Concepcions de la persona humana.La filosofia com a cura de l'ànima i del món

Professor: Dr. Francesc Torralba Roselló

Semestral. Dimarts de 17.30 a 19.30 del 6 d’octubre de 2015 al 12 de gener de 2016

Competències

  • Analitzar i sintetitzar arguments centrals dels textos filosòfics fonamentals.

  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber-los comunicar-los de manera efectiva.

  • Demostrar la comprensió i assimilació dels coneixements filosòfics i ètics de l'àrea d'estudi.

  • Situar les idees i els arguments filosòfics més representatius de l'època contemporània en el seu context i relacionar-los amb els autors d'altres èpoques.

  • Reconèixer i interpretar temes i problemes de la filosofia i de l'ètica en el món contemporani.

Resultats d'aprenentatge

  • Aplicar el rigor filosòfic en l'anàlisi de textos.

  • Resumir el contingut filosòfic i ètic dels autors i dels textos treballats.

  • Buscar i seleccionar, i gestionar, informació de manera autònoma, tant de les bibliografies i revistes especialitzades com de la distribuïda a la xarxa.

  • Distingir els temes de rellevància filosòfica i ètica en els debats actuals.

  • Dinstingir i esquematitzar el contingut fonamental d'un text filosòfic.

  • Elaborar un treball individual.

  • Exposar els conceptes propis de la disciplina.

  • Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic.

  • Identificar les idees principals d'un text sobre la matèria i fer-ne un esquema.

  • Discutir les principals característiques del pensament definitori d'una època, emmarcant-les en el context.

  • Participar en debats sobre qüestions filosòfiques respectant les opinions dels altres participants.

  • Reconèixer referents filosòfics i ètics del present i avaluar-ne la rellevància.

Temari

I. ¿Per a què filosofar?

1. Desfer prejudicis

2. La filosofia com a passió

3. L'anhel de veritat

4. La pregunta infinita

5. Alliberar-se dels ídols

6. Examinar-se a si mateix

7. El filòsof, metge de l'ànima

8. La filosofia com a contracultura

9. Meditació sobre la vulnerabilitat

10. El fragment i el Tot

II. Cura animae

1. La humilitat ontològica

2. L’acceptació d’un mateix

3. La pràctica de la compassió

4. L’audàcia de projectar

5. El perdó que allibera

6. Comprendre’s a si mateix

7. L’exercici de la deliberació

8. La plenitud de sentit

9. L’aprenentatge de l’esperança

10. Aclarir la missió

11. La seriositat

12. La pràctica del deseiximent

III. Cura mundi

1. La cultura de l’ésser

2. La pràctica de la disconformitat

3. La tècnica al servei de l’humanisme

4. Transcendir el positivisme

5. El sentit de comunitat

6. Desconstruir el nihilisme

7. El valor de l’alteritat

8. El futur és obert

9. Més enllà de la novolatria

10. Filosofia de l’autenticitat

11. El tresor de la llibertat

IV. Filosofar en set moviments

1. Assossegar-se: El que hem après dels estoics

2. Meravellar-se: Les lliçons d'Aristòtil

3. Indagar: L'audàcia de Sòcrates

4. Dialogar: El que hem heretat de Plató

5. Criticar: El que Kant ens ha ensenyat

6. Decidir: El vertigen de Kierkegaard

7. Transformar: El llegat de Marx

Activitats formatives

Exposicions teòriques dels principls conceptes. 30%

Tutories: 10 %

Lectures obligatòries: 20 %

Preparació de temes i textos. Amplicació bibliogràfica i estudi: 25 %

Redacció treball: 15%

Activitats d'avaluació

Exàmens parcials: 60%

Participació: 10 %

Treball sobre una lectura obligatòria: 30%

Bibliografia essencial

G. ANDERS, La obsolescencia del hombre, vol. I, Pre-textos, Valencia, 2011.

H. ARENDT, La condición humana, Paidós, Barcelona, 1993.

IDEM, La vida del espíritu, Paidós, Barcelona, 2002.

ARISTÓTELES, Metafísica, Gredos, Madrid, 1987.

E. BLOCH, El principio esperanza, (1), Trotta, Madrid, 2007.

J. G. FICHTE, El destino del hombre, Austral, Madrid, 1976.

M. FOUCAULT, Vigilar y castigar, FCE, Madrid, 2002.

IDEM, Historia de la locura, en la época clásica, FCE, México, 1999.

H. G. GADAMER, Verdad y método, vol. II, Sígueme, Salamanca, 2007.

P. HADOT, Ejercicios espirituales y filosofía antigua, Siruela, Madrid, 2006.

M. HEIDEGGER, ¿Qué es eso de filosofía?, Sur, Buenos Aires, 1960.

E. HUSSERL, La crisis de las ciencias europeas y la fenomenología trascendental, Crítica, Barcelona, 1991.

S. KIERKEGAARD, El concepto de la angustia, Austral, Madrid, 1982.

IDEM, Postscriptum, Sígueme, Salamanca, 2011.

IDEM, Migajas filosóficas o un poco de filosofía, Trotta, Madrid, 1997.

E. LEVINAS, Difícil libertad, Caparrós Editores, Madrid, 2004.

E. MOUNIER, Obras completas, II, Sígueme, Salamanca, 1997.

J. ORTEGA Y GASSET, Estudios sobre el amor, Revista de Occidente, Madrid, 1957.

IDEM, ¿Qué es filosofía?, Espasa Calpe, Madrid, 2007.

J. PIEPER, El ocio y la vida intelectual, Rialp, Madrid, 1974.

IDEM, Defensa de la filosofía, Herder, Barcelona, 1982.

PLATÓN, Teeteto o sobre la ciencia, Anthropos, Barcelona, 1990.

L. A. SÉNECA, Cartas morales a Lucilio, Orbis, Barcelona, 1985.

A. SCHOPENHAUER, El arte de ser feliz en cincuenta reglas, Herder, Barcelona, 2000.

P. SLOTERDIJK, Crítica de la razón cínica, Siruela, Madrid, 2007.

D. VON HILDEBRAND, ¿Qué es filosofía?, Encuentro, Madrid, 2000.

M. ZAMBRANO, Notas de un método, Mondadori, Madrid, 1989.

IDEM, Filosofía y poesía, FCE, México, 1983.