El Rei s'havia sortit de la disciplina d'un monarca constitucional. Extraoficialment, li va dir a Suárez que plegués.
El president va pensar que havia de dimitir encara que no pogués dir els seus motius:
Si no dimitia, vindria un cop transvestit d'operació parlamentària i constitucional patrocinat o consentit, o ben vist per l'inquilí de la Real Casa (574).
A la fi de gener de 1981, la vida parlamentària estava suspesa per ser període de vacances. L'estratègia dimissionària de Suárez buscava l'efecte sorpresa. Tot havia d'ocórrer abans que les Corts reprenguessin la seva activitat.
El president tria una data, el 29 de gener, dijous, a última hora de la tarda, quan els diputats – de vacances i començant el cap de setmana – estan dispersos.
Vol que el Rei sigui l'últim a assabentar-se (589). La data escollida coincideix, a més, amb tres viatges importants que el monarca ha d'efectuar: País Basc, Estats Units i Noruega (591).