GNU/LINUX(UNIX), BSD , Sistemes operatius per a MAINFRAME. Part Esther.

1. Justifica el text a l'esquerra, 2. mantén la coherència de tipus de lletre i grandària de la pàgina prinmcipal 3. La introducció és incoherent. 4. Utilitza les llistes de l'editor per fer subpunts.

UNIX

Unix és un sistema operatiu creat el 1969 a l'empresa AT&T, amb la participació de Ken Thomson, Dennis Ritchie i Douglas McIlroy, entre altres.

Hi ha un estàndard ISO per sistemes Unix i similars, anomenat POSIX.

Es va dissenyar seguint la filosofia següent:

Cada programa o eina acompleix una única finalitat, però ho fa bé.
Les eines s'han de poder combinar entre elles.
Cal utilitzar un format textual per a l'entrada i la sortida dels programes, per assegurar la legibilitat i compatibilitat de les dades.

Història

Un grup d'investigadors dels Laboratoris Bell (actualment anomenats AT&T) van desenvolupar un sistema operatiu experimental anomenat Multics (Informació Multiplexada i Sistema de Computació) per utilitzar amb un ordinador General Electric. Els laboratoris Bell van abandonar el projecte, però el 1969, Ken Thompson, un dels investigadors del Multics, va dissenyar un joc per a l'esmentat computador, que simulava el sistema solar i una nau espacial. Amb l'ajuda de Dennis Ritchie, Thompson va tornar a escriure-ho, ara per a un computador DEC (Digital Equipment Corporation), aprofitant que, junt amb Ritchie havia creat també un sistema operatiu, multitasca, amb sistema d'arxius, intèrpret d'ordres i algunes eines per al computador DEC. Se li va anomenar UNICS (Informació Uniplexada i Sistema de Computació) i podia suportar dos usuaris simultàniament. La seva llicència d'ús era molt costosa, la qual cosa el posava fora de l'abast de moltes persones. Això motivaria després la creació del ProjecteGNU per al desenvolupament de programari lliure.

Característiques:

És Multiusuari ( pots tenir molts d'usuaris connectats en el mateix ordinador ).
Esta escrit en un llenguatge d'alt nivell.
Disposa de SHELL ( llenguatge de control, intèrpret i llenguatge de programació ).
Facilitats per creació de sistemes i programes.
Maneig dinàmic de memòria ( per intercanvi)
Té capacitat d'interconnexió de processos.
Permet la comunicació entre aquests processos.
Té un sistema jeràrquic d'arxius.
Té facilitats per la rediccionament de l'entrada / sortida.
Alt grau de portabilitat.

Arquitectura del sistema UNIX:

Tipus de UNIX:

GNU/LINUX

Linux es un sistema operatiu compatible amb Unix. Dues característiques molt peculiars que diferencien Linux de la resta de sistemes que podem encontrar en el mercat, la primera, es que es lliure, és a dir, que no tenim que pagar ningun tipus de llicència a ninguna casa desenrotlladora de software per l' us del mateix, la segona es que el sistema ve acompanyat del codi font. Molts dels programes i biblioteques han set possibles gracies al projecte GNU, per això, molts anomenen a Linux, com GNU/Linux.

Història

Linux fa la seva aparició a principis de la dècada dels noranta , era l'any 1991 i aleshores un estudiant d'informàtica de la Universitat d'Hèlsinki , anomenat Linus Torvalds va començar , -com una afició i sense poder imaginar al que arribaria aquest projecte , a programar les primeres línies de codi d'aquest sistema operatiu al que s'anomenaria més tard Linux .

Aquest començament va estar inspirat en MINIX , un petit sistema Unix desenvolupat per Andy Tanenbaum .

Linus mai anunci la versió 0.01 de Linux , aquesta versió no era ni tan sols executable , només incloïa els principis del nucli del sistema , estava escrita en llenguatge assemblador i assumia que un tenia accés a un sistema Minix per a la seva compilació .

El 5 d' octubre de 1991, Linus anunci la primera versió " oficial " de Linux , version 0.02 .

Després de la versió 0.03 , Linus salt a la numeració fins a la 0.10 .

El desenvolupament de Linux segueix avançant dia a dia amb la meta de perfeccionar i millorar el sistema .

Característiques:

Multitarea ( executa varis programes al mateix temps )
Multiusuari
Multiplataforma
Multiprocessador ( suport de sistemes amb mes d'un processador )
Funciona en mode protegit 386
Protecció de la memòria entre processos, de manera que un d' ells no pugi colgar el sistema
Carga de executables per demanda ( solament llegeix el disc que està sent utilitzat actualment )
Política de còpia en escriptures per la compartició de pàgines entre executables
Memòria virtual usant paginació a disc
La memòria es gestiona com un recurs unificat per els programes d'usuaris i per el caché de disc, d'aquesta manera tota la memòria lliure pot ser utilitzada per caché i aquesta pot a la mateixa vegada ser reduïda quan es executa grans programes
Llibreries compartides de carga dinàmica i llibreries estàtiques
Es realitzen bolcats d'estat per possibilitar els anàlisis post-mortem.
Compatible amb POSIX, System V i BSD a nivell fort
Emulació de iBCS2, casi completament compatible amb SCO, SVR3 i SVR4 a nivell binari
Tot el codi font està disponible, incluit el nucli complet i tots els drivers, les ferramentes de desenvolupament i tots els programes d' usuari
Control de tarees POSIX
Pseudo - terminals
Emulació de 387 en el nucli, d' aquesta manera no tenen que fer la seva pròpia emulació matemàtica.
Suport per a molts teclats nacionals o adaptats i es bastant fàcil afegir nous dinàmicament
Consoles virtuals múltiples
Suport per avís sistemes d'arxius comú
Accés transparent a particions MS-DOS mediant un sistema d'arxius especial.
Suport en sols lectura de HPFS-2 del OS/2 2.1
Sistema d'arxius de CD-ROM que llegeix tots els formats estàndard de CD-ROM
TCP/IP
Appletalk
Software client i servidor Netware
Lan Manager /Windows Native ( SMB ), software client i servidor
Diversos protocols de red incluids en el kernel

Tipus de GNU/LINUX:

Les distribucions Linux més populars

Arch Linux: Una distribució basada en el principi KISS, amb un sistema de desenvolupament continu entre cada versió (no és necessari tornar a instal·lar tot el sistema per actualitzar-ho).
Debian: Una distribució mantinguda per una xarxa de desenvolupadors voluntaris amb un gran compromís pels principis del programari lliure.
Fedora: Una distribució llançada per Xarxa Hat per a la comunitat.
Ubuntu: Una popular distribució per a escriptori basada en Debian i mantinguda per Canonical.
Kubuntu: La versió en KDE de Ubuntu.
Linux Mint: Una popular distribució derivada de Ubuntu.
Chakra project: Una popular distribució per a escriptori, inicialment basada en Arch Linux, actualment es troba en un desenvolupament independent.
OpenSUSE: Originalment basada en Slackware és patrocinada actualment per la companyia SUSE (The Attachmate Group).
Puppy Linux: Versió per a equips antics o amb pocs recursos que pesa uns 130 MiB.
CentOS: Una distribució creada a partir del mateix codi del sistema Xarxa Hat però mantinguda per una comunitat de desenvolupadors voluntaris.
Gentoo: Una distribució orientada a usuaris avançats, coneguda per la similitud en el seu sistema de paquets amb el FreeBSD Ports, un sistema que automatitza la compilació d'aplicacions des del seu codi font.
Knoppix: Va ser la primera distribució live a córrer completament des d'un mitjà extraïble. Està basada en Debian.
Mandriva: Mantinguda per la companyia francesa del mateix nom, és un sistema popular a França i Brasil. Està basada en Xarxa Hat.
Mageia: Creada per ex treballadors de Mandriva, molt semblada al seu precursor.
PCLinuxOS: Derivada de Mandriva, va passar de ser un petit projecte a una popular distribució amb una gran comunitat de desenvolupadors.
Red hat enterprise linux: Derivada de Fedora, és mantinguda i suportada comercialment per Xarxa Hat.
Slackware: Una de les primeres distribucions Linux i la més antiga en funcionament. Va ser fundada en 1993 i des de llavors ha estat mantinguda activament per Patrick J. Volkerding.
Slax: És un sistema Linux petit, modern, ràpid i portable orientat a la modularidad. Està basat en Slackware.
Dragora i Trisquel: Van adquirint importància entre les distribucions que només contenen programari lliure.
Canaima: És un projecte soci-tecnològic obert, construït de forma col·laborativa, desenvolupat a Veneçuela i basat en Debian.
Tuquito: Basada en Ubuntu, distribució desenvolupada en argentina amb bones interfícies gràfiques i drivers universals. Recomanada per a usuaris inicials.
Trisquel: Distribució 100 % lliure, utilitza el nucli Linux-Lliure i és apropiada per a usuaris finals.

BSD

Son sigles de Berkeley Software Distribution.

És un sistema operatiu derivat de Unix, que va ser desembolupat a la Universitat de California.

