Plaça Major: Va ser un centre comercial i cultural.Tenia forma rectangular amb porxos,és el lloc on es celebrava,tradicionalment,el mercat setmanal.En ella es troba l'església de Santa Maria i la porta de l'almodí, on antigament es depositava el blat; en ella pot observar-se l'escut de la corona d'Aragó. En els seus voltants es troba el palau municipal i les restes de l'anomenat temple de Diana.
Ajuntament: Es va començar a construir al 1905 i es va acabar al 1950.És un institut catòlic però també es considera com una escola,hi ha aules en les dues primeres plantes i dormitoris en la tercera.L'estructura original, d'estil neoclàssic es pot apreciar a la part de darrere. Durant la Guerra Civil s'hi reunien el parlament espanyol.A l'interior de l'edifici es van anar realitzant costoses obres,el vestíbul,l'escalinata de marbre...Hi ha un pati envidriat, on es concentren diverses oficines municipals.A l'Ajuntament,hi ha unes quantes oficines d'atenció al públic:la de turisme,la del registre municipal,la d'informació general, la de tributs i la Policia local.
Església de Santa Maria: La van començar el 22 de juny del 1262 i la van acabar al segle XVIII. És d'estil gòtic perquè es va alçar entre els segles XIII i XV. Com la seva construcció es va allargar durant segles trobem diferents estils artístics com son el romanticisme,el renaixement,el barroc i el neoclassicisme.Es considera una joia d'arquitectura universal.L'interior de la catedral es molt ric i ens porta d'uns estils a uns altres. És tracta d'un edifici de planta gòtica de tres naus amb creuer. Té una sala capitular que era on es reunien els clergues per deliberar assumptes interns.Vist des de l'exterior l'edifici presenta un aspecte massís i robust, que no tradueix el que trobarem a l'interior.
Restes del temple de Diana: És una de les restes més antigues que guarda Sagunt,les restes del mur coneguts com el Temple de Diana,té l'honor de ser l'únic edifici que es va salvar. Es troba al costat de l'Església de Santa Maria.Va adquirir la condició del Monument Nacional en 1963.
Carrer Cavallers: És un dels carrers més antics de la ciutat.Té una forma molt estreta i llarga,fruit de la seva edat,però els cotxes hi poden passar en sentit únic (de l'est a l'oest).Al carrer,destaca una sèrie de comerços,bars i restaurants,però també alguns patis medievals.Va ser el carrer on es concentrava la majoria d'habitatges dels nobles del país.
Via Augusta: A València es poden contemplar restes de la via al Centre Arqueològic de l'Almoina, i el seu traçat correspon aproximadament amb l'actual carrer de Sagunt i l'avinguda de la Constitució al nord de la ciutat, i amb el carrer de Sant Vicens Màrtir al sud.La Via Augusta fou una via romana que unia la península d'Hispània amb el centre del món romà. Estrictament transcorria al llarg de la costa mediterrània: des dels Pirineus fins a Cadis. Fou la calçada més llarga i l'eix principal de la xarxa viària de la Hispània romana, amb una longitud aproximada de 1.500 km.Al llarg de la història va rebre diferents noms: Abans i tot de ser construïda ja era una ruta natural coneguda des del segle VI aC amb el nom de Via Heraclea. La via Heraclea rebia aquest nom mercès a la llegenda que relacionava el mític Heracles o Hèrcules de Tebes amb la península Ibèrica. Un dels treballs d'aquest heroi grec fou la conducció dels braus robats al monstre Gerió, després de matar-lo.
Call Jueu: L'antiga jueria medieval (o call jueu) de València va estar situada en els voltants del carrer del Mar. Es tractava d'un laberint d'estrets carrers on habitaven els jueus de la ciutat. Encara que amb el pas dels segles el barri va ser desapareixent i el seu urbanisme modificat, miraculosament un petit fragment d'ell ha arribat fins als nostres dies En l'interior en un pati, ocult a la vista dels vianants i atrapat entre les mitgeres d'edificis monumentals com l'Església de Sant Joan de l'Hospital i el Palau de Valeriola es conserva un tram del carrer Cristófol Soler, una de les quals delimitaven l'antic barri jueu.
Restes del circ romà: Superfície mes de 3 camps futbol (350 metres llarg i més 70 ample). Els descobriments van començar en 1987 en el carrer Baró de Petrés“El circ romà era un hipòdrom, i en l'antiguitat, sobretot en l'època romana de l'Imperi i en l'època bizantina, era l'esport principal; era una activitat de transcendència similar al futbol d'ara, ja que els emperadors estaven sempre pendents que el poble tingués la seva ració de circ”,“Les competicions les disputaven dotze quadrigues que sortien alhora, i que donaven dotze voltes al recinte; sempre hi havia accidents i es produïen escenes gairebé de terror però que als antics els interessaven”,Un any després va aparèixer el primer tram de la paret, l'occidental; i en 1990, l'oriental. Llavors, tots aquests descobriments es van considerar que formaven part de la muralla romana.
El Port de Sagunt: El Port de Sagunt va néixer de les decisions de Ramón de la Sota, un empresari que va elegir aquest lloc de la costa valenciana per crear una de les seves majors inversions: el moll-embarcader de mineral de ferro junt a els tallers de aglomeració de la Companyia Minera de Serra (CMSM) i el gran complex fabril de la Companyia Siderúrgica del Mediterrani (CSM) al 1902.