HISTÒRIA
PREHISTÒRIA EN EL PAÍS VALENCIÀ
La prehistòria al País Valencià fa referència al període que comprèn des del paleolític (a l'entorn del 350000 aC), amb l'aparició dels primers pobladors, fins a l'ocupació dels pobles colonitzadors (al voltant del 500 aC), en l'actual territori del País Valencià.
Al voltant de l'any 350000 aC, es documenta la presència dels primers pobladors a l'actual territori del País Valencià, en la Cove de Bolomor. Sobre el 50000 aC, els neandertals van ocupar la regió, portant una vida completament nòmada. La Cova Negra representa bé aquest període. Al voltant del 30000 aC, els neandertals es van extingir, i la regió llevantina va ser un dels últims territoris que van ocupar, donant pas a l'ésser humà anatòmicament modern. Aquest canvi va suposar una millora en l'economia i en la tecnologia emprada, i l'art va fer les seves primeres aparicions. Al contrari que en altres regions de la península Ibèrica, en el territori valencià l'art paleolític més comú va ser l'art moble, i n'és la Cova del Parpalló un referent a nivell mundial.
Amb l'arribada de l'agricultura i la ramaderia, va començar el neolític (5500 aC aprox.), i va ser el País Valencià un dels seus primers testimonis. Es va introduir la ceràmica. També l'art rupestre es troba ben representat, i és abundant en regions com el pla de Patracos, considerat com Patrimoni de la Humanitat.
Amb l'inici de l'edat dels metalls, el nombre d'assentaments en el territori va augmentar, i van sorgir les coves d'enterrament. Amb l'inici de l'edat del bronze es va diferenciar una cultura anomenada bronze valencià, independent de la cultura argàrica. Encara que escassa, va sorgir la metal·lúrgia, i és el seu major exponent el tresor de Villena. Els assentaments presentaven emmurallaments, i estaven situats en zones de difícil accés. Els més importants són els poblats de Cabezo Redondo o muntanya Assolada.
A finals de l'edat del bronze, els assentaments van començar a despoblar-se progressivament, encara que molts d'aquests van ressorgir en l'edat del ferro.
ÈPOCA ROMANA EN EL PAÍS VALENCIÀ
El període romà al País Valencià és el període següent al període iber i al període cartaginès. Comença el segle III aC amb la romanització i va acabar amb la invasió dels visigots. El territori a l'arribada dels romans estava compost per un conjunt de tribus iberes, i no seria fins segles després que es formaria el que avui entenem com el País Valencià.
Les guerres entre cartaginesos i romans acabaren amb la civilització autòctona i desembocaren, l'any 215d. de C., en el sotmetiment de Sagunt i tot el litoral valencià a l'autoritat militar de Roma.
Va ser amb ells, amb els romans, que comença la veritable història i vertebració del país. Ja l'any 138 s'institueix, vora el riu Túria, la Colònia Valentia; per aqueixa data ocupen la colònia ibera de l'Alcúdia d'Elx (Colonia Julia Illici Augusta).
La pax romana d'Octavi August parcel·la la Hispània Citerior en tres territoris: la Ilercavònia, al nord; Edetània, al centre i la Contestània, entre el Xúquer i el riu Segura. Així comença la toponimització dels nuclis de població. El deliri per assolir títols romans tant per a les persones com per a les ciutats duu a la divisió de la societat en classes. Les primeres ciutats a assolir estatut jurídics importants són: Valentia, Illici Augusta (Elx), Saguntum, Bisgargis,etc
Els tres segles següents, amb el territori ja totalment romanitzat, vénen marcats pels esdeveniments que porten a la desintegració de l'imperi romà que culmina el segle V amb les invasions bàrbares.
Monumentalment poca cosa ens ha arribat de la dominació romana; hi destaquen el teatre romà de Sagunt, l'arc de Cabanes i algunes sepultures a Daimús i la Vila Joiosa.
EDAT MITJANA EN EL PAÍS VALENCIÀ
LA CONQUESTA MUSULMANA (S.VIII)
Entre els anys 713 i 714 els musulmans ocupen les terres valencianes. Aquest territori l'anomenen Xarq-Al-Alandalus. La conquesta va ser ràpida ja que els musulmans pactaven amb els visigots.
Els musulmans van estar mes de 500 anys en aquestes terres. La població cristiana convertida a l'islam s'anomenen muladís y els que continuaven amb la seva religió eres els mossàrabs.
Alguns dels principals conreus valencians els van introduir els musulmans. Durant aquests període de conquesta la ciutat es va desenvolupar molt, gràcies al creixement de l'activitat artesana (tèxtil, ceràmica).
LA CONQUESTA DEL S.XIII
La gran majoria de la conquesta de les terres valencianes es va a dur a terme amb el regnat de Jaume I. Va ser una conquista ràpida ja que els musulmans es van rendir amb l'arribada de les tropes cristianes.
En la conquista va comptar amb l'ajut de nobles aragonesos (terres de l'interior de Castelló).
LA REPLOBLACIÓ
Es fa principalment per aragonesos en l'interior i per catalans en la zona literal, aquesta doble procedència explica que es parlin dues llengües: Castellà al interior i Català a la costa.
L'EXPANSIÓ MEDITERRÀNIA DE LA CORONA D'ARAGÓ
Al llarg del s. XIV i s. XV la corona d'Aragó va conquistar molts territoris del mediterrani, fins convertir-se en un pels països més poderosos d'aquella època. València es va convertir en un dels centres comercials mes importants del mediterrani, per això es crearen una serie de Institucions: La Llotja, El consolat de mar i la taula de canvis.
EL REGNE DE VALÈNCIA S.XV
La pesta negra arriba a Europa a l'any 1347 i en només 50 anys es va reduir la població a la meitat, aquesta malaltia va paralitzar l'activitat comercial i artesana. Durant el s. XV València va ser la ciutat més important de la corona d'Aragó i de les més importants d'Europa.
ÈPOCA MODERNA EN EL PAÍS VALENCIÀ
Després del prestigi econòmic, social i cultural al llarg del segle d'or propiciat per l'expansió mediterrània de la Corona catalanoaragonesa al segle XV,els Reis Catòlics van retallar el poder de la noblesa i van reforçar la uniformitat política i religiosa dels diferents regnes peninsulars. Es van expulsar els moriscos del Regne Valencià quan l'economia es fonamentava, principalment, en l'arròs, la vinya i la morera. Després de diversos conflictes socials, el país finalment cedeix pels Decrets de Nova Planta al 1707. Aquí passa formar part del Regne d'Espanya assimilant-lo a la legislació castellana, i se'l priva d'autonomia, llengua, i cultura pròpies.
ACTUALITAT EN EL PAÍS VALENCIÀ
Durant el segle XIX, el País Valencià amplia les àrees d'agricultura, sobretot relacionades amb el conreu del raïm, l'arròs, els tarongers i l'ametller. El pas cap a la indústria el situarà en el quart lloc de l'estat espanyol fins a l'actualitat. A principis del segle XX, la societat valenciana reivindica l'autogovern del País Valencià i, després d'un primer intent durant la Segona República espanyola i després d'un període de totalitarisme del 1939 al 1975, finalment disposa d'autonomia el 1977 durant la Transició espanyola. Durant la segona meitat d'aquest segle, sorgeix un nou sector econòmic que pràcticament substitueix el lloc de l'agricultura quant al nivell d'ingressos econòmics, el turisme. Amb l'aprovació del seu Estatut el 1982, recupera el seu govern propi, la Generalitat Valenciana que n'assegura l'administració.
