Embedded Files
Luisa Rodríguez (2n ESOA, durant el curs 2011-2012) ens deixa aquest RAP CONTRA EL RACISME (Per un inici d'any conscienciat, solidari i respectuós!)
Maria Moreno ens deixa aquest enllaç del grup SKA-P, sobre l'experimentació amb animals:
ATENCIÓ: Maria ens adverteix que les imatges que surten al video són MOLT FORTES (si voleu, o podeu suportar-ho, ho mireu, si no voleu, doncs simplement l'escolteu); però xics i xiques, com se sol dir: "és el que hi ha..."
Aquesta cançó de La Gossa Sorda, ens la deixa Àngela Collado, juntament amb la lletra. Gràcies!
Un vell puja una senda del poble a la muntanya, i
la senda dia a dia es fa més curta i
més amarga, respira fort i torna cap a
casa. Ja no queden raboses ni llops, ni
esclatasangs, ni margallons, ni figueres de
pala, ni una trista sargantana.
Un vell puja una senda del poble a la muntanya i
la senda dia a dia es fa més curta i
més amarga, respira fort i torna cap a
casa. Ja no veu enamorats pels racons, ni
sibarites del canabis tampoc, ara estan fent
hores extra per pagar-se la hipoteca.
Ja fa temps que no plou, els caragols ja no
pasturen, i ara que hem de sobreviure som
imprevisibles, colpeja fort.
Un vell puja una senda trencada i derruïda i
com més camina més renega de la
vida, i blasfema i se’n recorda de la guerra. Pels
camins de pols xeringues i preguntes, els barrancs
es trenquen i els ullals desapareixen i els
marges ploren, les pedres ploren.
Tots els pous s’han farcit de sal i els diners
han canviat de mans i els marges ploreni els fills
se’n van del poble.
Ho hem gastat tot en la sembra i ara no podem
regar, i ara que hem de sobreviure som
imprevisibles, Colpeja fort.
Ens mantindrem fidels a aquest poble, ens
mantindrem sempre fidels al nostre poble.
Garbell del temps parany a la memòria, El
timó no brota el desert s’acosta
Colpeja fort companya Colpeja.
Page updated
Google Sites
Report abuse