VALÈNCIA II
CATEDRAL DE VALÈNCIA I MIQUELET
La catedral de València està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I al segle XIII. Va ser consagrada l'any 1238 per l' arquebisbe de Tarragona Pere d'Albalat. Es troba sobre l'antiga mesquita, que aquesta s'havia alçat sobre l'antiga seu visigòtica.
HISTÒRIA
L'estructura principal de la Seu de València es va alçar entre els segles XIII i XV, raó per la qual és principalment d'estil gòtic. Tanmateix, la seva construcció es va prolongar durant segles, per la qual cosa hi trobem una barreja d'estils artístics.
La Seu de València va ser bastida amb celeritat per tal de marcar el territori cristià enfront del musulmà, i que no va ser una obra demanada per cap monarca, sinó una construcció ciutadana.
MIQUELET
El Micalet, o Miquelet, és el nom que rep popularment el campanar de la catedral de València, i és un dels principals símbols de la ciutat.
Va començar l'obra Andreu Julià, i la va acabar Pere Balaguer el 1425, tot i faltar el remat final, que mai no arribaria a construir-se: una agulla. En el seu lloc es va posar una espadanya de pedra.
PORTA DELS FERROS
És la més moderna, iniciada el 1703 per Konrad Rudolf. Va arribar a València amb l'arxiduc Carles d'Àustria, però en finalitzar la guerra de Successió se'n va anar amb ell, ja que era el seu escultor de cambra. Les obres van ser acabades en 1713 pels seus deixebles.
REIAL BASÍLICA DE LA MARE DE DÉU DELS DESEMPARATS
La Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats de la ciutat de València alberga la imatge de la Mare de Déu més venerada pels valencians.
El 1652 va començar la construcció de la capella, i es va acabar el 1667. Va ser declarada monument historicoartístic el 1981.
La Basílica de la Mare de Déu dels Desamparats té un gran significat ja que aquesta és la patrona de la ciutat, coneguda com la "geperudeta", pel fet que està lleugerament inclinada cap avant.
Com a conseqüència de l'epidèmia de pesta haguda a la ciutat de València els ulls dels valencians es van tornar cap a la Mare de Déu a qui demanaven auxili.
La basílica presenta planta trapezoïdal, amb cúpula ovalada descentrada del seu eix.
A l'interior de la Basílica la decoració és de tall classicista, amb pilars, capitells, frontons i finestres.
EL BARRI DEL CARME
El Carme és el més populós dels barris que componen el districte de Ciutat Vella de València per la seva oferta de restauració i oci nocturn. És situa al nord-oest del districte amb el barri de La Seu a l'est, els del Mercat i del Pilar al Sud, el del Botànic a l'oest, el de Les Tendetes al nord-oest i els de Marxalenes i Morvedre al nord. Els seus carrers són estrets, foscos i no són rectes.
Història: És un barri que va créixer entre dues muralles: la musulmana, que limitava a l'est, i la muralla del segle XIV(cristiana) que el protegia per l'oest.
Aquest barri ha patit grans modificacions al llarg dels seus més de mil anys d'història. Ha estat horta, raval i moreria, refugi musulmà, bordell, assentament gremial, llar de l'aristocràcia medieval, lloc de convents, zona proletària-marginal durant la Revolució Industrial.
Límits actuals: Els límits administratius actuals del barri parteixen des del pont de Fusta pel carrer del comte de Trénor fins a la plaça dels Furs, just darrere de les Torres de Serrans.
PALAU DE LA GENERALITAT
El palau de la Generalitat, a la ciutat de València , és la seu de la Generalitat Valenciana, segons que estableix l'Estatut valencià . Igual que el de Catalunya, és un dels pocs edificis d'origen medieval a Europa que es manté com a seu del govern i de la institució.
Història
La Generalitat o Diputació General era una comissió delegada de les Corts Valencianes creada l'any 1361. Es feia càrrec de la gestió i administració dels donatius i impostos oferts. El 1418, Alfons el Magnànimconvertí la Generalitat del Regne de València en òrgan d'administració. Tres anys després començà la construcció del palau.