Història

El 1977 un estudiant graduat Bill Joy va fer un sistema operatiu i el va anomenar " Berkeley Software Distribution ". Al poc temps Joy havia enviat més de trenta còpies de BSD a variasuniversidades . Les còpies incloïen al nou editor que Joy havia creat : vaig veure. No obstant això , les característiques de les terminals variaven molt i Joy decideixo escriure un petit intèrpret que dibuixava la pantalla segons les seves característiques i així va néixer

termcap . El 1979 es va llançar la tercera de BSD : 3BSD.

El 1981 es va llançar la versió 4BSD amb més de 400 enviaments a tothom . El 1982 Joy anuncia que deixa Berkeley per incorporar a l'equip de Sun Microsystems i comença a desenvolupar Solaris , un gust de Unix basat en BSD .

El 1984 apareción 4.2 BSD , amb la qual s'estrenava el protocol TCP / IP desenvolupat per la gent de Berkeley . Està versió de BSD va ser potser el seu major èxit venent milers de llicències .

Un grup de desenvolupadors van fer millores al nucli i van llançar NetBSD el 1993 , poc temps després un altre grup va llançar FreeBSD .

Theo de Raat , un talentós i problemàtic desenvolupador de NetBSD , va tenir problemes amb altres membres de l'equip i per això va decidir començar el seu propi projecte :

OpenBSD.

Distribucions principals del BSD:

FreeBSD: El seu objectiu es oferir un alt rendiment i facilitat d'us a l' usuari final. Es un dels favorit entre proveedors de continguts web.

- AsyncOS.

- BSDeviant.

- ClosedBSD

- Darwin BSD

- DesktopBSD

- DragonFly BSD

-Firefly BSD

- FreeBSD

- FreeNAS2

- FreeSBIE

- Frenzy

- Debian GNU/kFreeBSD

-Ging

- Gost BSD

- Gentoo/FreeBSD

- GuLIC BSD

- IronPort

- JuntOS

- MidnightBSD

- NetBoz

- NokiaIPSO

- PC-BSD

- PenBSD

- PicoBSD

- RoFreeSBIE

- The Dark Star

- TrueBSD

- m0n0wall

-pfSense

-UTUTO XS GNU/ BSD

NetBSD: El seu objectiu es la portabilitat. Ha sigut utilitzat fins a la NASA en missions especials. Es una excelent opció per utilitzar un vell hadware no intel.

- BlackBSD

- Force10 Networks FTOS

- Debian GNU/NetBSD

- Jibbed

- PolyBSD/pocketSAN

- Redback Networks SEOS.

OpenBSD: El seu objectiu es la seguretat i l' integritat del codi.

- adJ

- Anonym.OS

- BSDAnywhere

- Fuguita

- Gentoo/Open BSD

- MirOs BSD

- OliveBSD

Escritori d'un BSD

SISTEMES OPERATIUS PER A MAINFRAME

És un sistema d'ordinador utilitzat en negocis per emmagatzemar bases de dades comercials, servidors de transaccions i aplicacions que requereixen alta seguretat i disponibilitat que normalment no es troba en máquines de menor escala.

Mainframe pot processar moltes tarees de diferents tipus i en diferents zones horaries.

Utilitzen un sistema operatiu propi, anomenat z/OS.

Funcions de Mainframe:

Procesament de transicions a gran escala
Soporta molts usuaris i aplicacions
Accés simultani als recursos
Terabytes d'informació en les bases de dades
Comunicacions de grans ample de banda.

Característiques de Mainframe:

Components hardware i software d'alta calitat i té la capacitat de auto-diagnòstic i auto-reparació.
Proporciona un sistema molt segur per el processament d'un gran número d'aplicacions heterogènies en el accés de dades crítiques.
Escalabilitat de hardware i software, amb capacitat d'executar múltiples copies software del sistema operatiu com una entitat única, això es coneix com Sysplex.
Control centralitzat
Maneig de carreges de treball
Processament per lots Batch
Processament de transaccions Online.
Particionat/ Virtualització
Compatibilitat Continua
Arquitectura evolutiva
Compatibilitat d'aplicacions, complexitat, varietat
Potencia per a mils d'usuaris.

Sistemes operatius més utilitzats de Mainframe :

z/OS : El SO més utilitzat. Detecta que es un sistema disenyat per preservar l' integritat de dades, independent del seu tamany, administra un gran número concurrent, el seu diseny de la seguretat s'extén a les funcions del sistema, permiteix múltiples subsistemes de comunicacions al mateix temps i finalment permiteix aplis nivells de recuperació de software.
z/VM : Es un sistema operatiu orientat a la virtualització.
z/VSE : Utilitzat en mainframes més petits
Linux per zSeries
z/TPF

Mainframe més potent de la història

Referències: