Religió i cultura

Ciència i veritat en la modernitat

Professor: Dr. Ignasi Boada

Semestral. Dimecres de 19.30 a 21.30 del 10 de febrer de 2016 al 1 de juny de 2016

Descripció

El curs pretén exposar la manera com la ciència moderna té una historia més enllà dels debats epistemològics. El curs vol posar en relleu quines han estats els procesos que han conduït a què la ciencia es convertís gradualment en un símbol cultural. Gràcies a aquest fet podrem entendre l’enorme capacitat que ha tingut la ciència de generar un impacte en la moral, la política, el dret i l’art. Mirarem de destacar, també, de quina manera l’hegemonia de la ciència i dels valors que aquesta duu associats experimenten fortes crítiques, sobretot després de la segona guerra mundial.

Competències

  • Analitzar i sintetitzar arguments centrals dels textos filosòfics fonamentals en el debat epistemològic actual.

  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber-los comunicar-los de manera efectiva.

  • Demostrar la comprensió i assimilació dels coneixements filosòfics de l'àrea d'estudi.

  • Situar les idees i els arguments filosòfics més representatius de l'època contemporània en el seu context i relacionar-los dins el debat sobre religió i cultura.

  • Reconèixer i interpretar temes i problemes de la filosofia i de la religió en el món contemporani.

Resultats d'aprenentatge

  • Aplicar el rigor filosòfic en l'anàlisi de textos.

  • Resumir el contingut filosòfic i ètic dels autors i dels textos treballats.

  • Buscar i seleccionar, i gestionar, informació de manera autònoma, tant de les bibliografies i revistes especialitzades com de la distribuïda a la xarxa.

  • Distingir els temes de rellevància filosòfica i ètica en els debats actuals.

  • Dinstingir i esquematitzar el contingut fonamental d'un text filosòfic.

  • Elaborar un treball individual.

  • Exposar els conceptes propis de la disciplina.

  • Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic.

  • Identificar les idees principals d'un text sobre la matèria i fer-ne un esquema.

  • Discutir les principals característiques del pensament definitori d'una època, emmarcant-les en el context.

  • Participar en debats sobre qüestions filosòfiques respectant les opinions dels altres participants.

  • Reconèixer referents filosòfics, ètics i religiosos del present i avaluar-ne la rellevància.

Temari

1-. Modernitat com a pèrdua de l'equilibri.

2-. Orígens històrics del valor de la nova ciència

3-. La ciència i els seus valors: neutralitat i pau.

4-. El significat de la matemàtica com a llenguatge universal.

5-. La ciència i l’ètica: raó pura i pràctica.

6-. La ciència i la història.

7-. La dialèctica de la raó: de la llibertat a l’alienació.

Activitats formatives

Exposicions teòriques dels principls conceptes. 30%

Tutories: 10 %

Lectures obligatòries: 20 %

Preparació de temes i textos. Amplicació bibliogràfica i estudi: 25 %

Redacció treball: 15%

Activitats d'avaluació

Exàmens parcials: 60%

Participació: 10 %

Treball sobre una lectura obligatòria: 30%

Bibliografia

ADORNO & HORKHEIMER, Dialektik der Aufklärung, Fischer, Frankfurt a. M., 1992.

FINKIELKRAUT, Alain, La défaite de la pensée, Gallimard Folio, Paris, 1987.

FINKIELKRAUT, Alain, Nous autres, modernes, Gallimard Folio, Paris, 2005.

HABERMAS, Jürgen, El discurso filosófico de la modernindad , Taurus, Madrid, 1991.

HUSSERL, Edmund, Der Krisis der europäischen Wissenschaften und die transzendentale Phänomenologie, Meiner, Hamburg, 1982.

SARTRE, Jean, Paul, L'existencialisme és un humanisme; Husserl, La llibertat cartesiana; Una idea fonamental de la fenomenologia de Husserl: la intencionalitat, La transcendència de l'ego, Laia, Barcelona, 1983.

TODOROV, Tzvetan, L’Esprit des Lumières, Robert Laffon, Paris, 2006.

TOULMIN, Stephan, Return to reason, Harvardt, London, 2001.