MONUMENTS I EDIFICIS SINGULARS
EDIFICI RIALTO
Seu de l'Institut Valencià de Cinematografia, va ser construït el 1939 prenent com a inspiració el cinema Universum de Berlín.
Dissenyat per Cayetano Borso di Carminati, aquest edifici es caracteritza per la seva façana asimètrica de ferro i vidre.
EL MIQUELET
La torre campanar és l'element arquitectònic més popular de la Catedral de València. Andreu Julià va començar el 1381 la construcció d'aquest monument. Originalment era una torre exempta, però es va unir a la Catedral a la fi del segle XV.
LLOTJA DE LA SEDA O DELS MERCADERS
Sens dubte, un dels majors atractius turístics de la ciutat. Pertanyent al gòtic civil, aquest edifici és el símbol de la prosperitat de la ciutat durant el segle XV. Va ser construïda entre 1482 i 1548 pel mestre Pere Compte.
TORRES DE QUART I SERRANS
Construcció defensiva medieval, tancava la gran muralla que envoltava la ciutat de València, mostra en els seus murs les petjades de nombrosos avatars històrics: la Guerra de la Independència contra els francesos, la Guerra de Successió...
VELES E VENTS
Edifici central de la 32 Copa Amèrica, que es va celebrar a la ciutat el 2007, dissenyat per l'arquitecte britànic David Chipperfield i l'espanyol Fermín Vázquez. Aquest edifici està concebut com un gran mirador al mar; de fet, de la seva superfície total de cent vint-i-quatre mil sis-cents trenta-cinc metres quadrats, només deu mil corresponen a estades tancades.
ESCULTURES DE VALENCIA
MOTORET
Escultura realitzada en ferro en color vermellós, obra de l’escultor Miquel Navarro. Col·locada al seu lloc d’emplaçament a l’any 2000. Té unes mesures de 1,80 x 7 x 3 metres.
LA DAMA IBÉRICA
L’escultor Manolo Valdés ha creat aquesta escultura anomenada La Dama Ibèrica com símbol de la ciutat moderna i bella que tant atrau en el panorama internacional. Està ubicada a la intersecció de les Avenides Las Corts Valencianes i el carrer Safor de València. Està feta de vint-i-dos mil caps de vint-i-cinc centímetres de ceràmica blau cobalt, color típic de les cúpules de les esglésies valencianes.
BIOGRAFIA SANTIAGO CALATRAVA
Des dels vuit anys va estudiar a l'Escola de Belles Arts on va començar formalment la seva preparació com a dibuixant i pintor. Als tretze anys la seva família el va enviar a París a través d'un programa d'intercanvi estudiantil. De tornada a València, després d'assistir a classes nocturnes a l'Escola de Belles Arts i Oficis de Burjassot, Santiago Calatrava va iniciar el 1969 la carrera d'Arquitectura a la Universitat Politècnica de València, on es va graduar el 1973 i va realitzar un curs de post-grau en urbanisme , sent deixeble de l'eminent arquitecte conseqüent Juan Carlos Jiménez. A continuació , Calatrava, que s'interessava per les grans obres dels mestres clàssics i que desitjava ampliar la seva formació , es va traslladar el 1975 a Zuric , on va estudiar durant quatre anys enginyeria civil en l'Institut Federal de Tecnologia, en el qual es va graduar amb un doctorat en Ciències Tècniques amb la tesi sobre la plegabilitat de les estructures i va exercir així mateix l'activitat docent en 1979 . Li va ser concedit el Premi Nacional d'Arquitectura del Ministeri d'Habitatge corresponent a l'any 2005 per la seva prestigiosa carrera professional.
PINTURA VALENCIANA
Al segle XIX serà per l’art valencià el panorama plàstic del moment, calificat com “el nou segle d’or de la pintura valenciana”.
Escola de les arts pictòriques espanyoles vuitcentistes.
Captació instantànea i lumínica, petites pincelades, aspecte esbossat.
Pintura d’historia, paisatjes, costums, religiosa.
Francisco Domingo Marqués és l’iniciador de les audàcies tècniques en la pintura vuitcentista valenciana.
Entre les seves obres destaquen:
Temàtica històrica: El Beato Juan de Ribera en la expulsión de los moriscos o Lance en el siglo XVII, escena d' mosqueters que juntament amb les de tavernes i andaluses d'esquemes fàcils li van fer guanyar l'èxit .
Retrats: Retrato de Manuel Ruiz Zorrilla i el Retrato de Carmen Cervera.
Pintura religiosa: La que major glòria li ha donat amb obres de primer ordre com Santa Clara i Sant Marià, en què s'aprecia la necessitat que té l'artista de beure de les fonts barroques de Ribera i Velázquez per transmetre la pietat al segle XIX.
Joaquim Sorolla és el pintor més conegut internacionalment pels efectes lluminosos que apareixen en les seves pintures. De la seva etapa de formació es troben Academia del natural, Tres cabezas de estudio, i El niño de la bola, en els quals ja apunta el que serà el seu estil personal i ben definit de pinzellada individualitzada. Dins del seu quefer destaquen els retrats que va fer a diverses personalitats de la societat valenciana, demostrant en ells els seus excel·lents dots demostrades en el Retrat de D. Amalio Gimeno o el Retrat de José Luis Mariano Benlliure López de Arana als quals transmet un aire nou i desenfadat.