VALÈNCIA I
Dins d'aquests itinerari anirem passant pels diferents punt, marcats al mapa, de la següent manera:
PUNT A: L'ESTACIÓ DEL NORD
És la principal estació de ferrocarril de la ciutat de València i un dels monuments més emblemàtics de la seva arquitectura civil.
Construïda entre 1906 i 1917. L'edifici, dissenyat per l'arquitecte Denetri Ribes, es relaciona amb l'estil modernista, caracteritzat per línies rectes. L'edifici és de planta rectangular i compta amb dues zones: el gran hangar i l'hangar. Una altre part de l'estació modernista és la integració de diferents arts en una mateixa edificació: arquitectura, escultura, pintura i arts decoratives.
PUNT B: PLAÇA DE BOUS
Va ser construïda entre els anys 1850 i 1860 en el solar d'una plaça anterior, que per problemes de pressupost, mai va arribar a acabar-se. Construït per l'arquitecte valencià Sebatià Monleón Estellés. Es tracta de un polígon amb més de 48 costats, més de 17 metres d'altura i 52 metres de diàmetre. Es troba al costat de l'estació del Nord de València.
PUNT C: MERCAT CENTRAL
El Mercat Central de València és una construcció d'estil modernista, projectada pels arquitectes Alexandre Soler i Mach i Francesc Guardià i Vial el 1914 i que es caracteritzà per un estil propi dins les línies del modernisme.
El projecte del Mercat Central de València pretenia conciliar l'ús de les grans estructures de ferro despullat amb l'estil art nouveau. Després d'algunes desavinences i d'algunes modificacions al projecte inicial, les obres s'acabaren el gener de 1928, sota la direcció d'Enric Viedma i Vidal.
Aquest mercat s'ubica entre la plaça del Mercat (façana principal) i la de la Ciutat de Bruges. El carrer Vell de la Palla separa el mercat de l'església de Sant Joan del Mercat. A l'altra banda del mercat, hi ha el carrer de Palafox, la plaça d'en Gall i el carrer de les Carabasses.
PUNT D: ESGLÈSIA DE SANT JOAN DEL MERCAT (SANTOS JUANES)
La reial parròquia de Sant Joan també és coneguda com l'església de Sant Joan del mercat. Està situada davant de la Llotja de Seda i al costat del mercat. L'església està catalogada com a un moviment històric artístic des de 1947.
Primer va ser una mesquita en temps musulmans, però al 1311 es va incendiar, es va refer de nou fins a perdre completament l'estructura gòtica, i es van introduïr alguna part barroca. De l'estructura gòtica original, es conserva una nau amb capelles laterals entre contraforts, dos arcs ogivals en la façana nord i una finestra rodona en el cos inferior de la torre campanar. El 1592, s'incendià per segona vegada, el 1702, l'església va prendre definitivament l'actual fesomia barroca. A mitjans del segle XVII, s'alçà l'actual torre campanar, de planta quadrada i tres cossos, i també es va començar a construir una porta barroca. El 1936, l'església patí el tercer incendi en la seua història. Algunes de les principal estàtues van desaparèixer, actualment l'església es troba en fase de reconstrucció, intentant recuperar les pintures de Palomino i altres coses que van ser destruïdes al incendi.
PUNT E: LLOTJA DE LA SEDA
La llotja de seda de valencià es una obra mestra del gòtic valencià. Va ser declarada patrimoni de la humanitat al 1996, esta situada al front de l’Església de Sant Joan del Mercat i del Mercat Central. Va ser construïda entre el 1482 i el 1548 i el seu primer constructor va ser Pere Compte, el mateix que va fer els últims plànols de la catedral.
L’edifici s’adapta a un solar rectangular de 2.000 metres quadrats. Esta formada por quatre parts que son: la Torre on es ficaven lladres de seda, la Sala del Consolat de Mar, antigament casa de la ciutat, el Pati de les Tarongers y la Sala de Contractació. La superfície es major a 2.000 metres quadrats.
La seva construcció es va interpretar com el resultat de la prosperitat comercial que va aconseguir Valencia al segle XV, i com un símbol del poder de la ciutat per atraure als comerciants, en uns temps difícils per l’economia local.
Per bastir la nova llotja es van comprar i enderrocar vint-i-cinc cases pròximes al mercat.
PUNT F: CENTRE ARQUEOLÒGIC DE L'ALMOINA
La visita al Centre Arqueològic l'Almoina és un passeig per dos mil anys d'història de València. En aquest mateix lloc, els romans van fundar Valentia l'any 138 a.C.
Alberga troballes que van des del segle II aC fins al segle XIV, excavada entre 1985 i 2005. Va ser inaugurat en juliol del 2007.
El nom de l'Almoina respon a l'edifici que hi havia en l'actual solar del Centre Arqueològic, una institució de socors per als pobres fundada durant el segle XIV.
PUNT G: PALAU DEL MARQUÈS DUES AÏGUES
El Palau del Marqués de Dosaigües és un dels edificis civils d'estil barroc i rococó més significatius de la ciutat de València.
La construcció de l'antic edifici del palau es degut a la família Rabassa de Perellós. Segons el Pare Tosca, es tractava d'una construcció gòtica amb tres cossos disposats al voltant d'un pati amb una torre emmerletada. La façana es coronava amb una galeria correguda.
El 1740, Giner Rabassa de Perellós, va decidir renovar la seva casa com a mostra del seu poder i llinatge. Va encarregar aquesta obra al pintor Hipòlit Rovira, que va substituí el gòtic de l'antiga casa per una gran abundància decorativa.
El Palau esta destinat a albergar el museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries, es va crear el 7 de febrer de 1947, a partir de la donació al estat d’una col·lecció de ceràmica de Manuel González Matí. El van inaugurar com a museu el 18 de juny de 1954.
PUNT H: UNIVERSITAT
La Universtitat de València és el resultat de més 5 segles d'història que han permés acumular uns sabers i uns tresors documentals únics, i que l’han convertit en una de les millors universitats espanyoles.
Al llarg de més de cinc-cents anys, el desenvolupament de la Universitat de València ha anat en paral·lel al creixement de la ciutat, i ha format una part inextricable de la seua trama urbana, generant espais per a la docència, la investigació, la creació i difusió de cultura i ciència, així com per a la transferència de coneixement.
PUNT I: CORREUS
Va ser construït entre 1915 i 1923 on es trobava en part l'antic barri de pescadors.
Obra de l’arquitecte Miguel Ángel Navarro, d'estil eclèctic dominant en l’arquitectura oficial. Destaca l’accés i les dobles columnes jòniques l'arc de mig punt amb figures al·legòriques a la planta baixa.
PUNT J: PLAÇA DE L'AJUNTAMENT
És la plaça més gran i cèntrica de la ciutat de València. Ocupa els solars resultants de l'enderrocament del convent de Sant Francesc.
Té una forma triangular, amb la Plaça del Mercat al nord i la replaça de l'Estació del Nord (València) al sud. A la vora de l'oest hi trobem l'Ajuntament de València i a l'est l'edifici de Correus. Al nord de la plaça hi ha una gran font, i al sud, un gran espai obert envoltat d'aparadors de flors. La seua fesomia actual procedeix de la reforma realitzada per l'arquitecte Javier Goerlich entre 1931 i 1935.