Sorprenent camaleó!
LA HUELLA DE CARMELA
Curtmetratge realitzat per al II Festival Ecològic "La Luciérnaga Fundida". Ens mostra la diferència d'emprempta ecològica entre generacions, buscant que ens qüestionem com serà la nostra emprempta.
Avancem cap al futur, però aprenent del passat.
Interessant curtmetratge d'animació sobre els animals en captivitat
Un puput alimenta a la seua cria, famolenca, a Itàlia. La imatge és una de les instantànies premiades en l'última edició de Sony World Photography Awards 2012 . Autor: Giovanni Frescura.
Al Festival Mundial de Ciència del 2009, van convidar al magnífic músic Bobby McFerrin, que va fer una demostració molt curiosa del poder de l'Escala Pentatònica i com el nostre cervell és capaç de fer-la sonar intuitivament!
World Science Festival 2009, Bobby McFerrin.
"Dansa de la Primavera", de Maria del Mar Bonet i coreografia de Nacho Duato:
No és una pintura de Van Gogh, encara que sembla. La NASA capta les corrents oceàniques del nostre planeta, i semblen dibuixades des d'un llenç impressionista!
Fotografia anomenada "Els Amants", on podem veure dos gats Sphynx, la característica principal dels quals és l'absència de pèl. Aquesta espècie felina està encara en els seus inicis, només existeixen uns 60 Sphynx en tot el món. Són de temperament dolç, pacífics, amistosos, curiosos i intel·ligents. Són sociables, afectuosos i molt depenents dels seus amos. S'estimen els llocs càlids i mantindre's a interior en época hivernal, perquè són sensibles als canvis de temperatura.
ELS AMANTS
Curiosament amb el mateix títol, he recordat el poema de Vicent Andrés Estellés (Els Amants), recitat per Ovidi Montllor. Crec que si no el coneixeu us agradarà. Llegiu-lo i escolteu-lo... s'ho val!
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor es un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs.