En el cas d'estrelles de poca massa com el nostre Sol i M2-9, les estrelles es transformen en nanes blanques expulsant els embolcalls gasosos més exteriors. Sovint, aquest gas consumit forma una impressionant manifestació anomenada nebulosa planetària que s'esvaeix gradualment durant milers d'anys.
Andròmeda és la galaxia espiral més propera a la Vía Làctia, situada a només 2,5 milions d'anys-llum de nosaltres. Té una massa calculada d'entre 300.000 i 400.000 milions de masses solars: aproximadament una vegada i mitja la massa de la Via Làctia i un diàmetre d'uns 150.000 anys llum. Dins la classificació de Hubble es considera del tipus Sb.
La galàxia s'està acostant a nosaltres a uns 140 quilòmetres per segon i es creu que d'aquí a aproximadament 3.000 milions a 5.000 milions d'anys pogués col·lidir amb la nostra i fusionar-se ambdues formant una gegant el·líptica.
A la imatge inferior tenim la visió en els dos espectres: infraroig i ultraviolat.
ESPECTRE INFRAROIG
(Obs. Hershel)
ESPECTRE ULTRAVIOLAT