Per a la Generalitat s'empra l'heràldica del rei Pere el Cerimoniós, que consta d'un escut quadribarrat inclinat cap a la dreta, acompanyat d'un elm de plata coronat, un mantellet en atzur, una creu paté curvilínia i, al capdamunt, un drac alat.
Ús i funcions
El palau s'inicià el 1421 amb la fi d'albergar la Diputació General o Generalitat del Regne de València.
Després de la Guerra de Successió, el rei Felip V de Borbó abolí a els furs i l 'edifici perd la seva funció. Després de l'adveniment de la democràcia actual i la recuperació de les Institucions valencianes, tornà a ser la seu de la Generalitat, i símbol de la unitat i la identitat valenciana. El 1978, acollí de nou el Consell i les Corts; però el 1984 es traslladen al palau de Benicarló i l'edifici queda exclusivament per al Consell de la Generalitat Valenciana.
PALAU DE BENICARLÓ. CORTS VALENCIANES
El Palau de Benicarló o Palau dels Borja és la seu oficial de les Corts Valencianes, al nucli antic de la ciutat. És tracta d'un edifici del gòtic civil, construït al final del s. XV per la residència de la família Borja, duc de Gandia. Es va construir sobre un edifici anterior.
Història: Al 1513 va ser ocupat per primer vegada per Pere Lluís de Borja, primer duc de Gandia. Al segle XVIII el ducat va passar a la casa dels comtes-ducs de Benavent. El 1771, amb el matrimoni de la duquessa hereva, va passar a la casa d'Osona. És en aquesta època quan el palau s'utilitza per a la representació d'òperes de companyies italianes i per a balls de gala. Per aquestes funcions, es construí un teatre amb llotges i un pati a la sala gran. El 1846, Mariano Téllez de Girón, ven el palau a l'Industrial Francesc Pujals i Santaló. Pujals construirà una capella per a la residència familiar. El 1895 amb la mort de Pujals , s'hi constituirà la firma Viuda de Pujals i Companyia.
És l'època de la crisi definitiva del sector valencià de la seda; per aquest motiu, es decideix desmantellar la fàbrica i refer el palau de la manera més luxosa possible.
La Guerra Civil afectà directament la casa, el 1937, allotjaria la seu del Govern de la República. L'any 1973, el palau va ser venut a l'estat. El 1977, es pensa a instal·lar els serveis tècnics del Govern Civil. Però amb l'arribada del Consell del País Valencià , el govern preautonòmic l'utilitzà com a seu de la presidència, i més tard com a seu de diverses conselleries. Finalment, el conjunt d'edificis és inaugurat el 17al 1994.
TORRES DE SERRANS
La Porta dels Serrans era l'entrada nord a la muralla del segle XIV de la ciutat de València. Quan hi havia la murada s'anomenava porta dels Serrans, però quan aquesta fou enderrocada, passà a dir-se torres dels Serrans.
És un gran referent de la ciutat de València i un dels seus monuments millor conservats.
El nom de Serrans podria provenir de que estaven en el camí que porta a la comarca dels Serrans o bé del fet que la majoria dels repobladors d'aquest barri, en temps de Jaume I, provenien de la zona de Terol, que d'alguna manera també eren "serrans" per als de la plana valenciana.
Els jurats de València encomanaren la seva construcció al mestre Pere Balaguer, també autor del Micalet, qui per inspirar-se visità les portes de Sant Miquel de Morella i la Porta Reial del Monestir de Poblet, que al seu torn s'inspirava en l'estil arquitectònic genovès.
La construcció s'inicià al 1932 sobre els terrenys de l'anterior porta ''de Roters", i es finalitza al 1938.
El monument està constituït per dues torres poligonals, separades en tres plantes, unides per un cos central que l'alberga. L'ús de la forma poligonal es degué a l'avantatge defensiu. Entre els elements més originals de les Torres dels Serrans destaca l'element decoratiu profusament usat per decorar el cos central d'estil gòtic.
