Embedded Files
Un chipset és el conjunt de circuits integrats dissenyats amb base en l'arquitectura d'un processador (en alguns casos, dissenyats com a part integral d'aquesta arquitectura), permetent que aquest tipus de processadors funcionin en una placa base. Serveixen de pont de comunicació amb la resta de components de la placa, com són la memòria, les targetes d'expansió, els ports USB, ratolí, teclat...
Les plaques base modernes solen incloure dos integrats, denominats pont nord i pont sud, i solen ser els circuits integrats més grans després de la GPU i el microprocessador. Les últimes placa base manquen de pont nord, ja que els processadors d'última generació ho porten integrat.
Pont nord, northbridge,
MCH (memory
controller hub)
o GMCH (graphic MCH)
Pontsud,
southbridge o
ICH (input
controller hub)
S'usa com a pont d'enllaç entre el microprocessador i la memòria. Controla les funcions d'accés cap a i entre el microprocessador, la memòria RAM, el port gràfic AGP o el PCI-Express de gràfics, i les comunicacions amb el pont sud.3 Al principi tenia també el control de PCI, però aquesta funcionalitat ha passat al pont sud.
Controla els dispositius associats com són la controladora de discos IDE, ports USB, FireWire, SATA, RAID, ranures PCI, ranura AMR, ranura CNR, ports infrarojos, disquetera, LAN, PCI-Express 1x i una llarga llista de tots els elements que puguem imaginar integrats en la placa mare. És l'encarregat de comunicar el processador amb la resta dels perifèrics.
Història
Des dels començaments de la història la fabricació dels primers microprocessadors, es va pensar en un conjunt d'integrats de suport, de fet el primer microprocessador de la història, l'Intel 4004
Mentre que altres plataformes usaven molt variades combinacions de xips de propòsit general, els empleats en el Commodore 64 i la Família Atari de 8 bits, fins i tot els seus CPUs, solien ser dissenys especialitzats per a la plataforma, que no es trobaven en altres equips electrònics, per la qual cosa se'ls va començar a cridar chipsets.
Aquest terme es va generalitzar en la següent generació de computadors domèstics : el Commodore Amiga i el Atari ST són els equips més potents dels anys 1990, i tots dos tenien multitud de xips auxiliars que s'encarregaven del maneig de la memòria, el so, els gràfics o el control d'unitats d'emmagatzematge massiu deixant a la CPU lliure per a altres tasques.
Apple Computer comença a utilitzar xips dissenyats per la companyia o comissionats expressament a altres en la seva gamma Apple Macintosh, però malgrat que anirà integrant xips procedents del camp PC, mai s'usa el terme chipset per a referir-se al joc de xips emprat en cada nova versió dels Mac, fins a l'arribada dels equips G4.
Mentrestant l'IBM PC ha optat per usar xips de propòsit general (IBM mai va pretendre obtenir l'èxit que va tenir) i només el subsistema gràfic té una lleugera independència de la CPU. Fins a l'aparició dels IBM Personal System/2 no es produeixen canvis significatius, i el terme chipset es reserva per als conjunts de xips d'una placa d'ampliació (o integrada en placa mare, però amb el mateix bus de comunicacions) dedicada a un únic propòsit com el so o el subsistema SCSI. Però la necessitat d'estalviar espai en la placa i abaratir costos porta primer la integració de tots els xips de control de perifèrics (les anomenades plaques multi-*IO passen de tenir fins a 5 xips a integrar més funcions en un només) i amb l'arribada del bus PCI i les especificacions ATX dels primers chipsets tal com els coneixem ara.
Page updated
Google Sites
Report abuse