L’ESCOLA DE LA FLORESTA: UN MODEL INTEGRADOR I INCLUSIU
La tarda del 20 de juny del 2017 ens van rebre a casa seva l’Anna Fitó Badal i José Manuel Casteleiro Borrego, un matrimoni de mestres molt estimats a la Floresta per haver estat docents i directors de l’escola d’infantil i primària del nostre barri des dels seus inicis. En l’entrevista que podeu escoltar en aquesta pàgina podreu sentir les veus d’aquests dos mestres i com ens expliquen el seu relat, del qual us en fem un petit resum.Ambdós van arribar junts l’any 1980, feia un any, al 1979, s’havia inaugurat l’escola. L’Anna va estar 22 anys, 13 com a directora i Jose Manuel 6 anys. Venien d’El Prat de Llobregat i els havien donat plaça definitiva a Sant Cugat o la Floresta i van decidir que viurien a Sant Cugat i que treballarien a la Floresta. Van conèixer les cases dels mestres de la Floresta, on van trobar gent molt gran que els va sorprendre, perquè pertanyien a un model d’escola nacional que estava una mica antiquat, ells eren molt joves i pertanyien a una fornada de professionals nous; però tot va anar canviant ràpid, l’escola va anar rebent saba nova i aviat van passar de 10/12 mestres a 25; entre els nous hi havia gent molt jove com ells amb nous mètodes i noves idees.
Els primers anys l’escola estava molt plena, va arribar a tenir tres línies a 7è (uns 450 alumnes en total) amb nens i nenes de la Floresta, Les Planes i Sant Cugat, d’on venien molt nens i nenes que no cabien a Sant Cugat. Els terrenys de l’escola pertanyien a una antiga bòbila i era un entorn privilegiat, així que tothom estava molt content amb la nova escola.Entre els anys 1980 i 1985, les noves idees educatives van portar molt de debat a l’escola, especialment en el tema de la immersió lingüística, sobre si havia de prioritzar-se el català o el castellà i sobre la immersió pedagògica: els nous mestres proposaven una programació feta pel mestre i sense llibres. Aquestes idees van portar moments de crisi, i fins i tot van fer que l’escola perdés alumnat. Van ser moments difícils, entre els pares hi havia els dos pols i ben enfrontats, sobretot en el tema lingüístic, gent molt castellana i gent molt catalana.En aquells moments, l’escola tenia molt de suport per part de l’ajuntament del qual depenia: hi havia una psicòloga, un especialista en música, en català i en educació física, aquests serveis no eren encara habituals en les escoles. La formació pedagògica i política iniciada per Rosa Sensat era molt estimada. Tot això passava amb els alcaldes Casas i Oriol Nicolau, i aviat la Generalitat va assumir aquesta responsabilitat de millora en l’educació.
El nou model d’escola va implantant-se lentament, però Sant Cugat i la Floresta, en particular, n’havia estat pionera.Però a més, la Floresta era diferent, tenia una població molt variada. Al començament, P4 i P5 es feien a l’edifici de l’escola La Mimosa. Cap al 1985 es va construir al costat de l'escola el parvulari. Hi havia algunes families dels moviment hippie i alternatiu de la Floresta que portaven els seus fills a l'escola.
Cap a l’any 1988, l’escola de primària era molt diversa i aquesta diversitat marcava el model de l’escola. Aquest era el món real: hi havia un grup de pares curosos amb les pautes i normes i altres que no hi donaven gaire importància. L’escola tenia altres necessitats. Així que des de l’any 85, l’escola tenia hort, es feien classes al camí del bosc i els mestres debatien molt entre ells i trobaven solucions per a nens amb moltes dificultats i diverses: tenien alumnes del centre Aura i els van posar barrejats a les aules normals (1/2 per aula). L’escola va anar resolent la seva realitat amb solucions alternatives. I és que l’any 1986/1987 era el centre que tenia més places lliures, situació que portava a l’escola a tenir més diversitat i per tant s’havien de buscar solucions diferents.
La integració amb la natura va ser una de les riqueses que es va convertir en un valor de l’escola i del seu currículum. I totes les escoles del municipi van fer pinya amb la Floresta per a que no quedés aïllada.En tot aquest procés de canvis, l’Anna Fitó i el José Manuel Casteleiro van fer de directors durant bastant anys: L’Anna Fitó entre 1989 i 2002; i José Manuel entre 2004 i 2010. I tots dos valoren la importància de la comunitat educativa: l’equip de mestres, de pares i de tot el personal que treballava a l’escola. Parlem amb ells de persones com la Cuca, cap d’estudis amb el Jose Manuel, un model de mestra molt especial, amb un bagatge diferent, capaç d’animar els pares i els companys amb noves dinàmiques, més vives i cooperatives; la seva formació li va permetre enllaçar amb noves idees amb molt de convenciment. La Floresta va tenir un model creatiu resultat d’experiències diferents. Altres persones de l’Ampa com la Maribel, l’Àngela, el Lluís Pujol, l’Albert, l’Àngel, Lluís “Guaita”... i tants d’altres van aportar moltes idees i molta energia a l’escola. I la Lupe, un puntal que va permetre que l’escola tingués un aire familiar, on t’hi trobaves com a casa. La seva continuïtat i el caràcter amable i generós va ajudar a l’escola a tenir un aire diferent. L’escola era un equip de persones. Familiaritat més rendibilitat. Una comunitat educativa abans que se’n parlés del tema.El treball conjunt va portar activitats pioneres com la festa del bricolatge, les parelles lingüístiques, les col·laboracions amb ONGs i altres entitats, les festes de final de curs... i la famosa gestió del menjador.Tots dos creuen en l’escola d’ahir i la d’avui. Creuen en l’evolució inevitable que fa l’escola en cada moment i sempre amb l’ajuda de tots: mestres, pares, alumnes, monitors, persones que netegen, conserges... Pensen que hem de continuar lluitant per una escola humana i humanista.
Actualment, tot dos estan jubilats però la seva activitat no ha parat. Anna se n’ocupa dels malalts d’alzheimer i Jose Manuel ha recuperat la seva vida artística i també realitza activitats amb gent discapacitada. Tots dos en deixen una empremta social que van aprendre creant un model d’escola integrador. Moltes gràcies.
Aquesta entrevista la vam fer el dia 20 de juny de 2017, a casa de l'Anna i el Jose Manuel, la Maria Beneyto i la Mont Carvajal, a la terrassa, amb un sol esplèndit de les cinc de la tarda, entre moltes plantes i flors i la amable disponibilitat d'aquests amics que ens han acompanyat tants anys a la Floresta.