Evolució històrica
Una ranura d'expansió és una conexió en la motherboard que permet, mitjançant la conexió d'una placa d'expansió, millorar la capacitat d'aquest.
Aquesta ranura sorgeix de 8 bits. Poseeix un bus de dades de 8 bits i un bus de direccións de 20 bits, el que permet un direccionament de fins 1MB.
Aquesta ranura treballa amb una senyal de rellotge de 4,77Mhz
Fou la primera que es va implementar en ordinadors personals o PC.
Poseeix un ampli de bus de 16 bits, pot oferir fins a una velocitat de 16MB/s, amb una freqüència de 8Mhz.
Cal mencionar que s'agregàren 8 bits de dades, més direccións, cinc interrupcións i quatre canals DMA, a més d'afegir algunes senyals de control, tot per traballar a una freqüència de 8,33Mhz.
Aquesta targeta va revolucionar la industria dels ordinadors en el seu temps, i, encara que ja no està present en la majoria d'ordinadors, segueix sent utilitzat.
Fou proposta a l'any 1992 per Intel i fou inclós acceptada per la companyia Apple Computer.
La seva principal característica es que permet la configuració dinàmca dels componentes que son conectats al moment d'arrancar l'ordinador, les plaques PCI
conectades es negocien amb la BIOS els recursos solicitats per la placa (dispositiu Plug and Play)
La ranura PCI poseeix un total de 188 contactes, fou creada originalment de 32 bits amb l'objectiu de expandir-se a 64 bits.
Un dels estàndars de major soport en la ranura PCI és la versió 2.2, la qual soporta un bus de 32 bits a 66Mhz amb 3.3 volts. Agafa una freqüència de 533MB/s.
La ranura AGP s'utilitza exclusivament per a plaques de vídeo i causa de la seva arquitectura només pot haver una ranura a la motherboard.
Es considera a la ranura AGP com un port, i no com a bus, ja que només involucra dos dispositius, el microprocessador i la placa de vídeo. una de les característiques principals de la ranura AGP és que va a la mateixa freqüència que el bus de sistema, i no a la meitat com PCI.
La ranura PCI-E forma part dels components d'entrada / sortida de tercera generació.