El seu ús principal durant molt de temps va ser el de servir de defensa en qualsevol atac, però més generalment s'utilitzava per a cerimònies i entrades oficials d'ambaixadors i de reis, i se la considerava (i encara se la considera) com l'entrada principal de la ciutat. No debades era l'entrada nord, el camí reial de Barcelona i de Saragossa, per on els reis d'Aragó i comtes de Barcelona entraven a la ciutat de València.
TORRES DE QUART
Les Torres de Quart són un parell de torres bessones que formaven part de la muralla medieval que envoltava el casc antic de la ciutat de València, la funció era defensar la ciutat.
Història
Les Torres de Quart van ser construïdes en el segle XV. L'estil de les torres és gòtic, i imitan a les Torres o Arc del Triomf de Nàpols.
Aquestes torres emmurallades han suportat la Guerra de la Independència dels francesos, la de Successió, les cantonals i la Guerra Civil Espanyola. Encara es poden observar les empremtes dels impactes provocats per les canonades de la Guerra de la Independència en els seus gruixuts murs, pensant molta gent que són provocats pel deteriorament del pas del temps.
En 1931 van ser declarades Monument Nacional.
Les Torres de Quart són les restes que han arribat fins als nostres dies de l'antiga muralla medieval de València, juntament amb les Torres de Serrans, obertes cap al nord.
Estructura i estil
Les torres presenten una planta cilíndrica cap a l'exterior de la ciutat i estan aplanades cap a l'interior de la muralla.
La part exterior cilíndrica és llisa, per dificultar l'accés.
A la part que mira cap a l'interior de la ciutat apareixen una sèrie d'estades obertes, cobertes amb voltes nervades de creueria.
Al centre de les torres, a sobre de l'arc de la porta, apareix un orifici voltat pel que s'atacava als que volien enderrocar-la.
ESGLÉSIA DE SANT NICOLAU
L'església de Sant Nicolau conserva un gran patrimoni de diferents estils que mostren la seva evolució al llarg dels segles. Es troba a la plaça de Sant Nicolau.
Història
És una de les esglésies més antigues de València i hi ha certa polèmica pel que fa al seu origen. Diago i Escolano diuen que es una ermita dedicada a Sant Pere, i Esclapés a sant Nicolau.
L'any 1419 es va fer la primera part de l'església i el 1455 es va allargar cap als peus. Així, el temple va quedar com una ampla nau central amb sis capelles. Al timà es va col·locar un relleu barroc amb la imatge de la Verge amb el Nen. La portada es corona amb una escultura d'un plat de carn, al·ludint a un miracle atribuït a Sant Nicolau. Finalment, a la dreta de la porta existeix una capella exterior tancada amb un reixat, que s'anomena el fossar per haver estat el cementeri parroquial.
El campanar té tres cossos. El primer és de pedra i els altres de rajoles.
L'interior es recobrí d'una ornamentació barroca.
En aquest gran cicle de frescos que ocupen la volta es desenvolupen les vides de sant Nicolau i Sant Pere de Verona.
La capella de la Comunió va ser creada al 1760, i ampliada i restaurada al 1853. Cobreix els seus dos trams separats per un arc toral amb dues cúpules sobre petxines. Les escenes dels costats són el Lavatori de sant Pere a la dreta i a l'esquerra la seva Comunió; a les petxines estan representades quatre virtuts i els quatre evangelistes.
L'última obra important feta a Sant Nicolau van ser promogudes per l'Ajuntament de 1864 per poder posar una entrada per la plaça de Sant Nicolau. Aquesta nova portada forma part de l'estil neogòtic.
MUSEU IVAM
L'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) és més important del País Valencià. El seu objectiu és investigar i difondre l'art del segle XX.
Va ser construït el 1989. El 2001 va ampliar el seu espai dedicat a l'exposició amb dues sales noves. El 60% del seu espai s'usa per a albergar un total de set galeries.
