Julia Amada Garrido

LA SENYORA JULIA AMADA GARRIDO PICAZO, TOTA UNA VIDA ENAMORADA

La Sr. Amada i el Sr. Baró han estat una de les parelles més populars de La Floresta, amb un estil singular han passejat el seu amor, la seva alegria i la seva força per cada racó del barri. Ell com a obrer de la construcció i ella com a mestressa de casa han sabut donar dignitat i prestigi a les seves vides, amb molt de caràcter tots dos van saber adaptar les diferències. Avui, la Sra. Amada, amb 91 anys, encara fa goig i traspua entusiasme amb una barreja d'energia i tendresa encantadora.

Sra. Amada va arribar a La Floresta quan es va acabar la guerra d’Alemanya, estava amb uns alemanys que tenien un disgust de por; la seva cunyada n’era minyona d’ells a Barcelona i li va passar aquesta feina d’estiu a La Floresta, la Sra. Amada acabava d’arribar del poble, i va venir per tres mesos a una torre que tenien els alemanys aquí. Llavors aquí a La Floresta només hi havia ricos, masovers i paletes, ens diu la Sra. Amada. No hi havia aigua potable, no hi havia església, ni metge, no hi havia farmàcia, no hi havia correus, ni l’església de la Verge de Montserrat, només la capella de Sant Pere... tot això va venir després i també unes llums molt maques i l’ aigua potable!!!... quina alegria, res era fàcil però semblava una època amable tal com la va viure la Sra. Amada.

La casa dels alemanys estava pujant les escales de Cal Tarruell, a mà esquerre, la primera no, la segona. Ara hi ha ocupes per allà, segons ens explica. Tenia 18 anys. Acabat l’estiu va anar a Barcelona, però ella no volia treballar en una fàbrica, on “les noies anaven descalces”. A més, aquell estiu havia conegut el Sr. Jaume Baró Grifell a la sortida del casino... perquè durant l’estiu les minyones anaven al casino a veure com ballaven els senyors i un dia ell la va veure amb la seva brusa blanca i un llaç de vellut negre al cap i es van enamorar.

Van ser nuvis durant 5 anys, ella mentrestant va viure a Barcelona, al carrer Sant Pere més Baix, on va continuar fent de minyona amb una família del mateix poble que el seu marit, de Pons (Lleida). L’any 1948, als 23, es va casar amb el senyor Jaume Baró, obrer, constructor i “senyor”. Com ella no tenia res, ell li va regalar el vestit de núvia i una cassola per preparar el dinar del casament. I li va llogar una casa molt bonica per viure.

Ell treballava molt, ella volia aprendre de perruquera, i ell li va dir que treballaria per a ella i que viatjarien molt, però als deu mesos ja estava embarassada i aviat van tenir dos fills, un darrere l’altre. Ha estat una parella molt coneguda i estimada, així s’ha sentit sempre ella entre els seus veïns: “Jo posava injeccions, no hi havia metge... i anava per les cases, una vegada vaig anar caminant fins a Can Busquets a posar una injecció a una noia que hi treballava, la Rosario, i la Sra. Genoveva, amiga de la casa, agraïda, em va regalar ous d’oca”, encara ho recorda i recorda les entrades i sortides a les cases que visitava.

Més endavant, baixava a comprar al mercat de Sta. Caterina a Barcelona, no comprava gaire perquè no podien, però aprofitava i passejava per la ciutat i per tots els racons de La Floresta que podia. Quan tenia uns 45 anys es va treure el carnet de conduir, després dels seus fills perquè es va sentir atreta per aquella idea del cotxe; se’n va anar a “Castellví” (autoescola) amb 2000 pessetes i no va parar fins que no el va tenir, va haver de fer uns quants viatges a Montjuïc on feien les proves de conducció, però ni el seu marit la va renyar mai, ni ella es va desanimar, malgrat que li va costar una mica. I a partir de tenir el seu cotxe, ella va passejar el seu marit per molts llocs i van fer aquells viatges que de joves s’havien promès: Barcelona, Albacete, València, Múrcia, Terol... i Perpinyà on el cotxe anava sol, de tant que hi anaven. Ara, als 90, li acaben de renovar el carnet per dos anys.

No tenien massa amics, “Jaume no era de tenir amics”, però alguns en van fer. Van ser socis del Casal de Valldoreix, “encara en sóc, però ara no pago perquè després dels 90 no s’hi paga”. Jaume va ser una mena de secretari en aquell casal durant 9 anys, després li van demanar que fos president aquí a La Floresta però ell ja en tenia prou. Malgrat això van participar molt en moltes activitats a La Floresta. La Sra. Amada recorda els sopars que feien al casino amb els amics, on anaven a veure la televisió els dissabtes al vespre, a veure “Noche del sábado”, i portava cadascú alguna cosa per sopar... "i venia el mossèn que sempre s’apuntava, els Srs. Del Rio, el Requena, que feia jocs de mans...". També recorda quan el seu fill, Jaume Baró, feia teatre i quan anaven a la piscina que hi havia al carrer piscina, i ens diu no es banyava, perquè no eren persones d’aigua, però també perquè no gosava fer-ho davant de tanta gent i de tant de foraster. Ella en aquella època i després es va fer famosa entre els amics per algun dels plats que preparava, especialment, “els musclos de la Sra. Amada”, que portava als seus sopars comunitaris. També anava a la Font de la Mina, com tanta gent, on el seu marit havia fet els fogons de la cuina, se’n recorda molt de la Sra. Genoveva, la que portava el restaurant, la mateixa que una vegada li havia regalat ous d’oca.

Poc a poc el rics van marxar de La Floresta cap a la platja i el barri va fer-se més florestà. El casino cada vegada era més del barri i alguns veïns tenien el seu propi palco, com li va passar a una germana del seu marit. I la Sra. Amada anava amb els seus vestits llargs, elegant, i ballaven ella i el seu marit sense parar els dies que feien ball. Els seus fills van anar a l’escola que hi havia a un pis de les Escales Tarruell, després van a anar a St. Cugat i, fins i tot el gran va anar a la universitat per estudiar per a aparellador, però no li agradava estudiar i ell i el seu germà van acabar treballant amb el seu pare.

Però el més rellevant de la vida de la Sra. Júlia Amada Garrido ha estat el seu gran amor, el Sr. Jaume Baró, sobre el qual ens diu que si tornés a néixer el que voldria seria retrobar el seu marit i tornar-se a casar amb ell. El considerava respectuós i elegant com ningú i amb pinta de “senyor”. Una vegada, quan estaven d’excursió a la casa del poeta Verdaguer, un senyor li va dir si volia fer de model per a pintar-lo, amb aquella pinta d’artista que tenia, amb aquella barba que ella li retallava.

Explica amb gran orgull sobre ell que va guanyar dues vegades els jocs florals de Sant Cugat, no era home de llibres, ell s’inspirava amb tot el que tenia al voltant, però no li agradaven els llibres ni en va publicar cap. Era de Pons (Lleida), i era catalanista i separatista, per això sempre han tingut la bandera al capdamunt de la casa i l’han canviada més de 50 vegades, i les quatre barres han coronat el capçal del seu llit de matrimoni. Però malgrat les seves idees, mai va participar en política, no li agradava. Quan feia algun pregó per les festes, parlava de les coses que necessitava el barri, però sempre amb respecte i sense implicar-se en cap grup polític. L’alcalde Recorder el va convidar a inaugurar la nova Plaça Octavià, quan la van refer, i ho va fer per respecte al poble, però sense fer política. Es mira la fotografia del seu marit i li diu: “Baró no et reso mai lo que et mereixes”. Era diplomàtic i ajudava a la gent a reconciliar-se quan algú s’enfadava, ella era difícil que s’enfadés amb ell perquè era molt respectuós. (En un arxiu adjunt, es poden llegir dos poemes del Sr. Jaume Baró)

La Sra. Amada, és en realitat la Sra. Júlia Amada Garrido Picazo, però tothom la coneix com Sra. Amada, o Sra. Baró. Amada li ve de la seva mare. Ha estat i continua sent una dona molt presumida perquè li agrada i li agraden els talons ben alts, encara que ara ja no tant. Actualment, quasi cada dia va al Casal d’Avis de La Floresta a trobar-se amb les seves amigues, no es queda a casa, va d’excursions, no va a missa perquè no sent i presumeix d’haver fumat “Luki Striki”, però ara ja no fuma. És una dona encantadora i molt amable, que podeu veure amb tota la seva plenitud i gràcia en els vídeos que teniu penjats aquí mateix.

Aquesta entrevista es va fer al mes de setembre de 2016 a casa de la Sra. Amada, un dissabte al matí amb tota la llum de Collcerola, de final d'estiu, entrant per la finestra. Vam estar presents, Maria Beneyto, Mont Carvajal, Mª Anègels Quadras i la Sra. Amada. Les fotografies són de Mª Angels Quadras.

Julia Amada Garrido i Jaume Baró quan encara eren nuvis. Any 1945

Casament de la Sra. Julia Amada i Jaume Baró. 1948