mà i una ploma en l'altra.
Euterpe
És la Musa del Cant Líric, i el seu nom vol dir la que alegra. Segons la Mitologia, ella i Dionís foren els inventors del ditirambe, una doble flauta que du a la mà, com a símbol que la representa a més d'una corona de flors al cap.
Talia
És la Musa de la Comèdia i de la Poesia Còmica. Representa la prosperitat, i es la que proporciona vida i alegria. Du la màscara còmica i sosté amb la mà una vara.
Melpòmene
És la Musa de la Tragèdia. La seva figura va associada a la comitiva de Dionís i al seu culte, i evidentment, du la màscara tràgica, calça coturns i sosté un punyal.
Tersícore
És la Musa de la Dansa i del Cant Coral, encara que el seu nom significa la que balla. No es separa mai de la seva lira o d'una flauta. També du una corona de llorer al cap.
Èrato
És la Musa de la Poesia Eròtica i Amorosa. Significa la que estima o l'amable, i du una corona de llorer al cap i una cítara a la mà.
Polímnia
És la Musa del Cant Sagrat i de la Poesia Sacra. Se la identifica per la seva túnica ampla amb actitud meditativa i semblant seriós. En ocasions se la representa amb un dit sobre la boca que simbolitza el silenci i la discreció. El seu nom vol dir la dels molts himnes.
Urània
És la Musa de l'Astronomia i de la Poesia Didascàlica, els versos creats expressament amb una finalitat didàctica.
El seu nom significa celeste i es refereix a la volta del cel. En les mans subjecta una esfera i un compàs. Va vestida amb una túnica coberta d'estels i amb una corona feta d'aquests cossos celestes.
Cal·líope
És la Musa de l'Eloqüència, de la Bellesa i de la Poesia Èpica. El seu nom vol dir la de la de la veu bella. Du un poema a la mà esquerra i una ploma a la mà dreta, i al cap una corona daurada, que denota la seva preeminència damunt les altres Muses.
En travessar els arcs de la façana s'entra al que vendria a ser l'atri, separat del carrer per unes portes de vidre. A mà esquerra hi trobam el punt d'informació i la taquilla, on poder assabentar-se de la programació i consultar o adquirir les diferents localitats dels espectacles en persona i de manera física. Evidentment també es pot obtenir aquesta informació i les localitats de manera digital.
Pujant les escales s'arriba al vestíbul o hall, on el públic assistent és informat d'on es troben les seves localitats abans de la funció i on després, en haver acabat, es fa la tertúlia i apareixen les crítiques i el boca a boca, mantenint encara viu l'espectacle una estona més.
Quan el cap de sala dona el seu permís per entrar es puja una altra escala i a l'enfront s'entra al pati de butaques o platea, on els seients es distribueixen en fileres. L'accés a cada filera es pot fer des del passadís central o des de cada lateral, com ho demani el número de localitat. El terra d'aquest espai té la inclinació necessària per garantir una correcta visió de l'escenari desde qualsevol butaca. A banda i banda dels passadissos laterals hi guaiten les llotges de platea, uns espais dotats de cadires que es col.loquen en la millor direcció i visibilitat per a la funció. Expressament n'hi ha condicionats per a persones amb movilitat reduïda.
Damunt cada una d'aquestes llotges s'hi ubiquen les corresponents als pisos superiors, destacant la llotja central del primer pis, anomenada també llotja presidencial, ara habilitada per l'equip tècnic de sò i llum.
Les localitats més llunyanes de l'escenari i també més elevades són les més econòmiques, a més de les segones fileres de cadires de les llotges, un poc seguint la tradició dels amfiteatres o galliners ja desapareguts, i del lloc anomenat paradís, on s'hi escoltava més que es veia l'òpera.
Quins són els espais destinats als professionals del teatre?
Situat en un pla més elevat i just davant dels espectadors de la platea es troba l'escenari, que és l'espai que ocupen els actors durant la representació de l'obra. La disposició escènica del Teatre Principal és herència del segle XVIII, dels anomenats teatres a la italiana, caracteritzats per la seva caixa escènica, construïda en forma de ferradura i oberta només a l'angle de visió dels espectadors situats al seu davant.
