3-Nebuloses

En el cas d'estrelles de poca massa com el nostre Sol i M2-9, les estrelles es transformen en nanes blanques expulsant els embolcalls gasosos més exteriors. Sovint, aquest gas consumit forma una impressionant manifestació anomenada nebulosa planetària que s'esvaeix gradualment durant milers d'anys.

Andròmeda (M31 - NGC 224)

Imatge capturada amb visió infraroja des de l'observatori espacial Herschel. Aquesta imatge en fals color revela les bandes de pols fred i els núvols que encara brillen en l'infraroig però que són foscos i opacs a les longituds d'ona visibles. Les tonalitats vermelles prop dels afores de la galàxia representen la resplendor de la pols escalfat per la llum estel·lar a unes poques desenes de graus per sobre del zero absolut. Els colors blaus corresponen a pols més calenta escalfat per les estrelles que hi ha al nucli central, més concorregut. Aquest pols, que també és un traçador de gas molecular, realça la prodigiosa reserva de matèria primera que hi ha a Andròmeda per a una futura formació estel·lar

Andròmeda és la galaxia espiral més propera a la Vía Làctia, situada a només 2,5 milions d'anys-llum de nosaltres. Té una massa calculada d'entre 300.000 i 400.000 milions de masses solars: aproximadament una vegada i mitja la massa de la Via Làctia i un diàmetre d'uns 150.000 anys llum. Dins la classificació de Hubble es considera del tipus Sb.

La galàxia s'està acostant a nosaltres a uns 140 quilòmetres per segon i es creu que d'aquí a aproximadament 3.000 milions a 5.000 milions d'anys pogués col·lidir amb la nostra i fusionar-se ambdues formant una gegant el·líptica

A la imatge inferior tenim una visió en l'espectre ultraviolat.