Mariàngels Cuadras
L’entrevista intenta mostrar la relació de Mª Àngels amb el barri i especialment amb el Casino. El seu discurs està ple de trossos de memòria, els quals els retalla i els interromp tot sovint, de vegades marxa d’un record i no torna perquè el seu cap n’està ple, a vessar, de noms, de moments, d’emocions... Mª Àngels ha viscut intensament i de manera apassionada la Floresta, tan que es diria que és el fet més important que li ha passat mai. L’estima i estima la seva gent, encara que ara pensa que els florestans joves no l’entenen ni se l’estimen com ho feia la gent d’abans. Els temps han canviat, però ella diu que continua trobant qualitats en les persones encara que no li agradin i continua estimulada i entusiasmada per tot allò que tingui a veure amb la Floresta.
Mª Àngels Cuadras va arribar a la Floresta a finals de l’any 1963, amb el seu primer marit, Jaume, que va morir 1992. Havien conegut gent del barri, com la Doloretes, i aviat van llogar una casa. De seguida van conèixer el Casino i la gent que hi anava. Els primers records expliquen com van començar a assistir als sopars que organitzava el mossèn, fet que va agradar molt a Mª Àngels que sempre va col·laborar com a cuinera fent àpats per molta gent. Al començament el casino el portaven el Julio i la Margarita, ells se’n cuidaven i hi vivien. L’edifici el gestionava Caritas els primers anys que pagava a la filla del Sr. Tarruell, que n’era la propietària i fins i tot, en Jaume, el marit de Mª Àngels en va fer de comptable.
Cap a l’any 70, van proposar de fer una associació de veïns, degut a que allà es feien moltes activitats, ella mateixa va fer classes d’iniciació a la dansa, feia classes de piano i va preparar festes des de l’any 65 fins l’any 83; i també va fer classes per ensenyar a llegir i escriure, especialment a gent immigrant. Es va començar a fer cinema, portaven pel·lícules de Barcelona, ella mateixa les duia, i possiblement les triava el mossèn Eduard, es feia ball –només per casats- i també teatre, que dirigia des de feia temps el Sr. Pedro José amb qui va col.laborar tocant el piano. Totes aquestes activitats ajudaven a preparar les festes d’abril i de juliol.
A partir de 1972 comença a reunir-se altra gent al Casino, en Berenguer, arribat de París, i la seva colla, que es reuneixen utilitzant un sistema assembleari que a Mª Àngels li crida l’atenció. El funcionament del Casino va canviar i es van crear dos grups que van suposar una ruptura en la seva organització. Hi havia un grup conservador i un de més progre. Pel que fa al primer, on estava Mª Àngels, va organitzar algun festival de flamenc i al segon es van fer actuacions amb cantants com l’Ovidi Montllor, Pau Riba, Oriol Tramvia, Mª del Mar Bonet, Orquestra Plateria i fins i tot es va fer una pel·lícula, “El gran vals” on van sortir un munt de florestans, feta per en Bayona. Aquests dos grups van acabar separant-se i el primer es va traslladar a l’ARAC i l’altre es va quedar al Casal, fins ara anomenat Casino. Mª Àngels participava amb tots dos grups al començament però després es va quedar al Casino. Poc a poc, i degut a l’abandonament de tots, el casino es va anar deteriorant, el treball era molt desigual entre el col·laboradors, d’una banda l’Agustí Figueras, en Rueda, en Marcos i la Mota, entre d’altres, treballaven molt, però molts d’altres no feien res i aquests es van cansar i van anar deixant la feina. Més tard el casino es va quedar sense llum degut als vents i les nevades i es va anar deteriorant molt. Molts florestans van fer una manifestació caminant des de la Floresta a Sant Cugat per protestar i demanar que l’ajuntament se n’ocupés i ajudés a recuperar-lo, i al final se’l va quedar el mateix ajuntament per 11 milions 500 mil pessetes durant el mandat de l’alcalde Àngel Cases i molt aviat l’alcalde següent, Oriol Nicolau, el va fer tapiar.
Tots aquests esdeveniments ens els conta Mª Àngels amb tristesa, però ella no va perdre l’ànim i a meitat dels anys 90, torna a participar en les activitats culturals del barri, es fa poesia y teatre, primer a la UREF, antiga ARAC, i després al Casino quan el tornen a obrir. I gràcies a ella, que conserva moltes fotografies i altres tipus de documents es fa alguna exposició que va tenir molt d’èxit (foto retall diari). Una activitat que ens recorda a l’entrevista és el recolzament que va donar al teatre El Molino quan el van tancar, ella es va convertir en una fidel defensora (foto).
Mariàngels, després de fer l'entrevista, va comentar molts fets dels qual no n'havia pogut parlar i ens va demanar que, al menys, li agradaria que rendíssim un petit homenatge a "El Enterao", un diari que van fer en la seva època més activa, així que aquí en teniu una imatge de la seva presentació i una mica d'informació del que en 1983 explicava aquesta revista, la del antifaç és la nostra entrevistada.*
Agraïm la col·laboració inesgotable d’aquesta veïna de la Floresta que encara avui continua participant amb molta il·lusió amb tot el que fa. Per a conèixer més detalls cal escoltar la gravació de l’entrevista feta per Mont Carvajal, que pengem juntament amb aquest resum fet per Maria Beneyto. Setembre de 2017.