Els laterals i el fons estan tancats, i per amagar al públic el que està succeïnt en escena s'empra el teló de boca, una tela que penja des del vèrtix superior de l'escenari, a la que seria la quarta paret si el tanquéssim. Si aquesta tela té un tall al mig i cada una de les parts s'obre i es tanca cap a cada lateral rep el nom de cortina. Les teles que pengen a banda i banda dels laterals de l'escenari i que es solen col.locar fent petits passadissos s'anomenen cametes. La seva finalitat és la d'ocultar als espectadors allò que no ha de ser vist (utilleria i canvis ràpids), i serveixen per a les entrades i sortides dels actors i dels decorats mòbils.
Les teles situades en filera penjades just damunt del que seria el sòtil de l'escenari s'anomenen bambolines. Són més curtes perquè la seva funció és la de tapar a la vista del públic els focus i les diferents barres de la tramoia pels canvis de decorat. Des de damunt l'escenari alçant el cap es veu més amunt el que s'anomena la pinta. Sol estar col.locada dos o tres metres per davall la coberta o teulada de l'edifici per tal d'aprofitar la màxima alçada i que els decorats quedin completament amagats quan estan enfilats. Per aquest motiu sol correspondre al doble de l'alçada de l'embocadura de l'escenari.
La pinta la formen les barres que suporten el pès de tots els elements penjats separades entre sí per carreres, i a cada extrem es col.loquen les politges amb les cordes que permeten pujar i baixar les barres.
Amb el temps la modernització passà per posar motors per moure'ls. Les diferents passarel·les posen a prova el límit de vertígen dels tramoistes, que s'hi han d'enfilar per fer el seu treball. Als teatres més moderns i reformats, com és el cas, es parla de trames, uns enreixats metàl.lics que permeten col.locar punts de llum o peces de decorat a qualsevol part de l'escenari. Ja no es treballa de forma manual sino informatitzada, tant des de l'escenari pels tramoistes com des de la cabina d'efectes pels tècnics.
L'espai d'escenari que queda delimitat entre la caiguda del teló o la cortina fins al pati de butaques es denomina prosceni o corbata.
Just abaix i davant l'escenari, entre la primera fila de seients i el prosceni, es troba el fossat, reservat a la disposició dels membres de l'orquestra i dels seus instruments musicals. Aquest espai és característic dels anomenats teatres d'òpera, com és el cas del Teatre Principal.
Sortint de la platea i per darrera l'escenari es troben les escales i l'ascensor que condueixen als camerins, distribuïts en varies plantes. Així s'anomenen els diferents habitacles on els artistes es preparen abans de l'actuació, vestint-se, maquillant-se i concentrant-se. N'hi ha d'individuals i també per a dues, tres o més persones. Alguns estan destinats específicament a maquillatge i perruqueria on els profesionals d'aquestes disciplines s'encarreguen de caracteritzar als actors i actrius de les grans produccions.
Els tallers o seccions tècniques també s'ubiquen en aquesta àrea de l'edifici per tal de tenir perfectament organitzats, enmagatzamats i gestionats els decorats, la sastreria i el vestuari, l'atrezzo, els elements d'electricitat i il.luminació, la maquinària, etc.
La darrera planta de l'edifici està destinada a oficines, des d'on es fa la gestió de la programació. La producció d'obres en un teatre comporta tenir departaments de gerència, màrqueting, administració, neteja, comunicació, nòmines, taquilla, direcció artística i gestió tècnica i pedagògica.
Gràcies a la darrera reforma del Teatre Principal a la part més alta de l'edifici hi trobam la sala petita, una segona sala d'actuació que permet replantejar l'espai escènic i facilitar la interacció entre actors i públic. És el concepte conegut com espai polivalent, encara que també es pot mantenir la distribució tradicional. Aquí l'escenari es situa al mateix nivell que les primeres files de localitats, que pugen filera a filera amb grades esglaonades i desmuntables per tal de poder ser col.locades segons la disposició de cada muntatge, i que permeten una perfecta visió de l'espai escènic. Aquesta versatilitat en la posada en escena, aconseguint redistribuir l'espai de forma rectangular, quadrada, circular, a tres bandes, etc. ubicant al públic segons interessi i fent que els actors puguin aparèixer pels llocs més insospitats, o mesclant-se entre els espectadors durant la funció genera una nova lectura i es converteix en el millor espai laboratori pels nous llenguatges teatrals.
Page updated
Report abuse